Aragonès reclama al govern espanyol un acte institucional de desgreuge a Companys
En el marc de les negociacions per a la investidura, Junts reitera que no renunciarà a la unilateralitat i el PSOE defensa el diàleg
Pere Aragonès ha reclamat al govern espanyol "una declaració institucional que restauri la figura del president Lluís Companys, reconegui la injustícia del seu processament i declari la nul·litat de la seva sentència".
"La memòria històrica del país és el millor antídot contra l'oblit", ha dit el president, després d'encapçalar la tradicional ofrena del govern a la tomba de Companys, al fossar de la Pedrera de Montjuïc, en el 83è aniversari del seu afusellament.
Aragonès entén que cal un "acte de desgreuge" i que l'Estat assumeixi la seva responsabilitat, també de cara a "tota una generació" de catalans represaliats pel franquisme.
En aquesta línia, Carles Puigdemont creu que l'Estat "ha de demanar perdó al poble de Catalunya" per l'assassinat de Lluís Companys, com a "víctima formal de l'estat espanyol". Ho ha dit en un missatge a X, abans Twitter:
L'execució del President Lluís Companys és un crim que encara ressona. Certament va ser assassinat en mans de feixistes, però ressona perquè és molt més que això: va ser detingut, extraditat, maltractat, jutjat, condemnat i executat per les autoritats de l'Estat espanyol d'acord
krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 15, 2023
Junts reitera que no renuncia a la unilateralitat
L'homenatge a Companys coincideix aquest any amb les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. I això ha traspuat en els discursos dels partits que en formen part, com Junts, que ha advertit que no renunciarà a la unilateralitat.
"No renunciarem ni a la unilateralitat ni a cap recurs legítim per avançar cap a la llibertat", ha dit la presidenta del partit, Laura Borràs. "Renunciar a la unilateralitat és com renunciar a la mateixa nació", afirmava abans el secretari general, Jordi Turull. "No cal ni que ens ho demanin", ha advertit, en aquest cas des del fossat de Santa Eulàlia, on Companys va ser afusellat l'any 1940 i on ha acabat la marxa de torxes, prèvia a l'ofrena a la tomba.
Des d'aquest punt, Esquerra ha donat per feta l'amnistia. "La tenim a tocar", ha dit Joan Josep Nuet. "Semblava impossible i avui, d'aquí a una mica, serà una realitat", ha afegit.
Illa: "El futur no es pot construir sobre un camí de por"
Sense mencionar l'amnistia, Salvador Illa en certa manera l'ha defensat. "Treballem en una negociació que afrontem amb serenitat, cautela i les idees clares. Això li anirà bé a Espanya i a Catalunya", ha dit parlant en nom del PSOE.
Segons Illa, el futur "no es pot construir sobre un camí de por", com creu que ofereixen la dreta i l'extrema dreta. "La majoria d'espanyols i catalans saben que el que cal fer és dialogar i apostar per una política que no crea problemes, sinó que els vol resoldre", ha afirmat.
En sintonia amb aquest discurs, des dels Comuns, el diputat de Sumar Gerardo Pisarello ha afirmat que la "millor" manera d'homenatjar Companys és formar un govern que eviti el retorn de les dretes "exaltades", que, ha dit, el van matar i que encara ara el "calumnien".
Entre d'altres, també han participat en l'ofrena la mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta Anna Erra, així com entitats com Òmnium, l'ANC i el Consell per la República.
