Aragonès sobre La Moncloa i l'espionatge: "Si no ho sabien és greu i, si ho sabien, és pitjor"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat al govern espanyol que digui "tota la veritat" sobre l'espionatge que ell mateix va patir per part del CNI els anys 2019 i 2020, quan era vicepresident del govern i amb Pedro Sánchez a La Moncloa.

Un espionatge que es feia amb el programa israelià Pegasus, que els serveis d'intel·ligència espanyols havien descarregat al mòbil d'Aragonès, segons consta en els documents oficials que es va desclassificar aquest dijous. El CNI va al·legar que investigava Aragonès perquè creien que dirigia clandestinament els CDR.

Aragonès ha exigit a La Moncloa que col·labori amb la justícia i desclassifiqui "plenament" tota la documentació sobre el cas Pegasus i l'operació Catalunya, i ha afegit que és greu tant si Sánchez ho sabia com si no:

"Si no sabien que hi havia aquest espionatge, és greu, perquè un govern ha d'estar informat del que fan els serveis secrets. I si ho sabien, encara és pitjor, perquè estarien avalant un espionatge sobre persones simplement pel fet que defensem unes idees polítiques."

"A mi se m'espia no per la teoria aquesta que dirigia no sé quina organització. Jo, l'organització que dirigia és Esquerra Republicana de Catalunya", afegeix Aragonès.

El president també ha assegurat, però, que l'espionatge no els farà "dimitir" de la negociació amb l'Estat per avançar cap a l'amnistia i l'autodeterminació, per defensar els interessos de Catalunya.

El president també ha assegurat que la llei d'amnistia que dimarts es votarà al Congrés és "robusta" per escapar a les interpretacions "esbiaixades" de García Castellón, però que, així i tot, encara hi ha marge per fer-hi algun retoc, si fes falta.

El cas, davant la justícia però amb el màxim secret

L'exdirectora del CNI ha declarat aquest divendres per videoconferència davant el jutge de Barcelona que investiga l'espionatge a Pere Aragonès.

Els documents desclassificats indiquen que es va espiar el mòbil dels llavors vicepresident de la Generalitat amb autorització judicial entre el juliol del 2019 i el març del 2020, amb Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol. No s'ha fet públic el contingut d'aquesta declaració, que hauria estat marcada per la tensió entre les parts, a qui es va advertir de no revelar res ni fer declaracions, ja que podrien ser acusats de revelació de secrets.

Ara, el jutge haurà de determinar si continua amb la investigació o l'arxiva. Aquesta és la causa sobre l'espionatge amb Pegasus que ha arribat més lluny de la desena de causes que hi ha en altres jutjats per espionatge a alts càrrecs d'Esquerra, Junts, la Cup, Òmnium i l'ANC.