Aragonès xifra en 1.800 milions el sobrecost del coronavirus per al sistema sanitari

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, xifra en 1.800 milions el sobrecost del coronavirus per al sistema sanitari català i demana a l'Estat que n'assumeixi el gruix. Ho ha assegurat en una insòlita sessió al Parlament de Catalunya, a través de videoconferència, en el marc de la ronda de compareixences dels membres del govern per donar explicacions sobre la crisi del coronavirus,

El titular d'Economia també ha demanat suport al projecte de pressupostos. Ha fet una crida a la "responsabilitat" a tots els grups del Parlament, als quals ha ofert pactar unes "línies mestres" per convertir els comptes de la Generalitat per al 2020 en un "pla de xoc a escala econòmica i social".

Però Aragonès també ha posat l'èmfasi en l'escenari postpandèmia.

"Quan durant 14 dies es porti una reducció sostinguda de casos és el moment en què es podran prendre algunes mesures de desconfinament i també quan els hospitals estiguin molt per sota del llindar de la seva capacitat."

Amb tot, caldrà un fons de reconstrucció nacional, ha dit, i la necessitat d'uns pressupostos, i ha reiterat que es retiri la petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per accelerar-ne l'aprovació i començar les modificacions.

Tal com ja va apuntar Quim Torra, Pere Aragonès ha criticat la decisió del govern de Pedro Sánchez d'aixecar el confinament de forma progressiva a partir del 13 d'abril.

"És una mesura precipitada ja que encara cal consolidar la reducció del nombre de morts i de contagis (···) Encara no estem en la posició de baixada d'aquesta corba de contagis. Hem de donar garanties als qui hagin de treballar, en especial en sectors molt precaritzats."

Ajornament dels objectius de dèficit

Segons el vicepresident, l'Estat ha traspassat a Catalunya 45 milions per a polítiques socials i 50 milions més per polítiques sanitàries, però ha retallat la meitat dels fons per a polítiques actives d'ocupació i això deixa un saldo negatiu.

Aragonès també ha demanat al govern espanyol la suspensió "formal" dels objectius de dèficit, de deute i la regla de despesa per a aquest any per poder fer front a la crisi del coronavirus. Segons ha assegurat, després de l'aval de la UE a la suspensió dels objectius d'estabilitat financera, ara correspon a Espanya fer-ho "de manera formal", per permetre que es faci "la despesa necessària" per combatre el coronavirus.

"Ara l'important és salvar vides", ha assegurat Aragonès, que ha alertat que el "xoc" econòmic provocat per aquesta crisi sanitària és inèdit en les últimes dècades i de tal magnitud que només es podria comparar amb el d'un conflicte bèl·lic.

Aragonès ha avançat que aquest dimarts el govern aprovarà un ajornament en el pagament de l'impost sobre les begudes ensucrades i també del cànon de l'aigua i de residus per a les indústries.
 

La posició dels diferents grups parlamentaris

Ciutadans es manté en la postura de voler uns comptes nous. José María Cano ha insistit que la Generalitat necessita uns pressupostos diferents als presentats pel govern per poder crear un fons d'ajuda especial als autònoms i a les petites i mitjanes empreses: "No és comprensible que mantingui uns pressupostos que no es plantegen en cap moment una reforma de l'administració que permetria aconseguir recursos, que creïn nous impostos i apugin en un moment com el que estem vivint l'impost de successions."

Alícia Romero, del PSC, ha remarcat que ara no està permès "el desgovern, la descoordinació i la falta de cooperació" i ha advertit que cal "treballar conjuntament en la mateixa direcció", un fet que diuen que no han vist per part de l'executiu de Quim Torra. Entre les mesures que proposa el seu grup, demana també més polítiques per als autònoms, un fons per ajudar les empreses a pagar lloguers o establiments comercials o reduir els horaris comercials.

Des dels comuns ja han manifestat que aprovaran els comptes, però amb una condició, segons David Cid: que es modifiquin per "entomar un pla de reconstrucció" que inclogui un "rescat laboral" i més ajudes de les anunciades, que creu que "queden curtes". Cid ha qüestionat que el govern hagi fet una crida a eliminar impostos perquè "no és compatible amb demanar més despesa" i ha lamentat que l'executiu català "ha creuat diverses línies vermelles" en criticar la gestió del govern espanyol, per la qual cosa l'ha instat a "fugir de la confrontació".
 

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha estès la mà al govern per fer modificacions pressupostàries i adaptar els comptes a la situació actual, si "aposten pels serveis públics, per la sanitat i l'educació". També ha assenyalat que aquest ha de ser el moment per a redistribuir la riquesa i que "qui té més, pagui més" per a "cobrir les necessitats", a més de posar diners a les polítiques d'ocupació i impulsar una banca pública.

El popular Santi Rodríguez ha reclamat una "treva fiscal" a Aragonès i que renunciï a gravar "encara més" l'impost de successions i el d'estades turístiques. També l'ha emplaçat a "renunciar a les despeses separatistes" com creu que són les delegacions de la Generalitat a l'exterior. El diputat popular ha replicat la demanda del vicepresident perquè s'aprovin els comptes públics i ha indicat que estan basats "en un escenari de recuperació que ha desaparegut completament."

Lluís Salvadó, d'ERC, ha insistit que cal tirar endavant els pressupostos del 2020 perquè no se'n poden fer uns de nous i "dir que no als comptes d'ara és dir que recuperem els del 2017 i renunciar a eines potents". El diputat també ha criticat que el govern espanyol ha fet "més nosa que servei" en la gestió de la Covid-19. Ha lamentat que "sovint ha anat a remolc dels esdeveniments" i ha retret que "no ha sabut aprofitar les dues setmanes" que té d'avantatge respecte a Itàlia en l'evolució de la pandèmia per fer polítiques.

I per part de JxCat, Jordi Munell ha reclamat a la resta de grups que permetin aprovar el pressupost tot i que "segurament no és l'òptim", però és "la millor manera de poder-lo modificar actualitzat al que necessita avui el país", ha afirmat. El diputat ha retret a l'Estat haver anat "unes setmanes tard a l'hora de prendre decisions" com el confinament total" i que hagi cobrat tributs amb el canvi de març a a abril.