Aranzels i Ucraïna: com pot impactar a Europa el resultat de les eleccions als Estats Units?

"Què passa si torna Trump? Aquest temor persisteix perquè tenim el record que quan va ser president va ser un període de tensió. Ara bé, tendim a creure que amb la candidata demòcrata tot serà normal i anirà bé. I això és un problema perquè Harris, a diferència de Biden, no ha crescut amb la relació transatlàntica al centre de la seva carrera política. Amb Harris hem de tenir en compte la incertesa". Qui fa aquest avís és Giuseppe Spatafora, un analista en relacions transatlàntiques de l'Institut d'Estudis de Seguretat de la Unió Europea.

L'hem entrevistat perquè ens expliqui com es prepara la Unió Europea i l'OTAN per si Donald Trump torna a presidir els Estats Units, però com es desprèn de la cita, per aquest analista els europeus s'han de preparar tant per si torna Trump com per si Kamala Harris és presidenta. I el cert és que a Brussel·les fa mesos que prenen mides a la cuirassa.

Hi ha dues àrees que preocupen especialment la Unió Europea: el comerç i la seguretat. Es detecten algunes vulnerabilitats i la conclusió, en tots dos terrenys, és que cal reforçar-se per ser menys dependents dels Estats Units.

La UE vol ser un soci útil i no un enemic comercial

El fantasma que plana a Brussel·les sobre el possible retorn de Donald Trump es va alimentant per les amenaces del candidat republicà d'imposar aranzels universals del 10% a tots els productes que s'exporten cap als Estats Units.  

L'amenaça és una declaració de guerra comercial i tindria un impacte nociu per a la indústria europea, però diu Spatafora: "Trump amenaça d'imposar nous aranzels universals, però en el seu primer mandat ja hi va haver aranzels amb l'acer i l'alumini i la UE va contraatacar".

"La Unió Europea és capaç de contrarestar la força dels EUA"

Aquesta capacitat de resistència europea pot servir per desmuntar la retòrica de Trump, però també per condicionar la política comercial de Harris. La demòcrata no amenaça la Unió Europea, però Brussel·les sap que ha de buscar la manera perquè qui presideixi la Casa Blanca vegi en els europeus un "soci útil".

I amb què li pot ser útil la Unió Europea als Estats Units? Doncs amb la Xina.

"Trump i Harris estan d'acord amb una cosa, que la Xina és el repte més gran per als Estats Units", assegura Spatafora. Sigui un repte, un rival o un enemic, també és cert que davant la Xina, americans i europeus estan ben alineats. Més val competir-hi plegats que no pas cadascú pel seu compte.

"És clau fer adonar als EUA que davant la Xina, tant si hi ha Trump com Harris, han de comptar amb la Unió Europea"

La UE es vol fer valdre com a soci estratègic, però també sap que ha de guanyar múscul en un món de competència cada cop més ferotge. Aquí, les piles s'estan carregant endollades a l'anomenat Informe Draghi, una recepta que reclama inversions milionàries per revertir el gran dèficit de la UE: la competitivitat. Tant hi fa si és Trump com si és Harris, és peremptori augmentar la competitivitat econòmica de la UE.

On queda Ucraïna? Diferències en les prioritats geopolítiques

La Xina sembla que és prioritat compartida de nord-americans i europeus, però en graus diferents. A la UE la màxima prioritat geopolítica continua sent Ucraïna i, en canvi, "tant Trump com Harris buscaran focalitzar-se amb la Xina i això pot voler dir menys recursos dedicats a la UE", avisa Giuseppe Spatafora.

Cal trobar la manera de fer encaixar les diferències en les prioritats i, de nou, l'estratègia podria ser reivindicar-se com un soci útil. La Xina vol estendre la seva influència a l'Indopacífic i diputar-la als americans. Si aquesta és la principal fixació de Washington, aleshores ja no preocuparà tant ajudar Ucraïna a mantenir el pols davant Putin. I això sí que preocupa els europeus.

Trump ja ha dit que si aliats europeus de l'OTAN no gasten prou en defensa ell no els defensarà. En canvi, Harris --o almenys els seus assessors-- estan més compromesos amb Europa i amb ajudar Ucraïna. Però Harris podria seguir la línia de Biden de donar suport a Ucraïna, però evitar una escalada.  

Això significaria que, com Trump, no sembla que Harris permeti que Ucraïna pugui fer servir armes occidentals en territori rus, cosa que sí que demanen alguns estats membres de la UE. Una altra preocupació dels europeus és que, davant la possibilitat d'un Congrés dividit als EUA, Kamala Harris no vulgui gastar capital polític a batalles pel suport a Ucraïna quan la prioritat de demòcrates i republicans bascula cap a l'Indopacífic.

Per Spatafora els europeus han de recórrer novament al paper de soci útil per als EUA: "Cal persuadir als Estats Units que la Unió Europea pot ser un soci clau i si els EUA mantenen l'ajuda en matèria de seguretat, la UE pot ajudar en altres aspectes com l'Indopacífic".

En definitiva, sumar esforços i lliurar batalles conjuntes, fer entendre als EUA "que és millor treballar al costat de la UE que no pas en contra."

La defensa no pot dependre del guardià americà

La seguretat i defensa potser és el repte més majúscul a què s'enfronta Europa, tant els estats membres de la Unió Europea com els aliats europeus de l'OTAN. El principal aliat, els Estats Units, potser no volen ser tan principal en el sentit que la fortalesa militar de l'Aliança no pot dependre només d'ells.  

Trump ho ha deixat ben clar: "Si no pagues, delinqueixes i si ets un delinqüent jo no et defensaré".

Harris té unes formes diferents i potser també el fons. Els demòcrates estan més compromesos amb l'OTAN i amb el suport als aliats transatlàntics, però això no vol dir que aquest suport sigui il·limitat, que el guardià americà ho sigui per sempre i amb la mateixa intensitat.

A la Unió Europea s'ha creat la figura del comissari de Defensa, amb la missió de reforçar la indústria de Defensa de la UE. I a l'OTAN s'han compromès 40.000 milions d'euros dels aliats per reforçar les estructures defensives i continuar ajudant Ucraïna.

Són maneres de preparar-se davant del retorn de Donald Trump, però també davant d'una possible fatiga per part dels aliats i, sobretot, del principal aliat de continuar invertint en una guerra llarga com la d'Ucraïna.  

La realitat, per Spatafora, convoca els països europeus: "La Unió Europea i els seus estats membres han de ser molt conscients que han de reforçar la seva capacitat militar, perquè és l'única garantia de seguretat continuada per ells, i perquè és la manera de ser creïbles davant la UE".

Dit d'una altra manera, l'única manera d'assegurar que els EUA et continuen defensant és demostrar-los que et pots defensar per tu mateix.

L'endemà del 5 de novembre

La Unió Europea i l'OTAN han fet passos per preparar-se per l'escenari que s'obri després de les eleccions nord-americanes. Certament, han fet passos pensant en un retorn de Donald Trump, perquè ja el coneixen, perquè saben de quin peu calça i perquè temen que l'experiència del republicà en les relacions internacionals el pot fer més temible.

La preparació, però, també és per si guanya Kamala Harris, a qui se la veu com algú amb més complicitat amb Europa, però a diferència de Trump, no se la coneix tant. I en qualsevol cas, Europa haurà de fer-se valer i saber prendre decisions consensuades (d'això va la Unió Europea) per mostrar-se com un soci fiable dels EUA.  

L'endemà del 5 de novembre, doncs, el tauler mundial s'haurà sacsejat una mica i les relacions entre Washington i Brussel·les poden estar marcades per la imprevisibilitat de Trump, per la incertesa d'una Harris massa desconeguda en política internacional i, no ho oblidem, també per la dificultat a l'hora de posar-se d'acord dins d'una Unió Europea cada cop més polaritzada.