Argimon confia que cap nova variant alterarà els plans d'abordar la covid com una grip
El conseller de Salut diu que la gestió actual "no és sostenible" i defensa començar a "recuperar molta activitat diagnòstica"
L'actual sistema de gestió de la pandèmia "no és sostenible per a l'atenció primària ni és bo des del punt de vista de salut pública de la ciutadania".
Així ho creu Josep Maria Argimon, el conseller de Salut, que dilluns ja va anunciar la seva intenció de gestionar la pandèmia com es gestiona la grip, a partir de la primavera.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Argimon ha defensat que "encara que hi hagi pandèmia, haurem de canviar la manera de comptar [els casos] i haurem de canviar la manera d'abordar-la".
El que es faria és no destinar esforços a comptabilitzar tots els casos, sinó monitoritzar la covid amb centres sentinella, representatius del conjunt de la població, i centrar-se fer el seguiment i la seqüenciació dels casos greus.
Aquest canvi de model de gestió també suposaria la fi de les quarantenes de contactes: es quedarien a casa les persones que no es trobin bé.
En un article publicat aquest diumenge a La Vanguàrdia, Argimon explica que "el disseny de la transició d'un model de vigilància d'emergència a un model actiu de vigilància sentinella" ja està "molt avançat" i que "s'interrelacionarà amb el futur Centre d'Intel·ligència Epidemiològica de Catalunya", de nova creació, sobre el qual "ben aviat podrem donar més detalls".
En el mateix article, el conseller de Salut admet que no li agrada el terme "gripalització", perquè "la covid no és com la grip", però rebla:
"Sí que hem de normalitzar les nostres vides al màxim possible i deixar enrere que la covid sigui LA malaltia."
El conseller ha admès que això serà possible "si seguim amb la variant òmicron o variants similars amb els mateixos efectes", és a dir que siguin contagioses però generin casos lleus, majoritàriament.
Canvis arribats per quedar-se
Argimon, d'altra banda, ha volgut remarcar que alguns dels canvis introduïts en el sistema de salut per poder fer front a la pandèmia, que d'entrada eren canvis conjunturals, han arribat per quedar-se.
Ha posat d'exemple l'augment de 300 llits d'UCI, "que és necessari".
I ha recordat que "un llit d'UCI vol dir que tens un respirador, que tens un monitor i, sobretot, vol dir que tens gent: infermeria especialitzada i intensivistes". I que a tot això cal destinar-hi diners, cada any.
El conseller de Salut també ha recordat que s'han incorporat 17.000 persones, "que s'han de quedar", diu, "perquè hauran de treballar per fer tota la recuperació de les seqüeles de tot allò que hem deixat enrere amb la covid".
Recuperar l'activitat diagnòstica
En aquest sentit, ha defensat que "ara el que hem de fer és recuperar molta activitat diagnòstica", que habitualment es fa tant a l'atenció primària com als hospitals i s'havia deixat de banda per poder fer front a la pandèmia.
I ja ha alertat que "això farà aflorar casos i, per tant, impactarà sobre les llistes d'espera" del sistema de salut.
- ARXIVAT A:
- Coronavirus Covid-19