Argúcia legal del PP al Senat per endarrerir la llei que escurçaria condemnes a presos d'ETA
Els populars s'acullen a un informe dels lletrats del Senat, on tenen majoria, i ara la llei retornarà al Congrés, on estudiaran si cal que es torni a votar
Gir d'última hora al Senat, on el PP ha aconseguit posposar l'aprovació definitiva, amb una argúcia legal, de la llei que convalida els anys de presó complerts a l'estranger i permetria reduir penes a diversos presos d'ETA. La reforma legislativa, que ha d'adaptar el marc legal espanyol a la legislació europea, ha estat rebutjada amb 143 vots en contra, els de PP i VOX, davant els 111 a favor de tirar endavant amb la tramitació de la llei.
La Mesa de la cambra i els serveis jurídics han interpretat que aquest rebuig suposa un veto al text, en una situació sense precedents. Ara la norma tornarà al Congrés, que hauria de tornar-la a votar per a l'aprovació definitiva. Allà, podria tirar endavant amb una majoria més ajustada que fa unes setmanes, quan es va aprovar per unanimitat.
El PP, que hi va votar a favor al Congrés, al·lega ara que li va passar per alt una esmena de Sumar que suprimeix l'excepció espanyola que impedeix als presos d'ETA restar els anys de presó complerts a França.
Aquesta esmena, presentada pel soci minoritari del govern espanyol, posa fi a una excepció a la normativa europea que permet que no es tinguin en compte les condemnes dictades en un altre país europeu abans del 15 d'agost del 2010. Aquest article deixava sense efecte la reducció de penes per a molts presos d'ETA que ja havien complert part de la pena a França. Els de Yolanda Díaz consideren que eliminar aquesta excepció "corregeix una discriminació" que perjudica tots els espanyols.
El PP pressiona Sánchez perquè retiri la reforma
A la pràctica, la majoria popular que ha tombat la llei al Senat no els servirà per a res, malgrat que aquesta maniobra, avalada pels serveis jurídics de la cambra, on tá majoria el PP, no té precedents.
Com que al PP li va caducar el termini per presentar esmenes al text, la llei tornarà al Congrés tal com en va sortir per ser aprovada definitivament. Però allargant la tramitació, el PP guanya temps per continuar pressionant el govern perquè retiri la reforma de la llei.
Des del partit de Núñez Feijóo demanen disculpes pel que qualifiquen "d'error" i acusen la coalició de govern d'haver-los enganyat.
Aquest ha estat l'objectiu de la intervenció de la senadora del PP María del Mar Blanco, germana de la víctima d'ETA Miguel Ángel Blanco. La senadora popular ha acusat el govern de pactar aquesta reforma legal amb Bildu a canvi del seu suport parlamentari:
"Pronunciar el nom de 'Txapote' em repugna. Però Sánchez no té el més mínim problema de beneficiar-lo per seguir pagant l'alt preu del lloguer de La Moncloa."
Aquesta qüestió ha estat utilitzada pels populars per atacar Pedro Sánchez. Dimecres passat, el diputat del PP Miguel Tellado ja va acusar el PSOE de voler rebaixar-los les penes a canvi del vot de Bildu. I ho va fer mostrant un cartell amb les cares de 12 càrrecs socialistes assassinats per ETA, un gest molt criticat per víctimes d'ETA.
Però veus internes del mateix PP desmenteixen la versió de la formació. La diputada del PP Ana Vázquez va dir que sí que sabien el que votaven i que va aprovar el text complet perquè era una transposició d'una directiva europea.
Els serveis jurídics del Congrés estudiaran la decisió del Senat, però el portaveu del PSOE a la cambra baixa, Patxi López, ha considerat que el text "podria anar directament al BOE" i no caldria que es tornés a votar al Congrés.
També des del PSOE, la senadora Elena Diego ha acusat els populars d'utilitzar la cambra alta per al seu benefici polític: "El PP torna a fer un ús del reglament al servei de les seves coses de casa."
S'elimina una excepció aprovada pel govern Rajoy
El debat sobre com comptar les condemnes complertes en un altre país europeu es remunta al 2008, quan el Consell de la Unió Europea va aprovar una decisió marc perquè el temps de presó complert en un país europeu no es repetís en cap altre.
A finals del 2014, i sota el govern de Mariano Rajoy, Espanya va transposar la mesura amb una llei orgànica que la incorporava al dret espanyol. Però ho va fer amb una important excepció: en cap cas serien tingudes en compte les condemnes dictades en un altre país europeu abans del 15 d'agost del 2010. Quedaven exclosos així els anys de presó que molts etarres havien passat a França abans de ser extradits a Espanya.
L'esmena presentada ara per Sumar a la reforma legislativa elimina aquesta excepció.
44 presos etarres sortirien abans de la presó
L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ja havia advertit que la reforma legislativa permetria anticipar la sortida de presó de 44 presos etarres --i que accedeixin abans al tercer grau i a la llibertat condicional-- perquè se'ls computaran els períodes que han passat engarjolats prèviament a França.
A més, asseguren que l'aplicació de la nova norma suposaria l'excarceració immediata de set d'aquests presos, atès que el compliment total de la seva pena està a punt de liquidar-se.
Segons l'informe de l'AVT, amb aquest canvi Xabier García Gaztelu, àlies Txapote, podria sortir de presó el 2025 i no el febrer del 2031, perquè ha complert més de sis anys de presó a França. Txapote ha estat condemnat per desenes d'assassinats com el de Miguel Ángel Blanco, Gregorio Ordóñez, Fernando Múgica, Fernando Buesa o José Luis López de la Calle.
L'any que ve també podria quedar en llibertat l'excap d'ETA José Javier Arizcuren Ruiz, Kantauri, que va complir en presons franceses una condemna de gairebé 8 anys de presó, que es descomptarien de la seva data prevista de compliment el 2032, segons l'associació.
