Arrenca a Osaka l'Exposició Universal 2025 amb el lema "Dissenyar la societat del futur"

A les 2 de la matinada, les 9 al Japó, ha obert les portes a la ciutat d'Osaka l'Exposició Universal 2025, que fins al 13 d'octubre compta atraure 28 milions de visitants, la majoria japonesos, però també 3,5 milions d'estrangers.

La pluja ha escampat en el moment en què les autoritats han tallat la cinta inaugural.

Una hora abans, però, una multitud feia cua sota la pluja, amb paraigües i impermeables, per ser les primeres persones a poder entrar al recinte firal.

Ara per ara, de tota manera, l'Expo 2025 no ha despertat gaire interès entre els 124,5 milions d'habitants de la quarta economia mundial, que confia que aquest esdeveniment tindrà un impacte econòmic important per al país, d'almenys 12.200 milions d'euros.

Una prova d'aquest interès discret és el fet que fins ara s'han venut anticipadament menys de 9 milions d'entrades, per sota de la previsió de 14 milions dels organitzadors.

Myaku-Myaku, els batecs del cor

La mascota de l'Expo 2025 es diu Myaku-Myaku. És un ésser de color blau i vermell, amb cinc ulls al davant i un a la cua, que somriu.

És "una criatura misteriosa nascuda de la fusió de les cèl·lules i de l'aigua", el nom de la qual evoca el so dels batecs del cor, segons els organitzadors.

El vermell simbolitza les cèl·lules, i el blau, "l'aigua pura, fluïda i canviant".

Myaku-Myaku ha sorprès, però s'ha fet popular a les xarxes socials.

158 països i diverses absències

Fins a 158 països i set organitzacions internacionals participen en aquesta edició, però els primers visitants no podran recórrer tots els pavellons, perquè n'hi ha que encara estan en obres.

De fet, els sobrecostos i els retards en la construcció són alguns elements negatius que han marcat les notícies sobre l'Expo 2025.

Així, els pavellons del Brasil i Xile obriran dilluns, i els de Brunei, l'Índia, el Nepal i el Vietnam ho faran més tard, perquè encara no estan enllestits.

Una quarantena de països tenen pavelló amb disseny propi, com Espanya, França, Irlanda, Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Malàisia, Indonèsia o les Filipines.

D'altres, com Xile i el Perú, tenen pavellons prefabricats, oferts per l'organització. Un tercer grup de països, com Cuba o l'Uruguai, ha optat per compartir espai.

Per tercera vegada en una Expo, a més, les cinc nacions nòrdiques, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia, comparteixen pavelló sota la denominació Cercle Nòrdic.

També hi ha diverses absències destacades, com la de l'Argentina, Mèxic o Rússia.

Sí que hi participen, en canvi, països immersos en conflictes, com Israel, Palestina o Ucraïna, presidit pels colors groc i blau de la bandera ucraïnesa i un gran rètol en anglès en què es llegeix "No en venda".

"Unitat en la diversitat"

El recinte de l'Expo 2025 ocupa 155 hectàrees de Yumeshima, una illa artificial construïda a la badia d'Osaka.

L'espai principal està envoltat per l'anomenada Gran Anella, "símbol de l'Expo 2025", que "expressa el concepte de la 'unitat en la diversitat'".

Construïda fusionant mètodes moderns amb el sistema de fusteria tradicional japonès anomenat Nuki, semblant al d'encaix (conegut popularment com "matxembrat"), la Gran Anella ja ha estat reconeguda pel llibre Guinness com l'estructura de fusta més gran del món.

De 2 quilòmetres de circumferència i fins a 20 metres d'altura, el seu estil evoca els arcs xintoistes "tori" i ofereix al visitant un espai de circulació protegit de les inclemències meteorològiques, i també un "skywalk", una passarel·la superior per passejar i tenir una visió de conjunt de l'Expo.

Missatge de concòrdia mirant al futur

Sota el lema general "Dissenyar la societat del futur per a les nostres vides", el recinte està dividit en zones temàtiques amb noms com "Vides futures", "Empoderant vides", "Salvant vides" o "Connectant vides".

Al centre de l'espai, a més, hi ha un "bosc de la tranquil·litat".

La ciència i la tecnologia més avançades, però també la cultura i les tradicions dels països participants integren l'oferta de l'Expo 2025, que vol llançar un missatge de concòrdia en un "món enfrontat a una crisi marcada per nombroses divisions", en paraules del primer ministre japonès, Shigeru Ishiba.

S'hi poden veure mostres de fonts d'energia sostenibles, d'urbanisme futurista, cotxes voladors i robots, tant autònoms com controlats remotament.

També un meteorit de Mart i un cor artificial creat amb cèl·lules mare, presentat aquí per primera vegada.

"Una oportunitat per donar a conèixer Catalunya"

Catalunya també participa en l'Expo 2025. Ho farà amb una setmana d'activitats que tindran lloc entre el 27 de maig i l'1 de juny.

El govern veu Osaka com "una oportunitat per donar a conèixer Catalunya a escala internacional" i "projectar el país com a terra d'innovació i d'avantguarda".

També per promoure la distinció atorgada a Cataluna de Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

Aquesta Setmana de Catalunya s'emmarcarà en la programació del pavelló d'Espanya i mobilitzarà diversos departaments i agències de la Generalitat.

Té lloc, a més, en paral·lel a la celebració de l'Any Catalunya-Japó, celebrat a cavall dels dos països, que portarà fins al Metropolitan Art Museum de Tòquio una retrospectiva de Joan Miró.

El sentit de les expos

Aquesta és la segona vegada que Osaka acull la celebració d'una Exposició Universal, 55 anys després de la primera, el 1970.

L'Expo 2025 té referències d'aquella primera Exposició Universal d'Osaka, que va atraure 64 milions de visitants i és recordada com un símbol de l'auge econòmic i cultural del Japó d'aquell moment.

Nascudes el 1851 a Londres per celebrar la Revolució Industrial, les exposicions universals es fan cada cinc anys, tenen una durada de sis mesos i no tenen una temàtica específica, a diferència de les exposicions internacionals, que són temàtiques i duren tres mesos.

En el passat han estat sovint l'aparador en què les grans potències mostraven el seu desenvolupament econòmic, però també les seves conquestes colonials, amb una mirada obertament racista que ara seria impensable.

Les exposicions universals sempre han estat, a més, un espai per a l'experimentació arquitectònica que és en l'origen d'algunes construccions que han perdurat i s'han convertit en símbols, com la torre Eiffel de París, el Crystal Palace de Londres o l'Atomium de Brussel·les.

Al cap de 175 anys, diverses veus qüestionen el sentit de les exposicions universals, en un món tan connectat, i també per l'impacte ambiental d'un esdeveniment efímer després del qual la gran majoria del que s'ha construït va a terra.

"Els éssers humans som criatures que han progressat, a poc a poc, ajuntant-nos, interactuant i compartint", defensen els organitzadors de l'Expo 2025 per remarcar la importància dels intercanvis presencials.