Arrenca el Pacte Nacional per la Llengua, que escoltarà les propostes de la ciutadania

El Pacte Nacional per la Llengua ha començat a caminar amb una primera reunió en què s'ha presentat l'informe acadèmic sobre la situació del català, elaborat per set experts independents. S'anomena "Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana".

Des d'aquest mes de febrer fins al juliol, el govern organitzarà sessions participatives arreu del país. S'obre d'aquesta manera un debat públic perquè tothom pugui, primer, conèixer el document i, després, fer les aportacions i propostes que consideri oportunes.

A partir de l'1 d'abril s'obriran els canals per fer arribar les idees al govern.

Tothom podrà participar al procés a través del web pacteperlallengua.gencat.cat.

S'admetran propostes fins al 30 de juny, que és quan acabarà el procés de participació. A la tardor es tornarà la informació a la ciutadania i es lliuraran els resultats a la taula del Pacte Nacional, amb l'objectiu que, al desembre, es firmi el document del Pacte Nacional per la Llengua, que haurà de ser el full de ruta per a la futura política lingüística.
 

Aragonès crida a "reforçar els consensos" sobre el català

El president, Pere Aragonès, ha encapçalat la primera reunió al Palau de la Generalitat i, en aquest marc, ha fet una crida a ampliar els consensos perquè el català tingui el màxim ús social possible.

"Una llengua és viva si la llengua es parla. I es parla si hi ha ciutadans que la utilitzem. Si hi ha parlants. Per tant, la ciutadania té un paper clau. Cal reforçar, ampliar, les eines que tenim a l'abast i crear noves eines per seguir fent avançar la llengua catalana i superar els reptes i amenaces, que molts són extremadament enormes, que tenim al davant."

La reunió ha comptat amb la presència del vicepresident del govern, Jordi Puigneró, i de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

Hi han participat representants dels partits del govern, la CUP i també el PSC i els comuns, i també sociolingüistes i representants de les entitats del Consell Social de la Llengua Catalana.

Què diu l'informe base del Pacte Nacional per la Llengua

El punt de partida del debat públic és un informe que han coordinat els membres de l'Institut d'Estudis Catalans Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla. El document diagnostica el coneixement i els usos de la llengua en àmbits com el món educatiu, el judicial, el comercial i l'audiovisual.

Diu, per exemple, que els avenços en l'aprenentatge escolar i la transmissió de la llengua dins de les famílies no han pogut compensar els efectes de la nova immigració no catalanoparlant, que destaca la magnitud i rapidesa -1,5 milions de ciutadans en dues dècades- i la diversitat de procedència.

També indica que l'actual oficialitat del català "està lluny dels objectius de garantia de l'ús normal de la llengua" en els àmbits que fixen les lleis de la Generalitat.

En l'àmbit econòmic, diu que prop del 70% dels consumidors voldrien que les empreses fessin servir més el català, però, a l'hora de la veritat, el mercat no respon a aquesta expectativa.

Un dels àmbits en què la presència del català és molt minoritària és al cinema i els videojocs.Tot i que el català té una presència relativament alta a internet, falten continguts en aquesta llengua a les xarxes socials. 

El Departament de Cultura destaca que, aquest any, s'ha augmentat el pressupost dedicat a l'audiovisual fins a 25 milions d'euros, la xifra més alta fins ara. I també s'ha creat la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital. Al davant, però, hi ha grans reptes com afavorir tant la producció com els visionats dels continguts en català atractius per als joves, especialment en el vídeo a demanda, i atreure audiències infantils i juvenils, també des de la CCMA.

Pel que fa a l'educació, en plena batalla judicial contra la immersió a les escoles i instituts, l'informe demana que es valorin els objectius de competència lingüística en comptes de les hores teòriques de docència en cada llengua.

Com a recomanacions, els acadèmics plantegen que es reguli i es garanteixi l'accés a les dades lingüístiques; que es doni suport al programari de codi obert perquè permet desenvolupar aplicacions en català sense la barrera de la inversió inicial; que s'innovi en els serveis públics, també en els que ofereix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i que es creï un centre independent dedicat a les tecnologies de la llengua en català, perquè sigui una "línia estratègica de país" i pugui mantenir infraestructures i recursos.

Posen com a exemple un centre que ja existeix per a l'euskera que cogestionen dos grups de recerca de la Universitat del País Basc.

A més dels dos coordinadors, firmen el document Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona (UB); Maria Corominas, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra (BSC-UPF).