Batet i Cruz, nous presidents del Congrés dels Diputats i del Senat

Aquest dimarts ha començat la XIII Legislatura amb una constitució de les Corts molt especial, marcada per la presència de cinc parlamentaris presos, quatre al Congrés dels Diputats i un al Senat.

La legislatura, a més, arrenca enmig de la campanya electoral per les municipals, les autonòmiques -en 12 comunitats i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla- i les europees de diumenge que ve, 26M.

Les sessions de constitució del Congrés i del Senat han començat, en paral·lel, a partir de les 10 del matí.

Al Senat ha durat gairebé quatre hores, fins abans de les 2 de la tarda. Al Congrés ha estat mitja hora més llarga, fins uns minuts després de 2/4 de 3 de la tarda.

Els presos, gairebé els últims a entrar

Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat) han estat gairebé els últims a ocupar els seus escons en el Congrés. La seva entrada a l'hemicicle ha estat aplaudida per una part dels diputats.

Quan Junqueras pujava cap al seu escó, al costat de Gabriel Rufián, Pablo Iglesias s'ha aixecat per saludar-lo.

 

Oriol Junqueras saluda Pablo Iglesias abans de seure a l'hemicicle del Congrés

 

Sànchez, Turull i Rull han pujat per l'altra escala de l'hemicicle. Sànchez seu al costat del d'Albert Rivera, el líder de Ciutadans, que dilluns ja va avançar que demarà la suspensió dels diputats presos quan la mesa quedi constituïda; només els separen els esglaons d'accés als escons.

 

Inés Arrimadas ha saludat els diputats de JxCat quan han entrat a l'hemicicle

 

Rivera no ha saludat els diputats de JxCat, però sí que ho ha fet Inés Arrimadas. La fins ara diputada al Parlament, que seu un escó més amunt, just darrera de Rivera, ha fet dos petons a Rull, Sànchez i Turull.

Raül Romeva (ERC), per la seva banda, assisteix a la sessió plenària en el Senat, que es fa en l'hemicicle històric. Romeva hi ha entrat gairebé a les 10.

 

Raül Romeva, abraçat quan ha entrat a l'hemicicle del Senat (EFE)

 

En qualsevol cas, tal com ja va passar ahir, els diputats i el senador presos no han pogut mantenir reunions amb el seu grup parlamentari ni oferir rodes de premsa, perquè així ho ha establert el Tribunal Suprem.

Acabades les dues sessions de constitució de les cambres legislatives, tots han estat conduïts de tornada a la presó de Soto del Real sense dilació.

Aquest és el primer cop en la història de la democràcia que polítics en presó preventiva prenen possessió com a parlamentaris.

Manuel Cruz, president del Senat

Al Senat, on el grup socialista té majoria, només ha calgut una votació per elegir el president. A les onze, tot just una hora després de l'inici de la sessió, la presidència provisional de la cambra alta ha acabat el recompte i ha anunciat que el català Manuel Cruz és el president del Senat de la legislatura que comença.

 

Senadors aplaudeixen el socialista Manuel Cruz després de ser nomenat president de la cambra alta (EFE)

 

Al Senat també s'han d'elegir dues vicepresiències i quatre secretaries. La primera vicepresidència és per a la socialista Cristina Narbona, que ha obtingut 142 vots, i la segona per al popular Pío García Escudero, fins ara president del Senat, que ha obtingut 68 vots. 

La mesa de la cambra alta ha quedat completada amb la designació de les quatre secretaries. Al final, dues han estat per al PSOE: Fernando Martínez, director de Memòria Històrica en la legislatura anterior, i Olivia delgado, senadora per Tenerife. La tercera és per al PNB: Imanol Landa, senador i alcalde de Getxo. La quarta per al PP: Rafael Hernando.

 

El president del Senat, Manuel Cruz, pren jurament de la Constitució a Cristina Narbona (EFE)

 

La sessió constitutiva del Senat l'ha tancada, com és habitual, el discurs del nou president de la cambra. Manuel Cruz ha defensat que "no tot és qüestió de voluntat política, però algunes coses sí dependen del tot d'ella". 

"Els demano confiança, complicitat i bona voluntat per convertir aquesta cambra en part de la solució als desafiaments que enfronta el nostre model territorial. Els demano altura de mires per albirar un horitzont ple d'incerteses, però també d'oportunitats; pensant més en les generacions futures, no només reparant les urgències immediates."

Meritxell Batet, presidenta del Congrés

Al Congrés, l'elecció de la presidència ha necessitat una segona votació, que s'han disputat la sociallista i també catalana Meritxell Batet i la presidenta de la legislatura anterior, Ana Pastor.

Batet ha obtingut els vots de la meitat dels diputats, 175, i Pastor, 125. Hi ha hagut 35 vots en blanc, inclosos els de JxCat, i 15 vots nuls, d'ERC.

 

Primera imatge de Meritxell Batet a la tribuna del Congrés

 

És la tercera dona que presideix el Congrés dels Diputats i la primera socialista que té aquest càrrec.

Les dues altres que l'havien tingut abans són del PP: Luisa Fernanda Rudi (2000-2004, durant la segona presidència de José María Aznar) i Ana Pastor (2016-2019, durant la legislatura anterior, presidida primer per Mariano Rajoy i després per Pedro Sánchez).

 

 

La composició de la mesa del Congrés ha quedat repartida entre el PSOE, Unides Podem, el PP i Cs.

Els socialistes ocupen la segona vicepresidència i la segona secretaria. La formació morada té la primera vicepresidència i la primera secretaria. Els populars ocupen la tercera vicepresidència i la tercera secretaria. I la formació taronja ocupa la quarta vicepresidència i la quarta secretaria.

"Construcció de consensos amplis"

En el seu primer discurs com a presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet ha defensat la necessitat de bastir consensos i ha remarcat que la política és això i no permet agafar dreceres.

"La democràcia no és només contrast i confrontació, sinó, principalment, construcció de consensos amplis. El Parlament és el lloc de la paraula i de la representació i convé que totes dues coincideixin. Som l'expressió plural i diversa d'una societat plural i diversa. A Espanya en el seu conjunt i en cadascun dels seus territoris. Cadascun de nosaltres som del poble, però cap de nosaltres no som el poble. Sempre, a tot arreu, hi ha un altre legítim i diferent al qual només podem exigir el respecte a la llei."

"Només quan el Congrés parla amb veu unànime hauríem de dir, i encara amb cautela, que expressa la voluntat del poble, de tot el poble. Només quan parla des d'un consens ampli podem afirmar que ens acostem a aquesta aspiració. No hi ha dreceres per a la nostra tasca com a representants, el camí és la llei, la raó i el treball, solitari i en comú."

La sessió constitutiva del Congrés s'ha acabat quan passaven diversos minuts de 2/4 de 3 de la tarda.

ERC vota "llibertat"

En la votació per a la presidència del Congrés tots els diputats d'ERC han emès un vot nul: una papereta amb la paraula "llibertat", acompanyada de la imatge d'un llaç groc.

 

 

Pel que fa als diputats de Junts per Catalunya, han votat en blanc en l'elecció de les presidències del Congrés i del Senat.

A més, els diputats i senadors electes prendran possessió dels càrrecs jurant o prometent acatament de la Constitució. 

Buscant el millor escó

En la sessió constitutiva, els escons dels grups parlamentaris no estan assignats de manera fixa com sí que passa després, durant la legislatura. El primer dia, per tant, els grups miren de situar-se -dins d'un ordre- en els llocs que més els agraden.

Aquest fet genera, de vegades, imatges curioses. Com, per exemple, la del diputat socialista José Zaragoza assegut a tocar de Santiago Abascal, el líder de Vox.

 

José Zaragoza ha quedat envoltat pels diputats de VOX, que s'han assegut als escons que ocupava el PSOE durant l'última legislatura. pic.twitter.com/QZ1ICR6psy

— ᴊᴏʀᴅɪ ᴄᴏʀʙᴀʟᴀɴ (@jcorbalan) May 21, 2019

 

Zaragoza s'ha situat en l'escó que ocupava habitualment, però els diputats del partit d'ultradreta han ocupat la resta d'escons abans que ho fessin diputats socialistes. És la segona fila d'escons, la que queda just per darrera de la que ocupen el president del govern i els ministres. Santiago Abascal, que ha arribat cap a les 7, per tant, quedarà assegut just darrera de Pedro Sánchez. 

 

Ja som al Congreso per custodiar els llocs que ocuparan els nostres companys @jordialapreso @jorditurull i @joseprull . La seva dignitat està intacta. Avui molts dels que els volen a la presó els hauran de mirar als ulls i no podran sostenir la mirada. pic.twitter.com/QPh8HPX9Hd

— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) May 21, 2019

 

Els diputats de JxCat, d'altra banda, s'han assegut en escons que, durant l'anterior legislatura, ocupava el grup parlamentari de Ciutadans. A més, han estat matiners i han reservat lloc als diputats que són presos i seran els últims a arribar, com ha mostrat a Twitter la diputada Laura Borràs.

Dins de l'hemicicle els cinc parlamentaris presos tindran llibertat de moviments. Les portes d'accés a la sala, això sí, està previst que estiguin custodiades per membres de les forces de seguretat.

 

L'hemicicle del Congrés dels Diputats durant la sessió de constitució de la cambra (EFE)

 

A les tribunes del Congrés i del Senat, les sessions constitutives són seguides per familiars dels presos i també per càrrecs de la Generalitat i representants dels partits.

Un metge jubilat, president d'edat al Congrés

A la cambra baixa, la sessió estarà presidida per l'anomenada mesa d'edat, encapçalada pel diputat més gran, acompanyat pels dos parlamentaris més joves.

El president serà Agustín Javier Zamarrón, diputat del PSOE per Burgos, un metge jubilat de 73 anys, i els vocals, Marta Rosique, diputada d'ERC per Barcelona, amb 23 anys, i Lucía Miriam Muñoz, parlamentària d'Unides Podem per les Balears, amb 25.

 

Agustín Javier Zamarrón, diputat del PSOE per Burgos, ha presidit la mesa d'edat del Congrés (EFe)

 

Com marca la tradició, Zamarrón ha fet un breu discurs i després Rosique i Muñoz han llegit el nom de tots els diputats electes.

Rosique ha estat una altra de les imatges d'aquesta jornada de constitució de la cambra baixa, lluint una samarreta amb una estelada que feia referència als Països Catalans.

 

Marta Rosique, d'ERC, la diputada més jove de la mesa d'edat

 

Formalitzats aquests tràmits és quan es procedeix a les votacions per designar la mesa.

La sessió acaba amb un discurs de la nova presidència, que haurà de comunicar la constitució de la cambra al rei, al Senat
i al govern.

El senador més gran, Juan José Lucas, presidirà la cambra alta

En el cas del Senat, la sessió té lloc a l'hemicicle històric, no al nou, on se celebren habitualment els plenaris. Raül Romeva també es podrà moure en llibertat per l'hemicicle, igual que els quatre diputats presos. L'acte del Senat té algunes variants respecte al del Congrés, però fonamentalment és el mateix.

 

La sessió constitutiva del Senat s'ha fet a l'hemicicle històric (EFE)

 

La sessió l'ha obert el senador del PP Jesús Fermosel, que va ser el primer que es va acreditar. La mesa d'edat la presideix el popular Juan José Lucas, de 75 anys, que va ser, precisament, president del Senat.

L'exministre d'Aznar i expresident de Castella i Lleó està acompanyat del senador més jove, Eduardo Santiago Calleja (PSOE), que té 24 anys. Els altres tres integrants de la mesa d'edat seran José Ángel Alonso Pérez (PP), Rodrigo Mediavilla Pérez (PP) i Francisco Valera González (PSOE).

Diversitat de fórmules per acatar la Constitució

En el Senat, per jurar o prometre que acaten la Constitució, els senadors s'acosten un per un al faristol. A la cambra alta, a més, els senadors poden fer la seva promesa o jurament en català, basc o gallec, si bé se'ls pot demanar -així ho va fer Pío García Escudero el 2016- que ells mateixos facin la traducció al castellà.

Entre la varietat de fórmules utilitzades pels senadors per acatar la Constitució hi ha les que han utilitzat els electes d'ERC, recordant els presos i els exiliats, i els de JxCat, que també han esmentat el mandat de l'1 d'octubre.

Romeva promet "com a pres polític"

Raül Romeva, per la seva banda, ha promès el càrrec amb una fórmula diferent:

"Fins a la proclamació de la república catalana, i sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, prometo."

 

Raül: "Fins a la proclamació de la República Catalana i sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Com a pres polític, i per imperatiu legal, prometo." pic.twitter.com/Q9LFjc0Ns2

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) May 21, 2019

 

Soroll per silenciar els presos

En el Congrés, en canvi, els parlamentaris responen des del seu escó. Aquí també hi ha hagut varietat de fórmules. Alguns electes, per exemple, han jurat o promès "per Espanya", mentre altres ho fein "per la democràcia" o "per la igualtat i els drets socials". 

Com en el Senat, els diputats d'ERC i JxCat han utilitzat una fórmula semblant, amb variacions, que coincidia  referencia a l'"imperatiu legal" 

Contràriament al que ha passat en el Senat, a més, a la cambra baixa diversos diputats han picat amb els peus o les mans per fer soroll cada vegada que era el torn que els diputats sobiranistes acatessin la Constitució. També quan alguns diputats bascos han jurat o promès fent servir la seva llengua.

Rivera: "No ho aconseguireu"

Acabat el llarg torn d'acatament de la Constitució per part dels 350 diputats, Alber Rivera ha demanat la paraula al·legant una qüestió d'ordre. El president de Ciutans s'ha queixat a Batet que, alguns diputats havien actuat "insultant el decòrum d'aquesta cambra i les institucions de l'Estat" i li ha demanat que "actuï per frenar aquest tipus d'actituds".

"S'ha permès que parli de presos polítics en una democràcia. Espanya és una democràcia, aquí no hi ha presos polítics, hi ha justícia. Persones que han atac les institucions de l'Estat, que ja han trepitjat la dignitat d'Espanya, avui han vingut per tornar a humiliar als espanyols. No ho aconseguireu. No ho aconseguiran, però aquesta cambra, presidenta, mereix que vostè defensi a tots els espanyols. Li demano que actuï."

 

Hoy los políticos golpistas que trataron de destruir nuestra democracia han humillado al pueblo español desde la Cámara nacional. Y Batet y el PSOE se lo han permitido. Por eso he defendido a todos los españoles que sí quieren que se respete nuestra Constitución👇🏻 pic.twitter.com/hVezFs0Wi1

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) May 21, 2019

 

Batet ha respost que "totes les fórmules d'acatament han estat respectuoses amb l'article 4 del Parlament i amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional" i ha recordat que "no és la primera vegada que s'utilitzen". Per això, ha afegit:

"No s'ha mermat l'essència de l'acatament, que és el compromís de respecte a la Constitució. Aquesta presidència serà exercida perquè en tot moment hi hagi respecte a la Constitució, respecte a la llei i respecte a l'altre."