Vist per a sentència un altre judici per no retirar llaços grocs: el cas de Pau Juvillà

Vist per sentència el judici a Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, acusat de desobediència a la Junta Electoral per no retirar llaços grocs del seu despatx a l'Ajuntament de Lleida el març de 2019, quan era regidor.

Juvillà, que a més era president del grup municipal Crida-CUP a la Paeria, podria convertir-se en el primer integrant de la mesa actual del Parlament que podria ser inhabilitat.

La Fiscalia manté per a ell la petició de 8 mesos d'inhabilitació i 1.440 euros de multa.

El judici s'ha fet aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), durant el qual Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats des de l'otubre o el novembre del 2017, arran de l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i que ningú els va demanar retirar-los abans de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, a les quals la CUP es va presentar.

Per això considera contradictori que sí que se n'ordenés la retirada abans de les eleccions generals del 28 d'abril del 2019, a les quals la CUP no es presentava.

Juvillà i la seva defensa també han explicat que entenien que les tres ordres de retirada dels llaços no anaven adreçades a ell personalment, sinó al grup municipal de la CUP.

L'argument principal de l'actual secretari tercer de la mesa del Parlament és que amb l'ordre de retirada dels llaços "la Junta Electoral lesionava de manera directa la nostra llibertat ideològica, perquè ens obligava a retirar uns símbols que no són partidistes, sinó molt compartits, de denúncia d'una repressió política".

"Vam entendre com a assemblea, i jo com a representant vaig executar-ho, que no podíem autocensurar-nos i lesionar el nostre dret a la llibertat ideològica."

Al judici també han declarat els agents dels Mossos d'Esquadra que van retirar els llaços abans que es resolgués el recurs contra la tercera resolució que en demanava la retirada. Han explicat que van accedir sense problemes al despatx, quan no hi havia ningú, amb una clau que els va facilitar l'Ajuntament.

En l'informe final, la Fiscalia ha recordat la jurisprudència del TSJC i del Tribunal Suprem sobre els delictes de desobediència contra resolucions de la Junta Electoral, com és el cas de Quim Torra, inhabilitat per no retirar a temps la pancarta amb el llaç groc de la façana de la Generalitat.

Denúncia de Cs

El març del 2019, Juvillà no va complir l'ordre de la Junta Electoral de Zona de Lleida. No va fer cas dels requeriments d'aquest organisme i no va despenjar els llaços grocs de les finestres del seu despatx a l'Ajuntament de la capital del Segrià, on era el president del grup municipal de la Crida-CUP.

La petició de la Junta Electoral era la resposta a una denúncia presentada per la regidora Ángeles Ribes, de Ciutadans.

Però, pot la Junta Electoral exigir a un partit polític que retiri símbols? La Junta Electoral és un organisme competent per ordenar això? O tot plegat suposa un atac a la llibertat ideològica?

Hi va haver un acte de desobediència, sí. Però també un delicte? Són les qüestions bàsiques que hauran de valorar els magistrats per dictar sentència.

Què diu la defensa?

La defensa reconeix que Pau Juvillà no va complir les ordres de la Junta Electoral per retirar els llaços grocs del seu despatx a l'Ajuntament de Lleida. Però consideren que això no va ser cap delicte, per dos motius.

Primer: creuen que els llaços grocs no són cap símbol partidista. Per tant, segons ells, la Junta Electoral no podia ordenar treure'ls, perquè no servien per fer campanya a favor de cap formació.

Segon: són conscients que la justícia ja s'ha pronunciat sobre els llaços grocs. Sí que els considera partidistes.

En aquest cas, expliquen que la Junta Electoral ha de vetllar perquè, en períodes electorals, mantinguin la neutralitat els poders polítics, les institucions. Però insisteixen que aquesta no era la situació de Pau Juvillà. Recorden que no representava l'Ajuntament perquè no tenia cap càrrec en l'equip de govern. Era regidor i president del grup municipal de la Crida-CUP.

Per tant, sostenen que la Junta Electoral no podia exigir al representant d'un partit polític que retirés una cosa tan lligada a un partit polític com un símbol partidista. Al·leguen que un requeriment així suposa un clar atac contra la llibertat ideològica.

Carles López, l'advocat de Pau Juvillà, ho explica així en declaracions a TV3:

"Nosaltres creiem que el llaç groc no és partidista i que no s'hauria de treure. Però en cas que sí que el considerin partidista perquè identifica ideològicament un partit, no es pot demanar al representat d'aquell mateix partit que el retiri. En tot cas, el requeriment s'hauria d'haver fet a l'alcalde, que és qui ha de garantir la neutralitat de les institucions en període electoral."

López afirma que "sota el paraigua d'una suposada protecció de la neutralitat institucional es pretenia atacar l'independentisme". Per a ell, l'ordre de la Junta Electoral a Juvillà suposa un clar atac a la llibertat ideològica.

Què diu la Fiscalia?

La Fiscalia hi veu una clara desobediència a l'ordre de la Junta Electoral. En aquest sentit, demana 8 mesos d'inhabilitació i una multa de 1.440 euros.

El precedent de la inhabilitació del president Quim Torra

En el judici de dilluns contra Pau Juvillà, hi serà molt present un altre judici: el que el mateix Tribunal Superior de Justícia va fer al president Quim Torra. Tots dos han reconegut que no van fer cas a les ordres de la Junta Electoral. I al centre del debat, es repeteix la mateixa qüestió: la Junta Electoral és un organisme competent per ordenar el que va ordenar?

El judici a l'aleshores president Quim Torra es va fer el 18 de novembre del 2019. Davant del Tribunal, Torra va argumentar que el requeriment que li havia fet la Junta Electoral Central perquè retirés del balcó de la Generalitat la pancarta a favor dels presos polítics i dels exiliats era il·legal. El motiu que va al·legar Torra: que la Junta Electoral no tenia una autoritat per sobre de la seva.

Els magistrats del TSJC no van comprar aquests arguments i van condemnar Torra per desobediència: 18 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

Ara, la defensa de Pau Juvillà al·lega que la Junta Electoral (en aquest cas la de Zona de Lleida) tampoc no era competent per exigir al representant d'un partit polític que retirés un símbol com els llaços grocs, qualificats de partidistes per la justícia. Veurem si els magistrats del TSJC li donen la raó o no.