Inici de curs amb patis sense mòbil: "Hem de parlar més; és difícil, però ens hi acostumarem"

Més d'un milió d'alumnes d'infantil, primària, ESO i formació professional bàsica han començat aquest dilluns el curs escolar i més de 260.000 ho faran dijous a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior.

Entre els alumnes que han tornat a les aules, al pati s'hi han sentit frases com aquestes: 

"Estàvem acostumats a jugar a un joc o mirar les xarxes i ara haurem de parlar més entre nosaltres. És dificil, però ja ens hi acostumarem."

I és que no podran dur el mòbil a l'escola. Entre les novetats d'aquest any, hi ha el protocol anunciat pel Departament per limitar l'ús dels telèfons mòbils amb l'objectiu de potenciar la convivència als centres i minimitzar els efectes disruptius d'aquests aparells.

A les etapes d'educació infantil i primària, l'ús del mòbil estarà totalment prohibit, tant en horari lectiu com al pati, al menjador i a les activitats extraescolars. Els alumnes que disposin de telèfon l'hauran de tenir apagat.

🔴 Arrenca el nou curs escolar

Els mòbils passen a estar totalment prohibits a primària, i a secundària només es podran fer servir a classe amb usos pedagògics#ElsMatins3Cat

▶ https://t.co/V2FrF4mKxv pic.twitter.com/HzyIA6Bz3F

— Els matins TV3 (@elsmatins) September 9, 2024

A l'ESO, els estudiants hauran d'apagar el mòbil i deixar-lo en el lloc que determini el centre. En aquest cas, però, els dispositius es podran fer servir en hores lectives quan els professors els autoritzin per a usos pedagògics.

A batxillerat i formació professional, l'ús del mòbil tampoc no serà lliure i només es podrà permetre en les activitats d'aprenentatge. En horari no lectiu, el centre podrà regular-ne l'ús.

Reptes: millorar la comprensió lectora i les matemàtiques

Les classes comencen amb diverses novetats normatives, però també pedagògiques, amb l'objectiu principal de millorar els resultats acadèmics, sobretot en comprensió lectora i matemàtiques, les matèries amb pitjors resultats als informes PISA, PIRLS i a les proves de competències bàsiques. 

La davallada en el nivell de comprensió lectora, així com en l'ús i les competències en català, han posat sobre la taula la necessitat de reforçar aquesta matèria. Un repte pel qual es compta amb una plantilla de professors molt més gran, perquè s'han estabilitzat més de 18.000 places.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat, des del centre Salvador Dalí de Figueres, un acord de col·laboració amb l'OCDE, organisme que gestiona les proves PISA, per revertir els mals resultats de l'any passat a Catalunya.

"Serà un acord per comptar amb els millors experts, amb les millors pràctiques, arreu d'aquests països en matèria educativa i per treballar-les conjuntament amb els alumnes, els docents i la comunitat educativa. I veure com podem millorar l'educació a Catalunya. Aquest és el nostre objectiu: l'excel·lència. No és una tasca que puguem fer ni en un mes ni en un any. "

Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC, ha rebutjat que les mesures que s'hagin de prendre hagin de venir des de l'OCDE i ha instat el govern a prendre accions de la mà de la comunitat educativa. 

El darrer informe PISA dibuixava una reculada preocupant de les competències lectores en els darrers set anys. Segons els barems de l'OCDE, el nivell dels alumnes catalans de quart d'ESO havia baixat l'equivalent a més d'un curs respecte dels alumnes que van acabar l'etapa obligatòria el 2015.

Una de les mesures més destacades anunciada pel Departament per revertir la situació és el desplegament d'una xarxa de comprensió lectora,  en què participen 342 centres, que ha de permetre establir estratègies de millora. 

També es posa en marxa un pla de millora de les biblioteques escolars i es reforcen les aules d'acollida, que aquest any tindran més dotacions que mai, amb l'objectiu de formar en competències lingüístiques bàsiques els alumnes d'ESO que s'incorporen al sistema educatiu.

En matemàtiques, Catalunya va recular significativament en els darrers quatre anys, situant-se per sota de la mitjana espanyola i de l'OCDE.

Per reforçar aquesta competència, aquest curs entra en funcionament el programa Florence, al qual s'hi han adherit 87 centres, que rebran formació i acompanyament del professorat, recursos i material i suport en aspectes organitzatius, metodològics i d'avaluació.

El curs planteja molts reptes per a la nova consellera Esther Niubó, que s'estrena amb altres qüestions sobre la taula, com el debat sobre la sisena hora, revisar els processos d'inscripció de l'FP, amb més de 30.000 alumnes sense plaça pocs dies abans de començar el curs, o implantar polítiques educatives a llarg termini.
 

Menys alumnes a l'etapa obligatòria i més a batxillerat i cicles

Les xifres de matriculats per a aquest curs confirmen la tendència a la baixa en el nombre d'alumnes a infantil i primària. Una evolució demogràfica que es comença a notar a l'ESO, que tindrà menys alumnes que el curs anterior. A les etapes postobligatòries --batxillerat i cicles formatius-- es manté la tendència a l'alça i hi haurà més alumnes a les aules que el curs 23-24.