Els expresidents Chaves i Griñán, al banc dels acusats pels EROs d'Andalusia

Després de 7 anys d'investigacions, aquest dimecres comença a l'Audiència de Sevilla el judici dels EROs a Andalusia. S'asseuran al banc dels acusats dos expresidents de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán i Manuel Chaves, i 20 ex-alts càrrecs del govern andalús.

El fiscal anticorrupció demana 6 anys de presó i 30 d'inhabilitació per a José Antonio Griñán i per a Manuel Chaves, 10 anys d'inhabilitació.

Se'ls acusa de prevaricació i malversació de fons per haver desviat quantitats milionàries de diners públics, destinats majoritàriament a pagar expedients de regulació d'ocupació d'empreses. El cas ha perseguit el PSOE durant els últims anys i ha situat el seu nucli dur, Andalusia, sota l'ombra de la presumpta corrupció.

Declararan l'any que ve

En la primera jornada del judici que comença aquest dimecres només hi haurà la presentació de les qüestions prèvies, que es pot allargar dijous i divendres. La vista del judici es reprendrà el 9 de gener, quan declararan els dos expresidents i la resta d'acusats. Seguiran les declaracions dels 117 testimonis proposats per la Fiscalia Anticorrupció, les dues acusacions exercides pel PP d'Andalusia i Manos Limpias, així com una dotzena de perits.

No es pot saber quant pot durar aquest judici, que depèn del que s'anomena "peça política", però pot allargar-se mesos, fins a l'estiu, o durar tot un any.

Els expresidents hauran de respondre si tenien coneixement de la desviació d'aquests diners com a presidents de la Junta. En aquest judici no s'entrarà en el detall de com s'haurien defraudat els 850 milions de diners públics que diu la justícia.

Manuel Chaves va estar 19 anys en el càrrec i, segons el que s'ha explicat públicament, en cap moment s'ha aclarit si tenia constància d'unes irregularitats que ha reconegut.

Per la seva banda, l'expresident José Antonio Griñán en culpa els receptors de les ajudes.

Desviació de 850 milions d'euros

Els fons suposadament defraudats eren diners públics per a empreses andaluses en plena crisi, entre els anys 2001 i 2011, per prejubilar treballadors, assegurar la viabilitat econòmica i evitar el tancament. Però, suposadament, es van prejubilar persones que no havien treballat mai en aquelles empreses, gràcies a una trama orquestrada des de l'administració i amb empresaris que hi col·laboraven.

La fiscalia veu prevaricació en tots els càrrecs públics d'aquells governs, perquè no van controlar bé el destí dels diners. I malversació en el cas dels que tenien participació directa en la concessió de les ajudes.

La "peça política"

En total, 22 acusats en una causa en què les defenses veuen connotacions polítiques. Apunten directament al PP i a una maniobra per desgastar els socialistes. Posen com a exemple que les imputacions van arribar el mateix dia que el primer govern de Susana Díaz prenia possessió. I que després de declarar al Suprem es va tornar a citar Chaves i Griñán a Sevilla. Asseguren que el PP va pressionar la fiscalia per forçar aquesta compareixença i tenir la imatge de l'escridassada als expresidents... I hi afegeixen l'enviament a judici dels expresidents una setmana abans de les generals del 26 de juny del 2016.

El PP-A suma a les acusacions per prevaricació i malversació la d'associació il·lícita, per la qual demana 2 anys de presó i 22 d'inhabilitació a Chaves i 8 de presó i 42 d'inhabilitació a Griñán.  

En aquest cas hi ha un nom rellevant: el de la magistrada Mercedes Alaya, la jutge que va obrir la macrocausa contra el govern andalús. El cas no només ha costat la carrera als dos expresidents, que han estat donats de baixa del PSOE andalús, malgrat que la Junta de Susana Díaz en defensa la innocència.