Arriba el torn de Carles III: els reptes que afronta el nou rei del Regne Unit

La mort d'Elisabet II, autèntica pedra angular del país durant set dècades, obre una nova etapa, liderada pel seu fill Carles III, que s'apunta convulsa i amb moltes incerteses. Repassem els principals reptes amb què es trobarà el nou rei.

Una delicada situació econòmica

La desaparició d'Elisabet II ha arribat en un moment complicat per a l'economia britànica. Enmig d'unes desigualtats creixents i sense haver-se recuperat encara de la crisi del 2008, el Brexit ha acabat afegint més llenya al foc al país. L'espiral d'inflació ha estat l'estocada que ha portat milions de britànics al límit.

El cost de la vida s'ha disparat. Una manera de visualitzar-ho és la cotització de la lliura respecte al dòlar. La divisa britànica s'ha desplomat, i cal remuntar-se als anys 80 per trobar-la tan avall. Això encareix les importacions britàniques i complica encara més la situació econòmica.

La transició a la Corona, i també a Downing Street, enxampa el Regne Unit a contrapeu, en el que pot acabar sent una mena de tempesta perfecta.

Escòcia i Irlanda del Nord

Un altre dels reptes amb què es trobarà ben aviat Carles III és el tema territorial. L'independentisme no ha parat de créixer a Escòcia en els últims anys i la primera ministra, Nicola Sturgeon, ja ha deixat ben clars els seus plans de fer un segon referèndum d'independència. Fins i tot hi ha posat data: el 23 d'octubre del 2023.

La Reina Elisabet II mai es va posicionar explícitament sobre el referèndum que es va celebrar a Escòcia el 2014. Veurem què fa ara Carles III davant del nou intent escocès.

I sense oblidar Irlanda del Nord, cada cop més a prop d'organitzar també un referèndum, en aquest cas per reunificar-se amb Irlanda. Un referèndum que, recordem-ho, forma part dels anomenats acords de Divendres Sant.

Creix el sentiment republicà als països de la Commonwealth

No fa ni un any que Carles III, llavors príncep de Gal·les, va assistir com a representant de la seva mare a la cerimònia on Barbados es va proclamar República, deixant enrere gairebé quatre segles sota la corona britànica.

Ara, amb el traspàs d'Elisabet II, ja hi ha algunes mostres que aquest sentiment republicà pot anar-se estenent a la resta de països de la Commonwealth.

Carles III és de moment, i "per la gràcia de Déu", rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, del Canadà, d'Austràlia, de Nova Zelanda, de Jamaica, de les Bahames, de Grenada, d'Antigua i Barbuda, de les illes Salomó, de Tuvalu, de Saint Lucia, de Saint Kitts i Nevis, de Saint Vicent i les Grenadines, de Papua Nova Guinea i de Belize.

Són els anomenats reialmes de la Commonwealth, catorze dels quals són antigues colònies que després de la independència van decidir mantenir la monarca britànica com a cap d'estat.

La mort d'Elisabet II ha estat, però, l'instant que alguns esperaven per convertir-se en república. Antigua i Barbuda ho decidirà en referèndum, Belize també ha anunciat la seva intenció d'eliminar la Corona, i Jamaica, que vol, a més, que Londres la compensi pels patiments soferts durant l'era colonial. Fins i tot Austràlia ha donat els primers senyals de voler desfer-se de la institució monàrquica.

Modernització de la institució i popularitat

Però potser el principal repte de Carles III, de 73 anys, és el d'intentar guanyar-se el prestigi i el respecte que tenia la seva mare entre els ciutadans britànics. Sempre s'ha dit que hi havia més "elisabetistes" que monàrquics entre la població. De moment, el nou rei no ha estat ni de bon tros en els primers llocs de popularitat entre els membres de la família reial.

I segons algunes enquestes recents, el sentiment monàrquic va caient de manera sostinguda els darrers temps i, entre els més joves, ja no arriba al 30%.

Aconseguirà, doncs, canviar Carles III la imatge que arrossega, ja des de la seva relació amb Lady Di, i guanyar-se la confiança dels britànics?

Sigui com sigui, no sembla que, de moment, Carles III tingui, per exemple, massa en compte el poder de les xarxes socials. Episodis com la recent enrabiada per una ploma que no escrivia correctament han corregut com pólvora per la xarxa i poden fer molt mal a una figura ja no gaire estimada pel conjunt de la població.