Arriba la COP27: claus, reptes i què ens juguem en aquesta conferència del clima

La COP27, la Conferència sobre Canvi Climàtic, se celebrarà del 6 al 18 de novembre a Sharm el-Sheikh, Egipte, una la ciutat turística del mar Roig rodejada de centenars de quilòmetres de desert.
 

Pagar per danys i pèrdues?

Les conferències del clima funcionen per ampli consens, començant per l'ordre del dia sobre els temes a parlar. Aquest any els països en desenvolupament volen incorporar un punt no previst: el finançament de "danys i pèrdues" causats als països no desenvolupats, per les emissions dels desenvolupats. La demanda l'ha presentat el V20, que agrupa vint països que s'enfronten als pitjors impactes climàtics, com Bangla Desh, Costa Rica, Kènia, les Maldives, les Filipines i el Vietnam.

Per incorporar "danys i pèrdues" a les converses cal consens, i alguns països desenvolupats s'hi poden negar. La proposta té el suport de la majoria de països de l'Àfrica, l'Amèrica del Sud i l'Àsia. També dels Estats Units, que ha anunciat que hi donaran suport. Però la Unió Europea, en el seu esborrany de document, ho rebutja.

És una demanda històrica fins ara no reconeguda que ha pujat de to aquest estiu, per les onades de calor i les inundacions que han afectat molts països, especialment a l'Índia i el Pakistan, on un terç del país ha quedat submergit sota l'aigua. La ministra del canvi climàtic del Pakistan, Shehbaz Sharif, ho ha expressat amb contundència: "El Pakistan està pagant el preu de l'ús occidental dels combustibles fòssils."

L'escalfament global és el resultat de l'acumulació històrica d'emissions de CO₂ a l'atmosfera. Tot i que la Xina és actualment l'emissor més gran, en gran part per ser la fàbrica del món, els Estats Units segueixen sent, de llarg, el país que més ha contribuït a l'escalfament.

A més de la demanda de pagament per danys i pèrdues, el 2015 els països desenvolupats es van comprometre a ajudar a finançar la transició dels no desenvolupats, amb 100.000 milions de dòlars anuals. El 2021 només n'havien aportat un terç i es van comprometre a fer efectiu el pagament "el 2022 o el 2023".
 

Estats Units - Xina, relacions congelades?

Una de les millors notícies de la COP26, el 2021 a Glasgow, va ser el compromís dels Estats Units i la Xina per cooperar per accelerar la transició verda aquesta "dècada decisiva". El compromís incloïa: transició a una economia global 0% emissions, electrificació, renovables a baix cost, transport elèctric, generació distribuïda i transparència en els compromisos dels estats. L'enviat pel clima dels Estats Units, John Kerry, va dir que l'escalfament global és una qüestió de "matemàtiques i física" més que de política. El seu homòleg xinès, Xie Zhenhua, va dir que "hi ha més acord entre la Xina i els Estats Units que no pas divergències".

Però el 2022 les relacions entre les dues superpotències s'han capgirat, per la visita de Nancy Pelosi, presidenta del Congrés dels EUA, a Taiwan a l'estiu i per un document d'estratègia de seguretat dels EUA en què es descriu la Xina com "el repte geopolític més important dels Estats Units". Arran d'aquests fets la Xina va tallar les converses amb els Estats Units.

La pèrdua de la cooperació EUA-Xina acordada el 2021 és una de les amenaces principals de la COP27.

Compliment dels acords del 2021?

A la COP26, el 2021 a Glasgow, els estats van pactar un document que:

• Reconeix la necessitat de reduir un 45% les emissions pel 2030, respecte al 2010, per poder limitar l'escalfament a 1,5 ºC
• Demana els estats que enforteixin els seus compromisos a finals del 2022
• Crida a accelerar els esforços per a la reducció gradual del carbó, dels subsidis als combustibles fòssils i de les emissions de metà
• Insta a doblar el finançament per ajudar els països més vulnerables

Cap d'aquests acords s'ha complert. El finançament per ajudar els més vulnerables no ha millorat substancialment. La crema de carbó, els subsidis als combustibles fòssils i les emissions de metà s'han incrementat per la crisi del gas i de la hidroelèctrica, arran de la guerra a Ucraïna i per la sequera.
 

Nous compromisos dels estats?

És un punt destacat de la COP27: revisar a l'alça els compromisos dels estats, tal com estableix l'Acord de París, que compromet gairebé tots els estats del món.

Els compromisos actuals són molt insuficients, si es compleixen tots i a temps porten a un escalfament de 2,6 °C a finals de segle, però les polítiques actuals, les activitats reals, no compleixen amb aquests compromisos i porten a un escalfament de 2,8 ºC a finals de segle, i a superar l'1,5 ºC a finals d'aquesta dècada.

Es considera que el llindar de seguretat és 1,5 ºC, xifra a partir de la qual l'escalfament es realimentaria i seria molt difícil d'aturar.

Les emissions globals augmenten un 1-2% anual. Per no superar l'1,5 °C, s'haurien de reduir un 5-7% cada any d'aquesta dècada, el mateix que el 2020 amb el confinament per la covid-19.
 

Aliances per avançar

Una altra bona notícia del 2021, a Glasgow, va ser que els països amb més ambició climàtica van decidir tirar pel dret, cooperant per accelerar la transició sense esperar el consens general. Valorar l'estat actual d'aquests acords serà un punt destacat de la COP27.

Actualment hi ha uns 80 acords, sectorials, intergovernamentals, empresarials, regionals, de ciutats, d'entitats financeres... Entre aquests acords destaquen: 40 estats van acordar treballar junts per fer més barata la tecnologia verda, per a tots els països; 450 bancs i fons d'inversions, de 45 països, amb uns actius conjunts de 130 bilions de dòlars, es van comprometre a utilitzar les finances per al 0% d'emissions; desenes d'estats van acordar acabar amb la desforestació el 2030, i, en un altre acord, reduir les emissions de metà un 30% per al 2030.
 

Frenar el metà, el més urgent

La setmana passada l'Organització Meteorològica Mundial informava d'un nou rècord el 2021, a l'atmosfera, dels tres gasos d'efecte hivernacle més important: diòxid de carboni, metà i òxid nitrós.

El metà és el que més preocupa a curt termini, perquè el seu efecte d'escalfament és més de vint vegades superior al CO₂ i ens impulsa a superar l'1,5 ºC.

L'increment del metà estaria relacionat amb l'assecament dels aiguamolls per l'escalfament. El marge de maniobra està a gestionar els superemissors, dels quals la NASA n'ha identificat recentment més de 50, com a Nou Mèxic i Turkmenistan, en grans infraestructures de combustibles fòssils, o al sud de Teheran, en un complex de processament de residus.

La UE es va comprometre, el 2021 a Glasgow, a reduir les emissions de metà un 30% per al 2030, però en un informe intern es destaca que la reducció podria quedar en només un 17%, per la inacció de la UE a causa de la pressió de la indústria ramadera.

Fractura Nord-Sud?

És el gran risc de la COP27. Fins a quin punt es mantindrà la confiança dels països no desenvolupats en els desenvolupats, després de l'incompliment generalitzat de compromisos. Alguns dirigents africans afirmen que s'estén una sensació de traïció per part dels desenvolupats.

L'esforç global per reduir les emissions és cada vegada més gran, a causa de les polítiques insuficients. En l'informe de l'ONU de la setmana passada es calcula que cal reduir les emissions un 45% per al 2030, respecte al 2019. Un esforç que l'Acord de París estableix que ha de ser superior en els països desenvolupats, perquè els no desenvolupats puguin emetre una mica més per a desenvolupar-se una mica més.

La invasió russa d'Ucraïna i el bloqueig comercial a Rússia que promou l'OTAN ho ha complicat tot molt més, amb l'increment del preu de l'energia i dels aliments a tots els països. I la majoria de països de l'Àsia, l'Amèrica del Sud i l'Àfrica s'han alineat amb la Xina, considerant que l'origen del conflicte és la contínua expansió de l'OTAN cap a Rússia, des de fa tres dècades.
 

Som a la "dècada decisiva": el clima s'està trencant

El 2022 s'han fet evidents els estrips d'un clima que es trenca, amb onades de calor, sequeres i inundacions de nivells extrems. Els esdeveniments meteorològics extrems estan arribant abans i amb més intensitat del previst. La setmana passada l'ONU ho va resumir dient que "la finestra d'oportunitat per evitar una catàstrofe global s'està tancant ràpidament".

Tot indica que quan s'arribi a un augment de la temperatura global d'1,5 ºC hi haurà un risc significatiu de sobrepassar punts de no retorn, en el desglaç de Groenlàndia i de l'Antàrtida occidental, en la pèrdua de permagel (sòl permanentment glaçat) amb més emissions de metà, i en la mort massiva dels corals tropicals, un dels ecosistemes més grans del planeta.

Les emissions han de caure en picat aquesta dècada per poder afrontar la dècada dels 30 amb més possibilitats. Cal aplanar les corbes de l'escalfament abans no s'accelerin.