Arriba la sentència de l'espoli dels 23 milions del cas Palau vuit anys després

L'Audiència de Barcelona donarà a conèixer dilluns la sentència del Cas Palau. Set mesos després d'acabar-se el judici i vuit anys i mig després que es va destapar el cas, l'estiu del 2009. Un cas que va commocionar la societat catalana quan va descobrir que una reputada institució com el Palau de la Música havia servit perquè un prohom de la cultura catalana com Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, s'apropiessin d'una ingent quantitat de diners. Un espoli xifrat en uns 23 milions d'euros.

La sentència també haurà d'aclarir si el Palau va ser el centre d'una enginyeria financera que cobrava donacions de constructores com Ferrovial, les "centrifugava" i les distribuïa a Convergència Democràtica i a Millet i Montull.

Tant Millet com Montull, com la filla d'aquest, Gemma Montull, exdirectora financera, han reconegut durant el judici l'espoli de la institució i han afirmat que Convergència Democràtica cobrava comissions a través d'un patrocini de la constructora Ferrovial al Palau. Ho han reconegut després d'un pacte amb la fiscalia a canvi d'una rebaixa de les penes.

En paraules de l'incisiu fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled:

"El Palau era la canonada per on transitaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a la formació política."

Per a Millet, la fiscalia demana 14 anys i 9 mesos de presó. Per a Montull, 10 anys i 10 mesos. Se'ls acusa de sis delictes: malversació, blanqueig, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències i delictes contra la Hisenda Pública.

Per a Gemma Montull, 2 anys. Per a l'extresorer convergent Daniel Osàcar, que sempre s'ha declarat innocent, 8 anys. I per als dos exdirectius de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, 5 anys.

Segons la Fiscalia, Millet i Montull van desviar 23 milions d'€. Ells se n'haurien quedat 8, Convergència 6,6 i s'ha perdut el rastre dels altres 9.