Mas al Parlament: "L'única novetat al cas Palau és el pacte del fiscal amb els acusats"

L'expresident de la Generalitat i de CDC i actual president del PDeCAT, Artur Mas, ha afirmat aquest al Parlament que no té res a afegir sobre el cas Palau a tot el què ha explicat fins ara. Mas ha comparegut aquest dimecres al matí per donar explicacions pel suposat finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, CDC a través del Palau de la Música. Segons Mas, no hi ha res de nou en aquest cas, a banda del canvi de les versions d'alguns dels acusats:

"Ara que el judici ja està en marxa i hi ha hagut algunes revelacions, l'única novetat de debò que hi ha hagut és que hi ha hagut uns pactes d'alguns acusats amb la fiscalia a canvi de canviar les versions de les seves anteriors declaracions, que havien dit alguna cosa i ara diuen la contrària. A canvi d'això a alguns dels acusats se'ls rebaixa molt la pena, en alguns casos escandalosament."

Mas ha afegit que en el que portem de judici no s'ha aportat cap prova nova, que les proves són totes les que es van conèixer el 2009 i el 2010 i, a pesar d'això, ell mai ha estat citat en aquest cas.

L'expresident ha remarcat que encara hi ha 9 milions d'euros del Palau de la Música que ningú sap on han anat a parar i ha afirmat que no tenen res a veure amb CDC. Mas s'ha queixat que el sistema judicial no hagi investigat què ha passat amb aquests diners:

"No mereixeria la pena saber on han anat a parar aquests diners que ningú persegueix? Es persegueix per terra, mar i aire els atribuïbles a Convergència, però aquests altres no es persegueixen, ningú s'ocupa de saber on han anat a parar."

Mas ha acabat la seva primera intervenció amb una altra queixa: que al judici s'estigui assegurant que CDC va cobrar comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública, però que la fiscalia no hagi investigat els concursos per veure si van ser irregulars.

L'oposició no es creu Mas

La cap de l'oposició del Parlament, la líder de Ciutadans Inés Arrimadas, ha preguntat a Artur Mas si continua sostenint que el seu partit mai es va finançar il·legalment i si continua posant la mà al foc també per Germà Gordó com ha fet amb Daniel Osàcar.

Arrimadas li ha preguntat també perquè les grans empreses donaven tants diners a Convergència si no era a canvi d'adjudicacions d'obra pública, i també ha posat en dubte que ell, que "ho ha estat tot a Convergència i a la Generalitat", no en sàpigues res.

Per part del PSC, Miquel Iceta ha retret a Mas que no hagi assumit responsabilitats polítiques perquè, ha dit, hi ha "gran acumulació d'indicis, proves i documents que contradiuen" les seves afirmacions que CDC no es va finançar il·legalment.

Lluís Rabell, de CSQP, ha retret a Artur Mas que continuï negant que hi hagut corrupció a Convergència a pesar que personatges clau d'aquest partit com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta ho han reconegut davant la justícia. Rabell ha afirmat que si aquestes persones van dir el contrari al Parlament i ara ho han reconegut, van mentir.

PP i CUP, els més durs contra Mas

Però la intervenció més dura ha estat la del PP. El diputat Alejandro Fernández, que ha afirmat que Mas ha estat el pitjor president de la Generalitat i un dels pitjors dirigents polítics de la Unió Europea, i l'ha acusat reiteradament de "populista".

Segons Fernández, Mas "ha destruït els lligams de confiança entre els espanyols i els catalans i també entre els catalans", i ho ha fet desacreditant les últimes dècades de la història de Catalunya i Espanya, "els millors anys" de la història del país.

Benet Salellas, diputat de la CUP, tampoc s'ha mossegat la llengua: ha acusat Mas d'estar afirmant que se'l persegueix, a ell i al seu partit, per independentista, ha afegit que això és un exercici de "cinisme", i li ha demanat que no ho faci més. Salellas ha reclamat que es desmarquin els processos judicials que afecten Convergència i els seus dirigents del procés independentista.

El diputat de la CUP ha afirmat que Convergència "ha estat un entramat corrupte" i que Mas ho sabia. Salellas ha tancat la seva intervenció demanant a Artur Mas que no representi internacionalment el procés independentista perquè, ha afirmat, "necessitem construir futur, i vostè representa el passat".

Mas es defensa

Després de la intervenció de Jordi Turull, de Junts pel Sí, que ha criticat el discurs del representant del PP i ha elogiat Artur Mas, aquest ha començat el seu segon torn reiterant que no es pot donar credibilitat a Millet i a Montull.

Mas ha recordat que la fiscalia demanava 26 anys de presó per a Gemma Montull, que ho ha rebaixat a menys de 2 anys després del pacte, i que aquesta rebaixa s'ha fet a canvi de modificar la versió. I que això el fiscal ho ha fet sense investigar les adjudicacions d'obra pública.

L'expresident també s'ha queixat que se li hagin retret els casos de Macià Alavedra i de Lluís Prenafeta. Mas ha afirmat que el cas Pretòria, pel qual se'ls està jutjant, "no té res a veure amb cap partit polític", i que eren negocis fora de la política d'antics polítics. 

En referència al cas del 3% i a la polèmica aixecada el 2004 al Parlament, Mas ha afirmat que el llavors president, Pasqual Maragall, va acusar Convergència per desviar l'atenció de la pressió que rebia el seu govern per l'enfonsament del Carmel.

Pel que fa a la intervenció d'Alejandro Fernández, del PP, Mas s'ha mostrat "desconcertat" i li ha tornat l'acusació: ha afirmat que és el PP el que ha provocat la situació política actual, negant-se a admetre la victòria de l'independentisme el 27S:

"Vostès no estan ni tant sols disposats a escoltar la societat catalana, la ignoren i la trepitgen en els seus drets més fonamentals."

Mas ha recordat que el desembre del 2012 les eleccions van portar a un Parlament amb una majoria de dos terços a favor del dret a decidir, però que la resposta del Rajoy i del PP abans i després ha estat sempre la mateixa: "D'això no hi ha res a parlar."

Pel que fa a la demanda formulada per Benet Salellas, que no representi internacionalment el procés independentista, l'expresident ha aprofitat la seva última intervenció, quan ja no hi havia previstes rèpliques dels grups parlamentaris, per reclamar a la CUP que no el tornin a vetar -en referència al seu "pas al costat"-, i ha afegit que farà "el que li encarregui el govern."

Una compareixença motivada pel cas Palau

Mas hagut de respondre les preguntes dels grups parlamentaris en una compareixença que ha arribat després que Fèlix Millet i Jordi Montull asseguressin, en el judici del cas Palau, que el partit de Mas rebia donacions d'empreses a canvi d'obra pública.

Artur Mas ja va comparèixer al Parlament l'any 2015, després que la Guàrdia Civil entrés a la seu de Convergència, en el marc de l'operació Petrum. Llavors va assegurar que ell no s'havia ocupat mai de les finances del partit, tot i ser-ne el responsable polític.