Artur Mas demana que les eleccions es facin a començaments de la tardor
Convergència i Unió creu, davant la sentència del Tribunal Constitucional, que és l'hora "de donar la veu al poble". D'aquí uns dies, al carrer, i a la tardor, a les urnes. En una compareixença aquest dimarts a la tarda després de la reunió de la comissió executiva de la federació nacionalista, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, han dit que no demanen eleccions anticipades, però que es facin "a la tardor, el més aviat possible". Segons Mas, ara cal donar una resposta unitària a la sentència, però després, d'aquí a deu o quinze dies, "caldrà articular una resposta de futur" que el tripartit "no pot donar".
Artur Mas ha instat el president de la Generalitat, José Montilla, a convocar eleccions com més aviat millor després de l'estiu amb l'objectiu de configurar un nou govern "fort, estable i amb lideratge" que sigui capaç d'articular respostes de futur a la situació política que deixa la sentència del Constitucional.
"És l'hora de donar la veu al poble, no en un referèndum, sinó a les urnes", ha sostingut Mas, que ha reiterat que no es tracta d'una petició d'eleccions anticipades, sinó d'avançar-les com més aviat millor a la tardor, que és quan toquen, per evitar que Catalunya quedi en una situació d'"impàs" que debiliti més la seva capacitat de reacció.
Ha demanat a Montilla sentit de país i generositat, al·legant que així és com està actuant CiU. "Podríem estar molt molestos amb coses que ha impulsat el tripartit, però hem de sobreposar la nostra incomoditat en el sentit de país", ha assegurat Mas, en clara al·lusió a la comissió d'investigació parlamentària sobre el cas Palau i el presumpte finançament irregular de CDC.
Al migdia, els líders de CiU Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida han demanat la reacció del poble de Catalunya per "defensar la seva dignitat i fer-se respectar" Artur Mas ha assenyalat que CiU actuarà "amb sentit de país" i que estarà al costat de qualsevol iniciativa que defensi la integritat de l'Estatut refrendat pel poble català. Els dirigents convergents han donat suport també a una manifestació "serena i pacífica" però que també expressi "clarament i fermament" el rebuig del poble català a la sentència del Constitucional.
El contingut: una sentència que no volíem
Tant Mas com Duran han indicat que la que s'ha produït no era la sentència que volien i que suposa retallades en aspectes fonamentals de l'Estatut de Catalunya. Duran i Lleida ha apuntat que "la sentència comporta un problema per a Catalunya però també per a Espanya".
Els responsables: el TC, el PP i el PSOE
CiU assenyala com a responsables d'una sentència que acaten però que rebutgen el Tribunal Constitucional, el Partit Popular –que va presentar el recurs– i el PSOE. Duran i Lleida ha dit que reconeixen la legalitat però no la legitimitat del TC i han apuntat també als socialistes: "El PSOE no ha estat capaç de defensar l'Estatut" en els termes aprovats pel Parlament, pel Congrés i el Senat i en referèndum a Catalunya. Els han responsabilitzat per no haver renovat el TC.
La resposta: noves vies però sense concretar
Duran i Lleida ha indicat que la sentència obre un escenari en què s'hauran de buscar "noves vies més enllà del pacte constitucional", unes vies que no ha concretat excusant-se amb el fet que encara no es coneix del tot el contingut de la sentència.
Artur Mas tampoc ha fet concrecions en les propostes polítiques i s'ha limitat a indicar que CiU donarà suport a qualsevol iniciativa que defensi l'Estatut. De moment n'hi ha una de promoguda per la societat civil, una manifestació de rebuig el 10 de juliol. El líder de CDC també ha reclamat un ple extraordinari al Parlament perquè la cambra expressi el rebuig a la sentència.
Declaracions d'Artur Mas a "Els matins"
Aquest dimarts al matí Artur Mas, en declaracions al programa "Els matins" de TV3, ha afirmat que la sentència del Constitucional "ha tocat òrgans vitals de l'Estatut". Pel que fa a la referència, fins a vuit vegades, de la "indissoluble unitat d'Espanya", Mas s'ha preguntat emfàticament: "Calia?". Mas ha afirmat que l'Estatut ha quedat "foradat com un formatge gruyère".
El líder de CiU ha afirmat que "digui el que digui el Constitucional, Catalunya és una nació i hem d'actuar en conseqüència". En aquest sentit, Mas ha dit que Catalunya ha de deixar clar que no accepta la sentència i ha indicat que "el Parlament ha de rebutjar la sentència".
"És l'hora de donar la veu al poble, no en un referèndum, sinó a les urnes", ha sostingut Mas, que ha reiterat que no es tracta d'una petició d'eleccions anticipades, sinó d'avançar-les com més aviat millor a la tardor, que és quan toquen, per evitar que Catalunya quedi en una situació d'"impàs" que debiliti més la seva capacitat de reacció.
Ha demanat a Montilla sentit de país i generositat, al·legant que així és com està actuant CiU. "Podríem estar molt molestos amb coses que ha impulsat el tripartit, però hem de sobreposar la nostra incomoditat en el sentit de país", ha assegurat Mas, en clara al·lusió a la comissió d'investigació parlamentària sobre el cas Palau i el presumpte finançament irregular de CDC.
Al migdia, els líders de CiU Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida han demanat la reacció del poble de Catalunya per "defensar la seva dignitat i fer-se respectar" Artur Mas ha assenyalat que CiU actuarà "amb sentit de país" i que estarà al costat de qualsevol iniciativa que defensi la integritat de l'Estatut refrendat pel poble català. Els dirigents convergents han donat suport també a una manifestació "serena i pacífica" però que també expressi "clarament i fermament" el rebuig del poble català a la sentència del Constitucional.
El contingut: una sentència que no volíem
Tant Mas com Duran han indicat que la que s'ha produït no era la sentència que volien i que suposa retallades en aspectes fonamentals de l'Estatut de Catalunya. Duran i Lleida ha apuntat que "la sentència comporta un problema per a Catalunya però també per a Espanya".
Els responsables: el TC, el PP i el PSOE
CiU assenyala com a responsables d'una sentència que acaten però que rebutgen el Tribunal Constitucional, el Partit Popular –que va presentar el recurs– i el PSOE. Duran i Lleida ha dit que reconeixen la legalitat però no la legitimitat del TC i han apuntat també als socialistes: "El PSOE no ha estat capaç de defensar l'Estatut" en els termes aprovats pel Parlament, pel Congrés i el Senat i en referèndum a Catalunya. Els han responsabilitzat per no haver renovat el TC.
La resposta: noves vies però sense concretar
Duran i Lleida ha indicat que la sentència obre un escenari en què s'hauran de buscar "noves vies més enllà del pacte constitucional", unes vies que no ha concretat excusant-se amb el fet que encara no es coneix del tot el contingut de la sentència.
Artur Mas tampoc ha fet concrecions en les propostes polítiques i s'ha limitat a indicar que CiU donarà suport a qualsevol iniciativa que defensi l'Estatut. De moment n'hi ha una de promoguda per la societat civil, una manifestació de rebuig el 10 de juliol. El líder de CDC també ha reclamat un ple extraordinari al Parlament perquè la cambra expressi el rebuig a la sentència.
Declaracions d'Artur Mas a "Els matins"
Aquest dimarts al matí Artur Mas, en declaracions al programa "Els matins" de TV3, ha afirmat que la sentència del Constitucional "ha tocat òrgans vitals de l'Estatut". Pel que fa a la referència, fins a vuit vegades, de la "indissoluble unitat d'Espanya", Mas s'ha preguntat emfàticament: "Calia?". Mas ha afirmat que l'Estatut ha quedat "foradat com un formatge gruyère".
El líder de CiU ha afirmat que "digui el que digui el Constitucional, Catalunya és una nació i hem d'actuar en conseqüència". En aquest sentit, Mas ha dit que Catalunya ha de deixar clar que no accepta la sentència i ha indicat que "el Parlament ha de rebutjar la sentència".
