Arxivat l'únic cas de tortures durant el franquisme que havia prosperat als jutjats

Revés judicial a l'única denúncia de tortures durant el franquisme que havia tirat endavant en uns jutjats. La titular del jutjat d'instrucció número 50 de Madrid, María Iguácel Pérez, ha arxivat l'única causa admesa a tràmit en què una víctima de tortures del franquisme havia arribat a declarar davant del jutge.

Es tracta de Julio Pacheco, que va ser torturat per quatre policies a la Direcció General de Seguretat de Madrid, l'any 1975, acusat de terrorisme. Era membre d'una organització estudiantil antifranquista i tenia 19 anys quan va ser detingut, tres mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco. 

Un dels policies a qui identificava com un dels seus torturadors era el conegut comissari José Manuel Villarejo.

La querella presentada per Pacheco per crims contra la humanitat ha quedat arxivada perquè, segons la jutgessa, els fets han prescrit. La magistrada apel·la al criteri del Tribunal Constitucional, que va tancar la via judicial a una altra querella per delictes de tortures el mes de maig passat. 

El Constitucional va concloure, recorda la jutgessa, que la llei de memòria democràtica del 2022 no permet jutjar els crims de la dictadura. 

El 15 de setembre del 2023, la jutgessa va prendre declaració tant a Pacheco, que ara té 68 anys, com a la testimoni Rosa María García Alcón, en un procediment de gran excepcionalitat perquè era la primera vegada que víctimes del franquisme declaraven als jutjats espanyols. 

En una decisió inèdita, la jutgessa va acceptar obrir una investigació per la "possible existència" de crims contra la humanitat i tortures. Finalment, però, s'ha tancat la porta també per a aquesta causa. 
 

Crítiques de les entitats pro drets humans

Davant d'aquesta decisió, entitats memorialistes i de defensa dels drets humans com Ceaqua (Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina), Amnistia Internacional, Irídia i Sira continuen pressionant per revertir la impunitat dels crims del franquisme i, com en el cas de Pacheco, treballen perquè s'investiguin els fets i es portin a judici els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura.

Les entitats rebutgen absolutament la interlocutòria del jutjat madrileny, que, segons diuen, "consolida un model d'impunitat inadmissible en un estat de dret i soscava i infringeix, una vegada més, els drets més elementals que assisteixen aquelles persones que van patir crims franquistes." 

Contra l'arxivament de la instrucció del jutjat madrileny en la querella de Julio Pacheco es pot presentar recurs davant l'Audiència Provincial de Madrid, cosa que CEAQUA ja ha fet.