Arxiven la causa contra Abel Azcona per escriure "pederàstia" amb hòsties consagrades
L'artista navarrès, exiliat a Lisboa, ja pot tornar a Espanya perquè també s'ha retirat l'ordre de cerca que el jutge va dictar per no haver comparegut a declarar a Berga
El jutjat d'instrucció de Berga arxiva el cas obert contra Abel Azcona, l'artista conceptual que va escriure amb hòsties consagrades la paraula "pederàstia" en una de les seves performances feta l'any 2016.
L'Associació d'Advocats Cristians s'hi va querellar per un "delicte de profanació i contra els sentiments religiosos". Ara, el jutge no només ha desestimat aquesta acusació, sinó que també ha retirat la d'obstrucció a la justícia que tenia per no presentar-se a declarar fins en tres ocasions, i també l'ordre de cerca i captura que pesava contra ell. Ara, l'artista navarrès podrà tornar a l'estat espanyol.
Hoy es un gran día. Nos confirman el archivo total de la causa. Aún no habiendo ido a declarar a las tres citaciones declarándome en desobediencia, el juez para desatascar el caso ha archivado la querella inicial, la orden de búsqueda y la querella de obstrucción a la justicia.
Abel Azcona (@abelazcona) April 13, 2021
Denúncies desestimades
L'any 2015 l'Església de Navarra ja es va querellar contra l'artista per la mateixa obra. Va fer servir 242 hòsties consagrades que va recollir durant 3 mesos de diferents parròquies del País Basc i Navarra per formar la paraula "pederàstia" en un acte de denúncia del que ell mateix havia passat. Les 242 hòsties corresponen al nombre d'abusos sexuals infantils que hi havia hagut a Navarra, segons l'artista, que va ser adoptat per una família ultracatòlica. L'obra forma part del projecte "Amén", una performance que va generar polèmica i fins i tot hi va haver manifestacions contra l'artista.
A aquella demanda s'hi va afegir la delegació del govern -aleshores del PP- i l'Associació d'Advocats Cristians. Finalment, el cas va arribar a l'Audiència de Navarra, que el va arxivar en considerar que l'obra s'ajustava a la llibertat d'expressió i artística.
L'artista, especialment incòmode per als cercles més ultracatòlics i conservadors, ha estat denunciat per Vox, PP, l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, la Fundació Francisco Franco i fins i tot l'arquebisbat de Pamplona i Tudela, per les seves obres de denúncia contra la pederàstia, els abusos infantis i en defensa dels drets humans i la lliberat d'expressió dels artistes. Azcona ha guanyat tots els casos pels quals ha estat denunciat, si no han estat arxivats abans, com puntualitzava en un tuit:
Hasta el momento la pieza ha supuesto una decena de procesos judiciales al artista. Desde el estudio hemos decidido ofrecer un número limitado de reproducciones firmadas de la imagen del proyecto. Reproducción-Print "Amén o La Pederastia" de Abel Azcona https://t.co/1RDaSivJxa pic.twitter.com/4lYOwM0738
Abel Azcona (@abelazcona) October 11, 2020
Querella a Berga i exili
Però malgrat les resolucions judicials, l'organització de lletrats ultracatòlics van presentar querelles a diferents llocs d'Espanya cada cop que s'exposava l'obra, com a Madrid, Palma, Múrcia o Berga.
Mentre en altres ciutats la demanda s'arxivava, a Berga la denúncia va ser admesa a tràmit i ha estat investigada durant aquests anys. L'exposició es va fer al centre d'art Konvent, a Cal Rosal, a Berga, en una antiga capella d'aquest espai cultural que havia estat un antic convent de monges.
Azcona va decidir no comparèixer a declarar davant del jutge en tres ocasions ja que considerava que l'obra, comprada pel periodista Tatxo Benet, ja no depenia d'ell.
Benet ja havia comprat altres obres polèmiques com la sèrie de fotografies dels presos polítics independentsites -"Presos polítics de l'Espanya contemporània", de Santiago Sierra-, que es va retirar d'ARCO. Tatxo Benet va incloure l'obra d'Azcona, juntament amb la de Santiago i d'altres, a l'exposició "Censored".
Per les incompareixences de l'artista navarrès el jutge de Berga va dictar una ordre de cerca i captura i va afegir un delicte d'obstrucció a la justícia contra ell. En aquell moment l'artista va decidir exiliar-se a Lisboa.
L'artista considerava que hi havia hagut resolucions anteriors, no només a Navarra, sinó també del Tribunal Constitucional i d'Estrasburg, que li havien donat la raó.
Ara, amb l'arxivament d'aquest últim cas contra l'obra "Amén", Abel Azcona ja pot tornar a entrar a l'estat espanyol.