Una nena de 5 anys denuncia l'agressió sexual d'un monitor i l'arxiven perquè no el pot identificar
Tot i que els advocats denuncien que sovint aquests casos s'arxiven massa ràpid, la Fiscalia creu que pot ser convenient si és per esperar que la infant estigui preparada per declarar
Una nena de 5 anys explica als seus pares que un monitor de l'escola li ha fet tocaments i l'ha amenaçat perquè no digui res, però no aconsegueix identificar quin monitor ha estat.
Informes psicològics i mèdics corroboren que les lesions que presenta la nena concorden amb el seu relat i són compatibles amb una agressió sexual.
Els pares ho denuncien als Mossos d'Esquadra, que inicien una investigació, però que es tanca quan arriba al jutjat.
Una denúncia sense investigació
És el cas d'una família que lamenta que ni tan sols els hagin pres declaració.
La seva portaveu explica que el motiu que els donen és que no s'assenyala un autor, però creuen que "precisament per això cal que s'obri una investigació".
Segons la seva advocada, Sònia Ricondo, passa sovint que casos de violència sexual infantil ni tan sols arriben a judici perquè no hi ha una investigació adequada:
"Els infants expliquen moltes coses, però calen professionals especialitzats que sàpiguen interpretar els seus relats."
Creu que aquesta manca d'investigació s'ha convertit en un problema sistemàtic:
"Justament aquesta és la feina del jutge: investigar i esclarir els fets", denuncia l'advocada.
Ara han recorregut l'arxivament provisional perquè es reobri, amb la possibilitat de portar-lo a l'Audiència Provincial de Barcelona.
Ricondo demana més compromís per part dels jutjats per investigar aquests casos.
La importància de professionals experts
La psicòloga Montserrat Bravo explica que en infants tan petits les proves mèdiques no solen ser determinants i que la detecció es basa en la verbalització espontània de l'infant i altres indicadors conductuals:
"La violència sexual en preescolars sol presentar-se de manera progressiva i disfressada de joc."
Els principals indicadors d'alerta poden ser canvis sobtats de conducta o rebuig envers una persona o lloc concrets. Bravo subratlla la importància d'una intervenció ràpida:
"Quan un infant preescolar verbalitza una sospita, cal actuar amb rapidesa, ja que la seva memòria no funciona com la d'un adolescent o adult."
A Catalunya, equips especialitzats i el projecte Barnahus proporcionen un acompanyament integral a les famílies i als infants afectats.
Cap a un sistema judicial més protector
El fiscal Félix Martín explica que el sistema judicial està evolucionant per donar una resposta millor a aquests casos.
La reforma processal del 2021 estableix que els menors de 14 anys només hagin de declarar una vegada per evitar la "victimització secundària".
Això permet que els jutges comptin amb el suport d'experts en psicologia per garantir una declaració adequada en espais més amigables que un jutjat:
"Un nen no parla quan vol, sinó quan pot."
El trauma pot fer que els infants tardin anys a parlar o que ho facin de manera fragmentada i amb contradiccions, explica Martín.
Assegura que en alguns casos és preferible esperar abans que l'infant declari per prioritzar-ne el benestar emocional:
"Si cal aturar el procés per evitar fer mal al nen, es fa."
Reconeix que això suposa un esforç per part dels operadors jurídics, però que és essencial per garantir una justícia efectiva i centrada en les necessitats dels infants.
