Arxivades les tres últimes denúncies contra professors de l'IES El Palau per l'1-O

La justícia arxiva el cas dels professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. De les nou denúncies presentades per menysprear fills de guàrdies civils després de l'1-O, cap ha prosperat. El jutjat d'instrucció número 7 de Martorell ha arxivat les tres últimes denúncies que quedaven obertes.

Inicialment, la fiscalia va portar al jutjat nou professors. Al llarg d'un any i mig han anat caient tots els casos. Primer es va arxivar un cas, després cinc més i ara, finalment, els tres que quedaven.

No a la via penal, sí a l'administrativa

En la resolució, a la que ha tingut accés l'ACN, el jutge conclou que no hi ha suficients indicis per mantenir la causa oberta pels delictes d'odi i contra la integritat moral. Creu que hi ha actuacions dels professors que fan xocar la llibertat d'expressió amb manifestacions que poden "avivar la violència". El magistrat recorda que la justícia preveu sancionar aquelles actituds que "propaguin, promoguin o justifiquin l'odi basat en la intolerància", però també assenyala que la via penal només investiga fets de gravetat.

Un dels tres casos que ara s'han arxivat va arrencar amb la queixa d'una alumna de 1r de Batxillerat, filla d'un agent de la Guàrdia Civil. Segons la noia, el 2 d'octubre de 2017 la professora va dir davant l'aula que no estava en condicions d'impartir classe perquè els agents que havien intervingut el dia del referèndum havien estat uns "bèsties", motiu pel qual preferia obrir un debat sobre l'1-O. La mateixa alumna va explicar que la professora l'havia convidat a marxar de l'aula si se sentia incòmode.

El jutge creu que hi hauria d'haver una investigació a través de la via administrativa. Assegura que l'actuació d'almenys aquesta docent podria ser contrària als principis de la Llei d'Educació de Catalunya. 

El jutge basa les seves conclusions en la declaració de l'alumna que va presentar la denúncia, la qual va relatar que el 2 d'octubre la professora es va mostrar "preocupada" per "l'actitud poc democràtica" d'algunes institucions vers l'1-O, mentre va anunciar que secundaria l'aturada prevista per a l'endemà. 

"Amb tot, no va parlar als alumnes ni dels valors de la Constitució espanyola, ni de la obligació dels ciutadans a acatar i complir la llei"

Les tres que quedaven

El mateix jutge ja va arxivar cinc altres causes i el jutjat d'instrucció número 3 de Martorell va fa el mateix amb una investigació sobre un altre professor.

L'Associació Espanyola de la Guàrdia Civil ja ha avançat que presentarà recurs, com ha fet amb les altres causes tancades.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha celebrat la decisió:

Una gran notícia, la fi d'un malson... Qui repararà el mal fet contra el centre i el professorat? Demanaran perdó els mitjans que en van publicar fotografies i noms? S'excusaran els diputats que les van difondre? https://t.co/IXNBGlfAdI

— Josep Bargalló Valls (@JosepBargallo) July 12, 2019

El vicepresident Aragonès ha afegit que "més d'un hauria de començar a demanar perdó":

Per fi es fa justícia en aquest cas, més d'un hauria de començar a demanar perdó #IESElPalau https://t.co/AvnA6HWlFm

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) July 12, 2019

Denúncia de famílies de guàrdies civils

L'IES El Palau està a tocar de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. Alguns dels seus alumnes són fills d'agents i, després del referèndum del Primer d'Octubre, del qual aquest institut va ser col·legi electoral, diverses famílies de guàrdies civils es van queixar que els seus fills s'havien sentit discriminats o assenyalats. Dos secretaris d'estat es van reunir amb els familiars per mostrar-lo el seu suport al maig del 2018.

A Sant Andreu de la Barca l'1-O, hi va haver tres col·legis electorals, als IES El Palau i Montserrat Roig i al Centre d'Atenció Primària. La Guàrdia Civil va intervenir-hi en tots tres per impedir les votacions, i ho va aconseguir al Palau i al CAP, que no van poder ni obrir.

Des de l'inici, els professors han defensat la seva innocència i han denunciat que s'han sentit assetjats, "víctimes" d'una campanya contra l'escola catalana.

A l'abril de fa un any el diari "El Mundo" va publicar un reportatge amb les identitats i fotografies dels nou professors denunciats per la Fiscalia. Entre d'altres, el líder Ciutadans, Albert Rivera, es va fer ressó de la informació.

Los maestros separatistas que señalaron públicamente a hijos de @guardiacivil en Cataluña. La fiscalía les investiga por delitos de odio, pero el Gobierno de España dice que no les abrirá expediente. Con cobardía nunca se vence al nacionalismo. https://t.co/LOaSxV36El

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) April 29, 2018

La setmana següent van aparèixer pintades amb amenaces contra els professors a la façana de l'Institut. Pintades en què es qualificava de nazis els professors del centre acusats. 

El Consell Escolar de Catalunya, òrgan representatiu de la comunitat educativa, va qualificar de linxament públic i de greu irresponsabilitat la difusió de la identitat dels educadors.

Els mestres van rebre suport a les xarxes socials i també amb manifestacions davant el centre.

Finalment, vuit dels nou professors denunciats van demanar canviar de centre.