Aspirants a mosso, policia i militars exclosos per dur tatuatges de simbologia ultra

No és el mateix dur tatuada la cara d'un gatet que el logotip d'una organització feixista, sobretot, si un vol ser policia. El 324.cat ha tingut accés als informes de comprovació de tatuatges de les darreres convocatòries d'accés al cos de Mossos d'Esquadra. Aquesta prova és obligatòria i consisteix a fotografiar i mesurar tots els tatuatges de l'aspirant. 

El motiu és prou clar: Interior vol evitar que els futurs agents siguin membres o simpatitzants de grups "amb posicionaments radicalitzats, combatius i excloents que posen en qüestió el necessari respecte als drets i llibertats i a la imparcialitat".

Als exàmens de comprovació de tatuatges del 2021, per exemple, dos aspirants van ser expulsats del procés de selecció per aquest motiu. El primer, una dona amb un tatuatge propi del col·lectiu Ultras Sur, un grup d'ultradreta vinculat al Reial Madrid. El duia a la part superior i central de l'esquena, una zona no visible però amb un contingut prou greu per cridar l'atenció del tribunal. 

El mateix informe alerta que els membres d'Ultras Sur "han fet ostentació de simbologia ultradretana i nazi, han protagonitzat episodis de violència contra altres grups o persones per motius d'ideologia i han mantingut una relació de manera ostensible amb altres grups d'extrema dreta, com Hogar Social Madrid i HammerSkins, entre altres".

Albert Grau, president en funcions de la Federació Espanyola de Tatuatge, explica que la majoria de professionals es nega a fer tatuatges de simbologia ultra. Ell sí que en fa, però amb un matís important:

"Els faig amb poca anestèsia i ben grans, encara que em portin més feina, i en zones visibles. Aquesta gent ha d'anar marcada"

El 2021, Mossos també va excloure un segon candidat. Un home, en aquest cas, que duia tatuat al pectoral esquerre el símbol de la música Oi! i la corona triomfal. L'informe interpreta que la suma dels dos elements representa "un símbol d'adscripció al moviment redskin", que situa en l'òrbita ideològica de "l'extrema esquerra i l'antifeixisme combatiu".

En tots dos casos es va considerar que els aspirants incomplien el codi d'ètic de la Policia de Catalunya i no van poder seguir amb el procés de selecció.
 

Gairebé la meitat dels aspirants a Mosso ja van tatuats

Dels darrers informes de comprovació de tatuatges --amb una mostra de prop de 2.000 candidats-- es desprèn que quatre de cada deu aspirants a mosso duen tatuatges. 

La xifra va clarament a l'alça i s'aprecia una diferència de gènere evident: les dones van molt més tatuades que els homes. El 70% de les aspirants a les proves de 2021 duia almenys un tatuatge.

Els altres cossos i forces de seguretat de l'Estat tenen procediments similars de detecció de tatuatges "ultres", però amb resultats diversos. Demanada per la mateixa qüestió, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Nacional asseguren que "cap aspirant ha estat exclòs per dur tatuatges contraris al Codi d'Ètica de la Policia".

A l'Exèrcit, en canvi, sí. Al Ministeri de Defensa li consten tres expulsats dels processos de selecció de tropa i marineria per dur tatuatges "contraris als valors constitucionals o contra la imatge de les Forces Armades". Els controls es van començar a fer el 2021, amb l'entrada en vigor del nou reglament d'ingrés i promoció a l'exèrcit espanyol.

El Ministeri de l'Interior també confirma que, a la convocatòria d'accés al cos de la Guàrdia Civil de 2017, el tribunal qualificador va expulsar un dels candidats per dur tatuatges de simbologia ultra.

Pots tenir tatuatges i ser mosso d'esquadra?

Sí, i els requisits són més flexibles que mai, en consonància amb la desestigmatització social que han viscut els tatuatges al segle XXI.

Els temps han canviat: en convocatòries anteriors no es permetien gairebé mai tatuatges al cap, al coll, a les mans o al clatell. Tampoc s'admetien tatuatges als braços si, duent la camisa de màniga curta de l'uniforme, superaven una àrea d'entre 50 i 70 centímetres.

És per això que molts aspirants s'intenten esborrar tatuatges. En Josep Maria és Mosso d'Esquadra i fa trenta anys que porta dibuixat un animal mitològic al braç. Quan va entrar al cos, el 2002, li van mirar durant la revisió:

"Em van mesurar la camisa de l'uniforme per veure si sobresortia perquè hauria estat causa d'exclusió. Fa dos anys que me l'estic esborrant. És un procés lent i dolorós".

El perfil més habitual d'una persona que es vol esborrar un tatuatge és el d'una dona policia o hostessa, segons explica a Catalunya Ràdio Iris Florez, especialista en esborrar tatuatges de la Clínica Tufet de Barcelona. 

Amb tot, els requisits s'han anat suavitzant. A la prova d'accés a Mossos més recent, la de 2024, els tatuatges són motiu d'exclusió només si tenen "un contingut contrari als principis, valors i competències establerts en el codi d'ètica de la Policia de Catalunya":

"La imparcialitat exigeix a la Policia de Catalunya actuar d'una manera que eviti i s'oposi a qualsevol forma de discriminació o prejudici per raons de naixement, raça, sexe, edat, estètica, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social i cerqui, en tot moment, la defensa de la igualtat de drets."

Als informes de comprovació de tatuatges de 2017 i 2019, obtinguts a través d'una petició d'accés a la informació pública, hi apareixen fotografies dels tatuatges visibles de tots els aspirants. Els més habituals són inicials i noms propis, formes geomètriques, tribals i dibuixos, sobretot, de temàtica natural, com la silueta de les muntanyes de Montserrat o un Floquet de Neu.