Assalt al Capitoli: demanen que es jutgi Trump per conspiració i tres càrrecs més

El Departament de Justícia dels Estats Units hauria de jutjar Donald Trump per ajudar a la insurrecció i per conspiració, entre altres càrrecs. Així ho recomana la comissió parlamentària sobre l'assalt al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener de l'any passat, després que aquest vespre hi han votat a favor. 

Aquest dilluns s'ha fet l'última sessió del comitè legislatiu del Congrés que investiga l'assalt al Capitoli. Els set membres del comitè demanen acusar l'expresident de quatre càrrecs: obstrucció d'un procediment oficial del Congrés, conspiració per defraudar els Estats Units, insurrecció i fer una declaració falsa.

Les acusacions a Trump poden suposar penes de presó i la inhabilitació per a qualsevol càrrec públic, precisament quan fa un mes que el magnat va anunciar la intenció de tornar-se a presentar.

Les conclusions del comitè són en gran part simbòliques perquè els congressistes no poden inculpar Trump. Això correspon al Departament de Justícia, que el mes passat va nomenar un fiscal especial per investigar l'expresident, tant pels documents classificats que es van trobar a la seva mansió de Mar-a-Lago com pel paper que va tenir durant l'assalt al Capitoli.

L'informe final del comitè, d'unes mil pàgines, es publicarà íntegrament aquest dimecres, 21 de desembre. El comitè ha volgut publicar les conclusions abans de l'inici de la nova legislatura, el 3 de gener vinent, perquè la majoria republicana a la Cambra de Representants resultant de les eleccions de mig mandat fa preveure que es dissoldrà.

"Un pla per anul·lar els resultats"

El comitè legislatiu considera que hi ha prou elements per imputar Trump i, en la darrera sessió, els nou membres ha posat èmfasi en els intents de l'expresident per continuar al poder.

El president del comitè, Bennie Thompson, ha acusat l'expresident de "trencar la fe en el sistema" democràtic nord-americà:

"La fe en el sistema és la base de la democràcia nord-americana. Si es trenca la fe, també ho fa la nostra democràcia. Trump va trencar aquesta fe. Va perdre les eleccions del 2020 i ho sabia, però va preferir intentar quedar-se al poder i bloquejar-ne el traspàs a través d'un pla per anul·lar els resultats."

"El propòsit i objectiu obvi del pla de Trump era obstruir, influir i impedir la transferència legal del poder als Estats Units", ha assegurat un dels integrants del comitè, el demòcrata Jamie Raskin.

Raskin ha apuntat que el comitè entén "la gravetat de totes i cada una" de les acusacions que fa a l'expresident, així com "la magnitud del delicte contra la democràcia" que descriu l'informe final. "Hem anat on ens porten els fets i la llei i, inevitablement, ens porten aquí", ha assenyalat.

La congressista demòcrata Elaine Luria ha dit que Trump va "llançar gasolina al foc" en comptes d'intentar calmar la situació:

"No hi ha dubte que Trump pensava que les accions dels assaltants estaven justificades."

Que Trump passés la tarda del 6 de gener mirant l'assalt per televisió ha estat un dels descobriments "més vergonyosos" de la investigació, segons la congressista Liz Cheney, una republicana molt crítica amb Trump:

"Va ser la primera vegada que un president dels Estats Units va rebutjar el deure constitucional de transferir el poder de manera pacífica al següent."

La senadora demòcrata Zoe Logfren ha afirmat que la decisió de Trump de proclamar la seva victòria la nit de les eleccions "no va ser improvisada, sinó premeditada".

Per Logfren, l'expresident va fer un "enorme esforç per difondre acusacions sense fonament i desinformació en un intent de convèncer falsament a desenes de milions de nord-americans que els havien robat les eleccions".

Un any i mig d'investigacions

Amb la sessió d'aquest dilluns, el comitè legislatiu de la Cambra de Representants posa el punt final a 18 mesos de sessions, durant les quals han escoltat un miler de testimonis i ha estudiat un centenar de documents.

Les investigacions han permès accedir als vídeos en brut del missatge que va penjar Trump a Twitter, i que mostren que es resistia a admetre que havia perdut les eleccions; testimonis que asseguren que aquell dia l'expresident va exigir que el portessin al Capitoli per sumar-se a la multitud o imatges del que passava a dins de l'edifici mentre la massa mirava d'entrar-hi, amb líders com Nancy Pelosi havent-se de refugiar.

Un assalt que va fer trontollar la democràcia nord-americana

El 6 de gener de 2021, al voltant de 10.000 seguidors de Donald Trump van manifestar-se davant del Capitoli, que aquell dia celebrava una sessió per ratificar la victòria de Joe Biden en les eleccions presidencials.

Els manifestants estaven esperonats pels missatges de Trump proclamant que havia guanyat les eleccions i denunciant "frau" per part dels demòcrates.

Uns 800 d'aquests seguidors van irrompre violentament a l'edifici i l'assalt va causar cinc morts, un dels quals un policia del Capitoli, i uns 140 agents ferits. El Capitoli va patir danys valorats en milions de dòlars.

Al llarg dels darrers mesos, tribunals nord-americans ja han jutjat alguns dels implicats en l'assalt. El primer condemnat va ser Paul Allard Hodgkins, un home de Florida de 38 anys, condemnat l'any passat a vuit mesos de presó per haver "obstruït la celebració d'un acte oficial".

Un jurat va considerar culpable de sedició el líder del grup d'extrema dreta Oath Keepers, Stewart Rhodes. També s'ha jutjat Jacob Chansley, protagonista d'una de les imatges més icòniques de l'assalt perquè es va passejar pel Capitoli amb unes banyes i una pell de bisó, a qui van condemnar a 41 mesos de presó.