Assange, condemnat a gairebé un any de presó per haver violat la llibertat condicional

Primer veredicte contra Julian Assange. Un tribunal britànic ha condemnat el fundador de Wikileaks a gairebé un any de presó -50 setmanes- per haver violat les condicions de llibertat condicional quan va demanar asil a l'ambaixada equatoriana a Londres, fa set anys.

Assange ha aparegut davant la magistrada per sentir la sentència, després que ja se'l considerés culpable d'haver violat la condicional. En una carta llegida pel seu advocat, el fundador de Wikileaks ha dit que el 2012 vivia unes "circumstàncies difícils" i que va fer "el que en aquell moment pensava que era el millor o l'únic que podia fer".

A més a més, ha demanat "disculpes sense reserves" als qui consideren que "se'ls ha faltat el respecte" per la decisió presa.

Assange, de 47 anys, va evitar presentar-se davant la justícia britànica i ser extradit a Suècia, on se l'acusava de violació, un cas que posteriorment es va arxivar. Suècia va retirar la seva petició d'extradició, però la justícia britànica ha mantingut el procés obert fins avui.

Aquesta condemna, diu Wikileaks, fa posar en dubte si el procés d'extradició als EUA serà just.

Pendent de la petició d'extradició als EUA

La sentència arriba tres setmanes després de la seva detenció dins l'edifici diplomàtic. amb el permís del govern de Quito. Des d'aleshores està tancat en una presó dels afores de Londres.

Aquesta condemna, però, és la que menys preocupa Assange, que té pendent una petició d'extradició de Washington. La justícia dels Estats Units l'acusa de conspiració per haver divulgat informació confidencial sobre, entre altres casos, les atrocitats comeses pels soldats nord-americans a l'Iraq i l'Afganistan. Un delicte pel qual se'l podria condemnar a 5 anys.

L'acusació al·lega que Julian Assange va ajudar el 2010 Chelsea Manning, antiga analista d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà, a desxifrar una contrasenya per accedir a documents confidencials dels equips del Departament de Defensa dels EUA.

Aquest dijous s'espera que Assange comparegui davant la Cort de Magistrats de Westminster, per videoconferència des de la presó, per començar el procés de la seva extradició.

Si l'acaben extradint, és molt probable, però, que la justícia li pugui ampliar els càrrecs, començant per saber quin paper va tenir Assange en la filtració dels correus de Hillary Clinton que els russos van piratejar durant la campanya i que Wikileaks va difondre.