Assange haurà d'esperar a la presó el recurs dels EUA per la seva extradició

La justícia britànica ha rebutjat aquest dimecres posar en llibertat sota fiança el fundador de Wikileaks, Julian Assange, tot i que, dilluns, el Tribunal de Magistrats de Westminster va dictar una sentència en contra de la seva extradició als Estats Units a causa de l'estat de salut del programador australià.

Si bé les anteriors sol·licituds sobre aquest assumpte s'han rebutjat, l'equip legal d'Assange considerava que aquesta vegada hi havia possibilitats que aquest se'l posés en llibertat a l'espera que es resolgui el recurs que van presentar els fiscals nord-americans, cosa que podria trigar mesos.

Els advocats d'Assange havien al·ludit als llaços familiars del seu client al Regne Unit, on té dos fills amb la seva advocada i parella, Stella Moris. En aquest sentit, havien assegurat que aquest estaria a l'habitatge que tots dos tenen a la capital britànica.

Per la seva banda, la jurista nord-americana Clair Dobbin ha confirmat que els Estats Units han recorregut la sentència de la justícia britànica que impedeix l'extradició d'Assange al país nord-americà.

Durant el judici, en què s'ha indicat que Assange estarà empresonat fins que es resolgui el recurs davant el Suprem britànic, Dobbin ha confirmat que els fiscals nord-americans continuaran amb el procés contra el programador, que està acusat de violar la Llei d'Espionatge nord-americana.

En aquest sentit, segons informacions del diari The  New York Times, Dobbin ha matisat que Assange no ha de ser posat en llibertat perquè "s'ha mostrat suficientment capaç de fer el necessari per evitar l'extradició".

Així s'ha referit la lletrada als set anys que el també periodista va passar a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on va buscar asil per no ser extradit a Suècia, país on tenia càrrecs en contra per una presumpta agressió sexual, que finalment li van ser retirats.

La resolució d'aquest dimecres es justifica pel precedent de fugida i l'oferta d'asil del president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, entre d'altres assumptes. A més, la jutge ha subratllat que el seu tractament mèdic està garantit a la presó de Belmarsh, on està empresonat Assange.

Aquest dilluns, la jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal de Magistrats de Westminster, va dictar que Assange no seria extradit als Estats Units a causa dels seus problemes de salut mental i al seu comportament suïcida. Així mateix, va indicar que aquesta mesura seria "injusta i opressiva" donades les seves condicions.

No obstant això, la jutge ha rebutjat els arguments de l'equip legal d'Assange, que insisteixen que els càrrecs en contra seva suposen un atac contra la llibertat de premsa i estan políticament motivats.

Assange, de 49 anys, està imputat als Estats Units per haver incorregut en 17 delictes sota la llei d'espionatge en haver revelat secrets d'estat, especialment per publicar documents militars secrets en relació amb les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Si el declaressin culpable, podria ser condemnat a una pena de fins a 175 anys de presó.

Possible asil a Nova Zelanda

John Shipton, pare del fundador de Wikileaks, ha demanat en una carta al govern de Nova Zelanda que doni asil al seu fill després que la justícia britànica hagi rebutjat la sol·licitud d'extradició, tal com han assenyalat fonts legals properes al cas.

"Nova Zelanda és certament una opció", ha dit l'advocat Greg Barns, assessor de la campanya a Austràlia a favor de l'alliberament d'Assange. Tant ell com el neozelandès Craig Tuck consideren que és un cas polític" que es pot negociar amb el Regne Unit.

"Aquesta carta és una petició als països progressistes com Nova Zelanda perquè reconeguin la importància de defensar Assange i s'assegurin que no se'l processi per exercir la seva llibertat d'expressió", ha subratllat Barns, segons informacions de l'emissora RNZ.

El lletrat ha afirmat que molts països "estan preocupats perquè els Estats Units criminalitzin la posició de Julian Assange respecte a la llibertat d'expressió" i ha destacat l'oferta de Mèxic de concedir asil a l'activista australià.