Assange i el procés català, un dels factors que n'ha desencadenat la detenció

Refugiat a l'ambaixada de l'Equador des de l'agost del 2012, Julian Assange hi haurà passat gairebé set anys, en què la seva situació i les desavinences amb les autoritats de l'Equador han anat empitjorant.

Catalunya i el procés independentista no han estat aliens a les circumstàncies de l'evolució del tancament d'Assange, sinó tot el contrari. El conflicte va començar el setembre del 2017, arran del referèndum de l'1 d'octubre.

Des del compte de Twitter de Wikileaks, Assange va promoure una enquesta sobre el sentit del vot dels ciutadans que tenien intenció de participar en l'1-O. El resultat va ser a favor de la independència de manera aclaparadora.

Més enllà d'aquesta iniciativa, Assange es va posicionar clarament a favor de la celebració del referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional, a través del seu compte de Twitter i també en una intervenció per videoconferència adreçada als estudiants que s'havien tancat a la Universitat de Barcelona.

Videoconferència de Julian Assange amb estudiants tancats a la Universitat de Barcelona abans de l'1-O

Va defensar que el procés català és "pacífic i democràtic" i va recomanar aplicacions i mesures per millorar la ciberseguretat, alhora que alertava de les possibles intromissions dels governs, que deia que podien acabar tallant la connexió a internet.

Durant la jornada del referèndum, va fer missatges a Twitter parlant de "mobilització massiva de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil" per "atacar els centres de votació catalans".

La relació d'Assange amb Catalunya havia començat abans, durant la Diada, que va seguir i difondre amb una sèrie de missatges a través de Twitter en què plantejava que Europa, després de l'1 d'octubre, podria veure "el naixement d'una nova nació de set milions i mig d'habitants o una guerra civil".

El 16 d'octubre del 2017, Assange també es va fer ressò de la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez explicant que "Espanya acaba de crear els seus primers presoners polítics d'alt nivell en relació amb el referèndum de Catalunya".

Durant el mes d'octubre, Assange va continuar fent-se ressò de la situació política a Catalunya, amb tuits sobre la declaració d'independència suspesa per Carles Puigdemont el 10 d'octubre i la intenció de l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de tirar endavant amb l'aplicació de l'article 155.

Arran del seu posicionament públic a favor del procés, Assange va ser advertit pel govern de l'Equador que deixés d'opinar sobre Catalunya, amb l'argument que "la seva obligació" era "no fer declaracions o activitats que poguessin afectar les relacions internacionals de l'Equador (...) com passa amb Espanya".

Després d'un temps de silenci, Assange va tornar a parlar sobre Catalunya arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el març del 2018. El fundador de Wikileaks va comparar-la amb la detenció del president Companys per part de la Gestapo el 1940.

Va ser la gota que va fer vessar el got, perquè, dos dies després, el 28 de març, el govern de l'Equador anunciava que havia tallat l'accés d'Assange a internet "davant l'incompliment del compromís escrit que va assumir el desembre del 2017" de "no emetre missatges que suposessin una ingerència" en altres estats.

Lenín Moreno, president de l'Equador (EFE)

Cinc mesos després, coincidint amb el sisè aniversari del tancament d'Assange a la legació diplomàtica equatoriana a Londres, el president de l'Equador, Lenín Moreno, insistia en possibles represàlies contra el fundador de Wikileaks, tot i reconèixer que ja no interferia en la sobirania de cap país.

Entre aquestes mesures contra Assange, Moreno no descartava l'expulsió de l'ambaixada, que s'ha acabat produint al cap de vuit mesos.