El president Jovenel Moïse i la primera dama, Martine Moïse, en la commemoració del desè aniversari del terratrèmol del 2010 (Reuters/Andrés Martínez Casares)

Maten a trets el president d'Haití, Jovenel Moïse, en un atac a casa seva

El primer ministre declara l'estat d'emergència i demana a la població que mantingui la calma

RedaccióActualitzat

El primer ministre interí d'Haití, Claude Joseph, ha declarat l'estat d'emergència al país després de l'assassinat del president, Jovenel Moïse. Ha demanat a la població que mantingui la calma: "Compatriotes, estigueu tranquils perquè la situació està sota control".

El president d'Haití ha estat assassinat en un atac aquest dimecres a la matinada a la seva residència privada i en el qual també ha resultat ferida de bala la primera dama, Martine Moïse, segons ha informat el primer ministre interí en un comunicat.

A ella l'han traslladat en avió a Miami i està ingressada a l'Hospital Jackson Memorial. Mitjans locals han informat que presenta signes vitals estables però crítics.

Joseph ha condemnat aquest acte "odiós, inhumà i bàrbar" i ha cridat la població "a la calma". "La seguretat del país està sota control de la Policia Nacional i les forces armades", ha dit el primer ministre interí, que confia que "la democràcia i la república venceran".


Quatre presumptes atacants abatuts i dos de detinguts

L'atac ha passat aquest dimecres a la matinada, quan "un grup d'individus no identificats", entre els quals "diversos que parlaven castellà", han assaltat l'habitatge, segons el comunicat que recullen mitjans locals com l'emissora Juno7 i Gazette Haiti.

Aquest dijous, una operació policial contra els presumptes assassins s'ha saldat amb quatre morts i dos detinguts. L'operació ha permès alliberar tres agents retinguts per aquest grup. Es desconeix la identitat d'aquests homes i els motius del crim.

L'ambaixador haitià als Estats Units assegura que són mercenaris professionals.  


Condemnes internacionals a l'assassinat

La inestabilitat d'Haité arran de l'assassinat preocupa la comunitat internacional. El Consell de Seguretat de l'ONU, que condemna el magnicidi i fa una crida a la calma, es reuneix d'urgència aquest dijous a porta tancada. 

L'Organització d'Estats Americans ha demanat una "investigació internacional ràpida dels fets", i la UE, Mercorsur i l'Aliança Bolivariana per als Pobles de Nostra Amèrica també han condemnat els fets.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha qualificat d"'acte terrible" l'assassinat i la Casa Blanca ha fet saber que està recopilant informació i avaluant els fets.

La veïna República Dominicana ha tancat les fronteres.


Haití, en paràlisi institucional

Haití és un país en permanent paràlisi institucional i la prova és que va veure arribar Jovenel Moïse a la presidència 16 mesos després de la primera convocatòria electoral per escollir-lo. Amb protestes de frau al carrer, l'oposició es va aferrar a la majoria al Parlament i al Senat per bloquejar qualsevol iniciativa de la seva presidència i del govern.

En aquest context de bloqueig polític, la pandèmia i la inestabilitat econòmica han encaminat Haití cap a un clima de crisi constant. Si les protestes no han estat per la falta d'aliments, han estat per acusar el president de voler-se perpetuar en el poder.

De fet, el 26 de setembre havia d'abandonar el càrrec, perquè se celebraven, de nou, eleccions presidencials. Moïse, però, havia convocat per al mateix dia un referèndum per modificar la Constitució. Ni l'oposició ni la comunitat internacional veien bé la proposta.

Però potser ni això ha estat la causa del magnicidi. Jovenel Moïse era un empresari bananer, tenia molts diners i poder, i, per tant, molts enemics.

 

Anar al contingut