Assetjadors a l'aula: les universitats han investigat almenys 33 professors per abusos
Les dades recollides per TV3 mostren com la impunitat comença a esquerdar-se, però les expertes adverteixen que hi ha molts més casos
La impunitat que durant anys han tingut molts docents a les universitats es va esquerdant. La Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull ha rebut una quarta denúncia d'assetjament sexual contra el mateix professor que van apartar la setmana passada, i sobre el qual TV3 ha recollit diversos testimonis d'alumnes que, tot i no haver-ho denunciat, relaten abusos.
I és que totes les universitats catalanes disposen d'un protocol contra les violències masclistes, però, vistes les dades que hem pogut recollir, es fa evident que no són garantia que aquests mecanismes facin aflorar tot el que realment passa.
"Simplement, significa que en uns casos el protocol ha arribat més a la comunitat", explica Núria Alcaraz, doctora en Sociologia, i especialista en gènere i geminismes de la Cooperativa l'Esberla.
Les universitats amb més casos denunciats
Fa setmanes que TV3 va contactar amb totes les universitats catalanes per preguntar quants alumnes han denunciat un professor per abús de poder o assetjament sexual, o laboral en cas de doctorands.
És una informació molt difícil d'obtenir, perquè les universitats al·leguen confidencialitat de dades. Tot i així, sabem que almenys 33 professors són investigats o ho han estat.
Cinc casos estarien ara mateix oberts, malgrat que les expertes consultades avisen que d'assetjadors a les aules n'hi ha molts més, fins i tot en centres que diuen que no tenen cap denúncia.
Entre les universitats amb més casos, hi ha la Pompeu Fabra, que en compta 8, tres dels quals al Tecnocampus de Mataró. També l'Autònoma i la de Lleida, amb 6 casos cadascuna, o la de Girona, amb 4. Pràcticament totes n'admeten. La Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull, parlen de dos, a cada institució --un dels quals és el del docent de Comunicació a Blanquerna, que ja acaba de sumar una quarta denúncia per assetjament sexual.
Alcaraz assenyala que la violència hi és i hi ha sigut sempre, a les aules, només que ara està sortint més a la llum:
"Les universitats no deixen de ser un espai de jerarquia, on s'estableixen relacions de poder de molts tipus, i on per tant les violències masclistes afloren de manera natural."
Els mitjans periòdicament parlen de casos com el d'ara a Blanquerna, però els últims mesos també hem vist com un catedràtic de Física ha estat apartat per assetjament sexual a una doctoranda a la UAB, per exemple, i està a l'espera que sigui ferma una sentència d'un any i mig de presó; també el cas d'un professor de llengua sancionat; un professor de veterinària acusat d'assetjament i vexacions; o un altre catedràtic, aquest de la UPF, acusat d'assetjament laboral.
Fins i tot hi ha centres, com el Tecnocampus o la Universitat de Lleida, que han acomiadat professors. Però fins a quin punt poden ser la punta de l'iceberg d'una realitat més estesa? Ara mateix hi ha, com a mínim, 5 professors amb una investigació oberta.
Un dels primers casos que van transcendir als mitjans, fa 9 anys, va ser el del catedràtic de la Universitat de Barcelona Jesús de Miguel, acusat per desenes d'estudiants d'assetjament sexual i que va quedar impune, perquè, segons es va dir, havia prescrit, malgrat que els fets van ser reconeguts tant per la Fiscalia com per la Universitat.
"Sí, la violència hi és present i hi ha sigut present des de fa molts anys, tot i que ara estigui sortint més a la llum", assenyala Núria Alcaraz Coca.
La psicòloga Barbara Biglia, que ha investigat durant molt de temps el fenomen de la violència masclista a les universitats, afegeix que "hi ha una generació de noies joves que estan més conscienciades, i que són capaces d'identificar situacions de violència".
Poca transparència
Quan se'ls pregunta quants casos d'abusos sexuals o de poder, o laboral en cas de doctorands, s'han investigat, poques universitats són transparents. L'Autònoma, que com la Pompeu Fabra elabora informes anuals, sí que admet 7 denúncies d'alumnes des del 2021, amb 5 professors sancionats. De fet, se n'ha sumat una més les últimes hores, amb la qual cosa ja en serien 8.
En el cas de la Universitat de Barcelona, en canvi, no discrimina els casos segons la relació entre víctima i denunciat, és a dir, no diferencia si l'abús es produeix de professor a alumne o entre alumnes o entre professors. Per això, només podem comptar dos casos que tenim confirmats d'abús de professors a alumnes. Però la institució arriba a informar de 12 casos d'assetjament sexual i 2 d'assetjament laboral, des del 2020.
Centres sense casos denunciats
També hi ha tres universitats que asseguren que no han fet cap investigació: l'Abat Oliva, la UOC i la Universitat de Vic. Veus expertes avisen que això no vol dir que no en tinguin, sinó que encara queda molta feina per fer-los aflorar.
"No significa que a les que no tinguin casos no n'hi hagi; al contrari, segurament estan més amagats", afirma Alcaraz, i afegeix que allà on surten més casos probablement sigui perquè "el protocol ha arribat més a la comunitat".
La psicòloga Barbara Biglia afegeix que "en aquella universitat hi ha més, per exemple, moviment feminista, que està fent més denúncies, més pinya per part de les joves... no és que hi passin més coses que en un altre lloc".
Funcionen, els mecanismes?
Tot i que les universitats tenen mecanismes per investigar, poques vegades s'arriba a denunciar.
"El que estem veient és que hi ha una manca de confiança en els protocols; el fet de denunciar suposa un procés d'entrevistes, reunions, de recordar tots aquests moments traumàtics, de violència", explica Alcaraz.
Respecte a aquestes eines que faciliten la vehiculació de les denúncies i les investigacions, Biglia assenyala que "són protocols que no estan centrats en la majoria de casos en la mesura de protecció; depèn molt de la voluntat que tenen l'equip rectoral, l'equip de professorat..." Alcaraz destaca també que el poder de la persona agressora a la institució també determina com s'acaba gestionant, "perquè, quan es destapa una agressió, se'n destapen moltes més al darrere, que és el que estem veient".
Els processos són lents i poc eficaços. És el que han vist fins ara la major part de les alumnes que s'han atrevit a denunciar un cas; diuen que el cost personal i acadèmic que paguen és molt alt: a vegades han de seguir relacionant-se amb el docent assenyalat o acaben veient com el cas queda en no res.
Biglia, que en les seves investigacions ha contactat amb nombroses víctimes, diu que els resultats que obtenen les universitats no conviden a pensar que, si s'assenyalen els casos, s'acabin obtenint efectes positius.
Dels 8 professors amb expedients que la Universitat Pompeu Fabra admet haver estudiat, per exemple, 2 han rebut sanció --totes dues del Tecnocampus, que és un centre adscrit--, 5 s'han acabat arxivant i en el que segueix obert, el cas d'un catedràtic de Farmacologia denunciat per assetjament laboral per doctorands, no hi ha mesures cautelars; les mesures preventives, com apartar el docent del contacte amb les denunciants, estan previstes en la major part dels protocols, i les especialistes recomanen fer-les servir.
Per Biglia, "òbviament, la presumpció d'innocència s'ha de respectar, però al mateix temps, des del minut zero, haurien de començar les mesures, això no és admissible que no passi".
Calen processos àgils
Entre les estratègies que caldria tenir en compte per lluitar contra els abusos a les universitats, les expertes destaquen la necessitat d'accelerar els processos i de posar la víctima al centre: "És important que la universitat es comprometi afer processos àgils, ràpids i centrats en la protecció i l'acompanyament psicològic a la víctima", diu Alcaraz.
Un dels hàndicaps que hi veuen és que les universitats ara com ara treballen els protocols i les investigacions de portes endins i de manera autònoma, per la qual cosa, explica Alcaraz, es pot donar la situació que "una universitat sancionés un professor i, en canvi, després fos contractat per una altra".
També Biglia considera imprescindible que hi hagi recursos externs a les institucions perquè les possibles víctimes s'hi puguin adreçar:
"S'hauria de crear algun tipus de servei per a totes les universitats on hi hagi professionals on es pugui anar a demanar suport."
Ara com ara, hi ha investigacions en curs a la Universitat de Barcelona, a la de Lleida, a l'Autònoma, a la Pompeu Fabra i a la Ramon Llull, com a mínim. I lluny d'aturar-se les denúncies, podrien anar augmentant si no es fan actuacions més contundents de formació i prevenció a la comunitat universitària, assenyala Alcaraz:
"Segurament falta més valentia o més voluntat política per accelerar aquest procés d'abordatge de les violències masclistes; el més important és destinar recursos a la prevenció perquè no arribem al punt d'haver d'abordar aquestes violències quan ja han succeït i per tant ja tenen una conseqüència per a la vida de les víctimes."
