Assetjament o abús de poder a la universitat: la majoria dels centres no ho investiguen

Gairebé tots els centres que ofereixen títols universitaris a Catalunya no han fet mai cap investigació per assetjament sexual, laboral o abús de poder d'un professor cap a un alumne. Això vol dir, però, que en tota la seva existència no n'han tingut mai cap cas? Són una cinquantena de centres, incloses tres universitats −UVIC, Abat Oliva i UOC−, les que han respost a TV3 que no han rebut cap denúncia i, en conseqüència, mai han fet cap indagació. Per a les expertes consultades, no és una bona notícia.

"Si no tenen investigacions s'han de preguntar per què la seva comunitat universitària no està denunciant el que sabem que passa", diu Patricia Melgar Alcantud, professora a la UdG especialista en violència masclista a les universitats.

I el que saben que passa és que els centres universitaris no són diferents de la resta de la societat. I, en conseqüència, si els protocols funcionessin, haurien d'aflorar casos que de moment no apareixen.

Totes les universitats i escoles d'educació superior consultades que diuen que mai han tingut cap cas sumen una comunitat universitària actual de prop de 14.000 docents, més de 140.000 estudiants i gairebé 3.600 persones d'administració i serveis.

Algunes transmeten satisfacció per no haver fet cap investigació. "Pensar que tenir zero denúncies és una bona dada és no saber identificar les situacions que realment passen", apunta la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge.

"Els protocols quan es posen en marxa detecten situacions".

Les universitats i centres que sí que han activat investigacions per conductes de professors amb un membre de l'alumnat com a víctima són la UAB, la UPF, la UB, la UdG, la UdL, la UPC, la URV, Blanquerna i la UIC. TV3 va poder comptabilitzar que en aquestes universitats almenys 33 professors han estat investigats per assetjament o abús de poder.

Amb les respostes afegides dels centres adscrits o federats, i altres escoles amb titulació superior, la xifra de professors investigats on la víctima forma part de l'alumnat augmenta fins a 51, a més de 13 casos en què la denúncia és entre companys de feina. La UOC indica que ha obert set expedients, quatre d'assetjament sexual i tres d'assetjament laboral, en què la relació víctima-agressor no és alumne-professor. 

De totes aquestes investigacions, en almenys 22 casos TV3 ha pogut sbaer que s'ha acabat sancionant el docent. La resta, o s'han arxivat, o han merescut simplement amonestacions, o encara estan oberts. 

"Em citava a casa seva a partir de les vuit del vespre"

Feia vuit anys que intentava doctorar-se en una de les facultats de la UB. La Victòria –nom fictici– denuncia que la tesi es va allargar molt més temps del que necessitava pel comportament del seu director.

Primer, explica que pràcticament no va rebre assessorament per part d'ell. Però després, sí que va fer-se més present i va començar a convocar-la als vespres, fora de l'horari acadèmic.

"Una vegada, i va ser l'última, vaig entrar a casa seva. El tipus d'abraçada que em va fer em va fer pensar moltíssim. Vaig veure que no anava enlloc, no m'agradava gens i senzillament vaig desaparèixer."

Va canviar de director de tesi i ara, vint anys després, ha pogut completar-la. Parlar amb la degana explica que no li va servir de res. "Va ser molt impactant perquè ella mateixa em va comentar que si jo em pensava que era l'única que havia patit aquestes històries a la facultat".

Tampoc va trobar canals de denúncia interns que li donessin seguretat i confiança. "No vaig saber anar enlloc. Vaig veure que el mateix circuit de la facultat em tancaria les portes perquè aquest personatge era un catedràtic molt reconegut dins la mateixa facultat".

Encara vol preservar la seva identitat, per por de possibles represàlies.

"Qui tenia moltes cartes a perdre era jo mateixa. I ara, encara em podria tancar les portes si en un futur volgués entrar a treballar a la mateixa facultat."

Melgar també destaca l'aïllament que senten les víctimes per part de l'entorn més proper. A més d'investigar les violències a les universitats, va impulsar el moviment Me Too Universidad després de ser discriminada per les investigacions que impulsava al seu departament.

"El més dur no acaba sent l'assetjament en si mateix sinó la reacció de l'entorn; veure com la gent et gira l'esquena, t'ignora, et fa el buit, com t'acabes quedant sola. I això durant molt temps ha estat un càstig exemplar: l'aïllament de les víctimes i de les persones que es posaven de la seva part".

Denunciar en un centre on tothom es coneix

Si a les grans universitats, com en el cas de la Victòria, denunciar continua despertant recels entre la comunitat universitària, fer-ho en un centre amb poc alumnat i professorat encara pot resultar més compromès.

Al centre IBEI, l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, adscrit a la UPF, tenen un protocol contra l'assetjament des de l'octubre de l'any passat. Ells són un de la cinquantena de centres que no han reportat cap cas.

"Tenim màxim 400 persones i aquí es poden generar molts conflictes d'interès", explica Laia Mestres, responsable d'igualtat del centre. Per intentar afavorir la denúncia, han establert que la composició de les comissions d'igualtat sigui flexible i que es pugui incloure o excloure algun dels membres en funció de qui denuncia.

A l'escola de disseny Elisava han creat la figura de dues persones referents d'igualtat. De moment tampoc han rebut cap denúncia per conductes d'un professor, però estan fent formació en violència masclista a tot el professorat.

"Podria ser que hi hagués casos que fins ara no han sortit que afloressin a partir de donar espai i confiança a l'alumnat i al personal", diu Rosario Hernández, responsable de qualitat, benestar i igualtat del centre.

"Tenim cartells per tota l'escola informant dels canals de denúncia i perquè les persones que hagin pogut ser agredides se sentin lliures per acudir a nosaltres".

Les expertes consultades defensen la creació d'una comissió externa a les universitats per investigar els casos i assegurar resolucions independents.

"És necessària", diu Melgar, "i el 2015 hi havia l'acord parlamentari de tots els partits per crear-la i, sorprenentment, en el moment en què es va traslladar a les responsables de les comissions d'igualtat de les universitats, aquestes ho van tombar".

Ara mateix el Departament de Recerca i Universitats respon que no han rebut cap demanda per crear aquesta comissió, mentre que la consellera d'Igualtat i Feminismes apunta que, tot i que no ho descarten, "cal treballar-ho amb les universitats i veure en quins casos o per quina grandària d'institució pot ser útil una eina externa d'assessorament".

Melgar defensa la comissió d'investigació de casos independent perquè "hi ha comissions d'igualtat que fan molt bona feina, però n'hi ha d'altres que, en comptes de fer un acompanyament a les víctimes, vetllen per protegir la institució".

Ser proactius en la recerca de casos

A l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han volgut ser implacables. La directora, en arribar al càrrec, va fer una carta als 2.500 alumnes i exalumnes per demanar-los si havien viscut alguna situació. D'allà en van sortir 15 indagacions, 6 amonestacions a professors i, ara mateix, una sanció d'un mes sense sou ni feina a un professor.

"Canviar la cultura no només va de penalitzar, perseguir o de ser rigorosos amb les sancions, sinó que també va de donar la veu a l'alumnat perquè pugui comunicar quines conductes troba", explica Núria Sempere Comas, directora general de l'ESMUC.

Algunes de les conductes que han aflorat arran de les seves consultes han estat el tracte diferenciat a classe de les noies respecte dels nois o sexualitzar les estudiants amb comentaris de l'estil "posa't aquests pantalons, que el dia del concert et quedaran molt bé".

"Estem estrenyent els vincles de la comunitat i engrandint la confiança entre uns i altres", afegeix Sempere.

"M'agradaria traspassar a la resta de directors d'escoles superiors que val molt la pena posar el tema a l'agenda".

Per centralitzar totes les denúncies que hi pugui haver al sistema universitari, la Generalitat espera tenir a punt un registre per al curs vinent. Però per a les expertes consultades, encara manca molta transparència al sector universitari.

"Quina confiança donen a les víctimes si les universitats no són transparents a l'hora de mostrar com han reaccionat davant de situacions de violència?", es pregunta Melgar.

"De moment, el grau de transparència és molt, molt baix."