Associacions de jutges reclamen una llei de pandèmies que eviti diferències territorials

Per les associacions de jutges, una legislació expressa per a pandèmies hauria evitat l'ambigüitat que hi ha en les decisions dels tribunals superiors de justícia contràries a mesures impulsades per les comunitats.

Per això, retreuen al govern espanyol i als partits amb representació al Congrés dels Diputats que des del març del 2020 no s'hagi redactat i aprovat una llei específica en aquest sentit.

Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat per segona vegada aquest dilluns la proposta de confinament nocturn de la Generalitat en considerar que la mesura seria innecessària i desproporcionada, algunes associacions de jutges s'han manifestat contra l'executiu de Pedro Sánchez perquè, diuen, està traslladant la responsabilitat d'una decisió política a l'àmbit judicial.

L'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) recorda que els magistrats que han de validar o vetar decisions relatives a mesures de caràcter sanitari per combatre la pandèmia – com l'obligatorietat del passaport Covid per a determinades activitats – valoren i decideixen en funció de la legalitat de la mesura, no pas per la conveniència.

L'AJFV considera que el que s'aconsegueix al final és que una decisió política que es basa en criteris sanitaris de "prevenció i prudència" recaigui en el poder judicial, que actua amb un altre criteri, cosa que pot generar problemes.

Afegeix que aquesta situació ja es preveia des de fa més d'un any i, per això, des de l'àmbit judicial s'ha reclamat un marc normatiu que aporti "precisió" a la presa de decisions. "Les normes (sanitàries) ara són ambigües i permeten tot i res alhora", lamenten.

El nou marc normatiu, asseguren, ha d'arribar amb reformes legals impulsades des del Congrés dels Diputats per iniciativa pròpia o del govern. Això, asseguren, podria reduir el marge d'incertesa o, fins i tot, eliminar-lo.

Resolucions pels drets fonamentals

El Fòrum Judicial Independent (FJI) també assenyala l'executiu per no haver volgut aprovar una llei de pandèmies malgrat que no s'espera que la situació canviï a mitjà o llarg termini.

Consideren que una normativa per a pandèmies aconseguiria "uniformar decisions" que es prenen en tot el territori. I lamenten que el govern espanyol hagi deixen les decisions a càrrec dels diferents tribunals superiors de justícia que ho han de resoldre perquè vetllen pels drets fonamentals.

Disparitat de criteris

Des de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) destaquen, encara que el Suprem té l'última paraula sobre restriccions sanitàries que s'adopten a les comunitats autònomes després de l'estat d'alarma, no s'ha aconseguit acabar amb la disparitat de criteris.

Al seu parer, la interpretació que fa cada Tribunal Superior de Justícia depèn de la proporcionalitat de les mesures aprovades i que estiguin ben justificades.

Coincideixen que no s'ha legislat a propòsit d'aquesta pandèmia de Covid i denuncien que des del 14 de març de 2020, quan es va decretar l'estat d'alarma, s'hauria pogut legislar.

Algunes diferències entre els tocs de queda que ha aplicat cada territori es poden veure en aquest vídeo de TV3:

Recurs de la restauració i l'oci nocturn

En el cas del dictamen del TSJC sobre l'ampliació del toc de queda a 61 municipis, com demana el govern català, la sala apunta que en algunes d'aquestes poblacions ja estarien sota el llindar previst.

Ara bé, les restriccions per a la restauració i l'oci nocturn es mantenen. Per això, la patronal FERCASARM ha recorregut la decisió i demana que bars i restaurants puguin obrir fins la una de la matinada i que l'oci nocturn pugui fer-ho fins a dos quarts de quatre. El recurs és sobre la taula de la justícia, que l'haurà de resoldre en els pròxims dies.