Atac als cascos blaus al Líban: què implica el moviment d'Israel en les relacions amb l'ONU
- TEMA:
- Israel
L'exèrcit israelià ha ferit aquest divendres dos cascos blaus de Sri Lanka amb dues explosions properes a un punt de vigilància de l'ONU a la base de Ras Naqoura, a la frontera entre Israel i el Líban.
Aquest és el segon incident semblant en poques hores, després que dijous Israel disparés amb un tanc contra un altre punt de vigilància de la mateixa base i ferís dos soldats més, en aquest cas d'Indonèsia.
La força de l'ONU al Líban (Finul) ha denunciat en un comunicat que l'exèrcit israelià també va bombardejar l'entrada d'un búnquer de Labbouneh on hi havia cascos blaus refugiats. L'atac va destruir vehicles i sistemes de comunicació.
En el mateix comunicat, les Nacions Unides expliquen que soldats israelians van disparar contra les càmeres i els sistemes de vigilància de la base, i que també ho van fer contra altres instal·lacions de Ras Naqoura.
Les Nacions Unides han acusat Israel de violar el Dret Internacional Humanitari amb aquestes actuacions. El Ministeri d'Exteriors espanyol ha convocat el responsable de Negocis de l'ambaixada israeliana a Madrid per protestar per l'atac.
França ha convocat l'ambaixador israelià al país per demanar-li explicacions pels atacs "deliberats" contra posicions de les Nacions Unides. Itàlia, per la seva banda, ha titllat la situació d'"inacceptable".
També s'hi ha pronunciat la Unió Europea a través del seu representant d'Afers Exteriors, Josep Borrell:
"S'ha creuat una altra línia vermella al Líban: el bombardeig de les IDF contra posicions conegudes de les forces de pau de l'ONU. Condemnem aquest acte inacceptable, pel qual no hi ha justificació."
L'exèrcit israelià (IDF) ha informat que està investigant l'incident d'aquest divendres en què dos soldats de l'ONU "han estat ferits de manera inadvertida durant el combat de les IDF amb Hezbollah".
El punt més baix en les relacions entre l'ONU i Israel
Aquests atacs són l'exemple més clar del mal moment que viuen les relacions entre les Nacions Unides i Israel, convulses des de fa anys.
Durant les últimes dècades, Israel ha desatès repetidament les resolucions de l'ONU sobre les seves fronteres, les violacions dels drets humans i el conflicte al Pròxim Orient.
La darrera ofensiva sobre el Líban ha tensat encara més aquesta relació, fins al punt que Israel ha declarat recentment persona no grata el secretari general de l'ONU, António Guterres, i li ha prohibit l'entrada al país.
El mateix Guterres s'ha referit als atacs israelians contra bases de les Nacions Unides com "una violació del dret humanitari internacional".
Per què hi ha cascos blaus al Líban?
La Força Interina de les Nacions Unides per al Líban (Finul) es va establir l'any 1978 amb els objectius de certificar la retirada israeliana del Líban, de mantenir-hi la pau i d'assistir el govern libanès a l'hora d'establir la seva autoritat.
Després de la guerra del 2006, s'hi van afegir les tasques d'acompanyament a l'exèrcit libanès, monitoratge de l'alto el foc i permetre l'entrada d'ajuda humanitària i el retorn dels desplaçats.
Actualment la Finul està composta per més de 10.500 persones, de les quals 9.500 són soldats d'una cinquantena de països.
Segons dades de l'abril, Espanya és el setè país que més tropes aporta a la Finul (680) després de països com Indonèsia (1.234), l'Índia (895) o Ghana (875). Des del febrer del 2022, la Finul està liderada pel tinent general espanyol Aroldo Lázaro Sáenz.
A la pràctica, un dels principals mandats de les forces de l'ONU al sud del Líban és mantenir la zona lliure d'hostilitats i perpetuar-hi, així, la pau.
Tanmateix, Israel ha criticat la Finul en diverses ocasions en considerar que no ha actuat prou per aturar els atacs de Hezbollah contra el nord del seu país.
De fet, Israel va demanar la retirada dels efectius de l'ONU al sud del Líban coincidint amb la invasió terrestre.
La Finul no marxarà, tot i la petició d'Israel
L'ONU s'ha mostrat ferma en la seva intenció de mantenir les tropes a l'anomenada Línia Blava, la línia que fa de frontera "de facto" entre Israel i el Líban.
El mateix portaveu de la Finul, Andrea Tenenti, ha explicat en una entrevista a Reuters que no tenen intenció de marxar.
"Hi som perquè el Consell de Seguretat ho vol així. Ens quedaren fins que la situació ens impossibiliti seguir operant."
El portaveu assegura que la seva presència és essencial per assegurar l'accés a l'ajuda humanitària a les comunitats de la zona i per "assistir ONGs locals i agències de l'ONU".
A la mateixa entrevista, el portaveu de la Finul explica que els atacs israelians a les torres d'observació i els sistemes de vigilància poden "impossibilitar el monitoratge de possibles violacions de la llei internacional a la zona".
El Líban, disposat a desplegar l'exèrcit
El primer ministre libanès, Najib Mikati, ha demanat aquest divendres al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que actuï per aconseguir un "alto el foc immediat i complet".
A més, Mikati ha dit que el seu govern està disposat a desplegar l'exèrcit libanès al sud del país i ha advertit que "Hezbollah hi està d'acord". Fins ara, el govern libanès no ha mobilitzat l'exèrcit contra els atacs israelians i s'ha limitat a condemnar les actuacions del seu veí del sud.
L'OMS denuncia 18 atacs a centres mèdics per part d'Israel
L'exèrcit israelià ha atacat almenys 18 instal·lacions mèdiques libaneses des que van començar les hostilitats el 17 de setembre, el dia que van explotar milers de busques al Líban.
El portaveu de l'OMS, Christian Lindmeier, ha explicat que la seva organització ha pogut "verificar" aquests 18 atacs.
En els bombardejos denunciats per l'OMS han mort 72 persones i hi ha hagut desenes de ferits, inclosos membres del personal sanitari dels centres atacats.