Atacs contra les presons a França: qui hi pot haver darrere del misteriós grup DDPF

Des d'aquest diumenge 13 hi ha hagut atacs o accions contra presons, contra residències d'agents i contra diferents complexos penitenciaris arreu de França. Tant els objectius triats com el "modus operandi" són diversos i generen diverses hipòtesis entre els investigadors. 

Darrere de la majoria dels atacs hi ha una firma: Dret dels Presoners Francesos (DDPF). La Fiscalia Antiterrorista ha obert una investigació per descobrir qui forma part d'aquest misteriós grup.

El president francès, Emmanuel Macron, ha dit que els culpables "seran trobats, jutjats i castigats". També ha lamentat que hi hagi "gent que pretén intimidar el personal penitenciari" i "atacar els establiments amb una violència inacceptable".

Pel ministre de Justícia, Gérald Darmanin, "és evident que la gent està intentant desestabilitzar l'Estat intimidant-lo". També ha apuntat que "ho fan perquè estem prenent mesures contra la permissivitat que hi havia fins ara a les presons".
 

Suport als presos

A la població d'Angers, han aparegut pintades amb els missatges "suport als presos" i "assassinats a la presó". Al mateix lloc, un altre missatge apuntava cap a un altre objectiu: el moviment antifeixista de la zona anunciava una convocatòria.

A Marsella, Valence, la presó de Luynes, a Aix en Provence, a Tarascon, entre altres llocs, també hi ha hagut diversos atacs. En alguns casos amb vehicles cremats, i en altres, amb trets amb arma de foc. Alguns se'ls ha atribuït una organització que signa com a DDPF, acrònim de "Dret dels Presoners Francesos".

De fet, l'acrònim formava part dels missatges i del nom d'un grup de Telegram, creat aparentment uns dies abans. En aquest grup, segons han recollit alguns mitjans de comunicació, s'hi va penjar el missatge "No som terroristes, som aquí per defensar els drets humans dins de les presons". A Toló, però, l'acrònim variava: DDFM.

Les autoritats han reforçat la vigilància de les presons i el ministre de l'Interior apuntava indirectament als grups de narcotraficants, que aprofitarien el malestar a les presons per enviar missatges de força a l'autoritat penitenciària. Els investigadors exploren totes les vies possibles, des dels narcotraficants fins a l'extrema esquerra, sense descartar cap hipòtesi.

Els ministres de Justícia i d'Interior, Gérald Darmanin i Bruno Retailleau, s'han compromès recentment a intensificar la lluita contra els delictes relacionats amb les drogues i lideren el que anomenen la "revolució penitenciària". Amb això busquen tancar 200 dels 700 narcotraficants més perillosos de França en dues presons de màxima seguretat. 

També està previst que es voti un projecte de llei contra la delinqüència relacionada amb les drogues a finals de mes.