Atrapats a Gaza tot i tenir dret a l'asil aprovat a Espanya: el cas de la família de l'Issra

L'Issra Abushaker és una jove nascuda a Gaza. Des de fa tres anys viu a Barcelona, on va obtenir l'estatut de refugiada i estudia un doctorat a la UAB relacionat amb l'empoderament de les dones palestines. Des del 7 d'octubre, però, viu amb patiment la situació de la seva família, que no ha pogut sortir de Gaza. 

La família Abushaker són de Beit Lahia, una ciutat al nord de la Franja. Està a tocar de la frontera i ha sigut un dels llocs més castigats pels bombardejos israelians des de l'inici del conflicte. Durant els primers dies, casa seva va ser bombardejada i van haver de fugir. Es van traslladar fins a la ciutat de Gaza, on vivia un familiar. Però uns dies més tard, aquesta també va ser bombardejada.

Ara mare, pare, germans i nebots es troben a Rafah, al sud de la Franja, on esperen poder creuar algun dia pel pas fronterer amb Egipte.

L'Israa intenta parlar amb ells sempre que pot. "No hi ha electricitat ni prou menjar. Cada dia la situació és més dura. A més, hi ha bombardejos a tot arreu", explica en declaracions al 324.cat "A vegades, quan perdo la connexió amb ells durant 10 dies, no sé si encara estan vius o han mort", reconeix. 
 

Bombardejos a Rafah, tot i que Israel va dir que era lloc segur

Rafah, al sud de la Franja, va ser designat per Israel com una zona segura. Per això, milers de persones s'hi han desplaçat buscant refugi des de l'inici del conflicte. Però aquests últims dies Rafah està sent objectiu d'una dura ofensiva militar, que Israel ja ha dit que incrementarà. Una acció que l'ONU defineix com a possibles crims de guerra. 

"Si no els mata una bomba, els matarà la fam o la manca de medicines", lamenta, preocupada. A Rafah s'hi concentren més d'un milió de desplaçats, més de la meitat de la població total de la Franja de Gaza.

La queixa de l'Issra: "Estic esperant des de novembre, però no tinc resposta"

Quan l'Issra va obtenir l'estatut de refugiada a Espanya va demanar la reunificació familiar per als seus pares, tots dos grans i malalts de diabetis, i pel seu germà, menor d'edat. A tots ells se'ls ha reconegut el dret a l'asil per extensió familiar i, per tant, tenen la protecció internacional aprovada des de mesos. 

Tot i això, denuncia, els seus familiars no poden sortir de la Franja. Per una banda, perquè Egipte només permet travessar la frontera en casos excepcionals, i per altra perquè el govern espanyol no té l'obligació d'evacuar a les persones que no tinguin nacionalitat espanyola, tot i tenir tots els papers en regla per estar a Espanya.

"Demano a l'ambaixada espanyola que es coordinin per evacuar els meus familiars i posar els seus noms a la llista per passar la frontera al pas de Rafah", suplica l'Issra.

Estic esperant des del novembre, però a hores d'ara encara no tinc resposta. He intentat contactar fins i tot amb organitzacions humanitàries com ACNUR, però sempre obtinc la mateixa resposta: "Si tenim alguna novetat, ens posarem en contacte amb tu."

Quina obligació té Espanya amb els refugiats

Ara bé, Espanya --així com la resta de països de la UE-- no tenen l'obligació d'ajudar els refugiats a arribar als països de destí. "L'estat només té l'obligació de fer tot el que estigui a les seves mans per ajudar els ciutadans espanyols que es troben a l'estranger amb algun problema", recorda en declaracions al 324.cat el professor en Dret Constitucional de la UB i expert en migracions, David Moya. És el que es coneix com a assistència consular.

Aquest ajut, tot i que els estats no en tenen obligatorietat, moltes vegades s'estén als familiars dels nacionals. En total, Espanya va evacuar 149 espanyols i els seus familiars que es trobaven a la Franja. Ho va fer després de dies de negociació amb Egipte, responsable d'obrir el pas fronterer.

Però en el cas dels refugiats, a Espanya és diferent. "Espanya ha de facilitar els tràmits per l'entrada dels refugiats i pels familiars dels residents en situació de refugi", matisa Moya. "Facilitar l'entrada vol dir autoritzar l'entrada", remarca: "Una cosa diferent és haver d'anar allà a treure'ls". 

Un dels motius, explica aquest professor de dret constitucional, és que implicar-se en la sortida d'aquestes persones "podria tenir conseqüències en les relacions internacionals". Segons Moya, cada estat té un marge de decisió sobre el grau d'implicació que vol tenir en relació amb l'ajuda als refugiats i els seus familiars.

"La protecció dels refugiats en origen i en trànsit és un tema no resolt", critica Moya, tot i que afegeix que, "amb la llei a la mà, no hi ha cap obligació jurídica vinculant". Per això, opina, "tots els països tenen molt marge, en termes generals, per desenvolupar i millorar les vies legals, segures i d'accés internacional dels familiars dels sol·licitants d'asil, podrien ser molt més proactius".

En una línia similar d'expressa Gisela Cardús, advocada de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR). Al final, diu, "tot és un tema polític". "Els estats van molt amb compte de no generar conflictes internacionals, però també perquè no tenen un interès particular en portar més refugiats", considera Moya. 

"Ja que Espanya s'ha posicionat tan clarament, podria ser un bon exemple i ser proactiu en la protecció de la gent de Gaza, no només dels espanyols (que estaven allà)", llança l'expert en migracions. Per això recomana que es podria trobar alguna fórmula similar a la d'Afganistan, quan es van evacuar afganesos que havien treballat pel govern espanyol. Però "Afganistan no és Israel, ni les relacions entre els països són les mateixes, ni és el mateix lluitar contra els talibans que contra el govern d'Israel", remarca Cardús. 

Si bé la situació a Palestina és excepcional, des de CCAR sí que reconeixen que han trobat casos "similars" amb l'entrada dels talibans a l'Afganistan: "Vam veure casos de persones que van passar mesos i fins i tot algun any esperant la possibilitat de poder arribar a Espanya tot i tenir la concessió feta", explica l'advocada dels serveis jurídics de l'entitat, Gisela Cardús. Durant el temps d'espera, lamenta, "hem trobat casos de segrest de menors, robatoris, pallisses, agressions físiques o situacions en què la vida de les persones estava en perill mentre esperaven". 

Mentrestant, amb l'increment de l'ofensiva militar israeliana a Rafah i amb una situació humanitària que no fa més que empitjorar, l'Issra veu com el futur dels seus familiars perilla cada dia que passa i que la protecció internacional que han obtingut pot quedar en paper mullat.