Auge i fractura: l'extrema dreta centra les mirades en l'inici de la campanya de les europees

Tot el focus en l'extrema dreta. La campanya per a les eleccions europees del 9 de juny ha començat amb l'atenció posada en els partits populistes i xenòfobs: per l'auge pronosticat en les enquestes, però també per les fractures internes.

El trencament anunciat aquesta setmana dels partits de Le Pen i Salvini amb Alternativa per a Alemanya ha posat en relleu com de dividit està aquest bloc a l'Eurocambra i deixa encara més oberts els interrogants sobre quin paper jugarà en la pròxima legislatura.

Les projeccions de vot per a les eleccions del 9 de juny apunten a un Parlament Europeu, de nou, més fragmentat, on quedaria amenaçada l'aliança actual entre populars, socialdemòcrates i liberals.

Els comicis del 2019 van ser els del col·lapse de la coneguda com a gran coalició, del PP europeu i els socialistes, que per primera vegada no van sumar el 50% dels escons. D'un bipartit es va passar a un tripartit i ara l'escenari podria tornar a canviar amb l'ascens pronosticat pels grups d'extrema dreta.
 

Bons pronòstics

L'extrema dreta afronta els comicis amb bones previsions en països com França, Itàlia, els Països Baixos -on lideren el govern que s'està acabant de formar- o Bèlgica. Però, a la vegada, creix la divisió interna.

Avui dia, els partits populistes i xenòfobs estan repartits en dos grups al Parlament Europeu. En un d'ells hi ha hagut un moviment rellevant aquesta setmana: el trencament de Le Pen i Salvini amb Alternativa per a Alemanya després de les declaracions d'un candidat d'aquesta formació sobre les SS.

Després de les declaracions del cap de cartell de l'AfD per al 9J, Maximilian Krah, relativitzant l'horror nazi, el partit d'extrema dreta li ha prohibit que participés en la campanya de les europees. Krah ja ha abandonat la cúpula del partit.

S'obre la porta que Le Pen s'acosti ara a l'altre grup, on hi ha el partit de la primera ministra Italiana, Giorgia Meloni, i Vox. El mapa de l'extrema dreta a l'Eurocambra canviarà en la pròxima legislatura. I les mirades estaran també en els acords que vulgui teixir el partit de l'hongarès Viktor Orbán, actualment no adscrit a cap grup.

Extrema dreta dividida

L'extrema dreta s'encamina a les eleccions europees dividida, i amb la incògnita de si serà capaç d'acostar posicions. Hi ha en aquest bloc posicions molt dispars sobre assumptes clau com la relació amb Rússia, però també hi ha sintonia en el rebuig a la migració.

"L'argument que estan dividits de qualsevol manera es menciona sovint per reduir la importància de l'amenaça", assegura l'investigador del think tank Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) Pawel Zerka. "Si realment aconsegueixen ser prominents, no descartaria que siguin capaços de negociar els desacords", pronostica.

Al marge de si l'extrema dreta està més o menys dividida, aquestes eleccions van pel camí de normalitzar-la en els pactes a Europa. Si pot ser reelegida com a presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen ja ha obert la porta a arribar a acords amb una part d'aquests partits.

"Dependrà molt de la composició del Parlament Europeu i de qui forma part de cada grup", va dir la política alemanya al primer debat organitzat pel mitjà europeu Politico.

"Com que necessitarà vots no només del seu bàndol per ser aprovada, també ha d'allargar la mà cap als actors més constructius al bàndol més euroescèptic", assegura l'investigador de l'ECFR. Totes les mirades estan posades en els acords de Von der Leyen amb Meloni.