Augment rècord del cistell de la compra: quant et pots estalviar segons on compris

El cistell de la compra s'ha encarit més que mai aquest any, segons l'OCU, literalment: el 2022 és l'any en què més han pujat els preus de cop en 34 anys, des de que l'organització de consumidors els estudia i compara.

Els supermercats han apujat els preus de pràcticament tots els productes (el 95%) i a tots els establiments, però els que més s'han apujat són els que eren més econòmics, els de marca blanca. Si la mitjana de l'augment és del 15,2%, els del cistell més barat ho han fet un 18,7%.

Per marques, els supermercats que més han encarit els preus són els de les cadenes Dia i Mercadona, tot i que depèn de la zona. I els que menys els han apujat, per sota del 10% de mitjana, són dels grups Alimerka, Carrefour y BM Urban.

De les cadenes que operen a tot l'estat, entre les més barates hi ha: Tifer, Dani, Family Cash, Alcampo, Supeco, Consum, Mercadona o Carrefour.

I entre les més cares: Sánchez Romero, Ulabox, Novavenda,  Amazon, Coaliment, Sorli Discau, Condis, Supercor, Plusfresh, El Corte Inglés, Suma, Hipercor, Carrefour Express, Caprabo o Eroski.

Olis i farines, el que més s'ha encarit

Els olis, les farines i els seus derivats són els aliments que més s'han encarit, però també fruites i verdures com els plàtans de Canàries, que ho han fet un 65%.

En concret, l'oli de gira-sol ho ha fet un 118%; el d'oliva, un 53%; les farines, un 50% i entre els seus derivats destaquen la pasta, que s'ha encarit un 56%, o les magdalenes, que ho han fet un 75%.

L'augment d'aquests preus pot estar vinculat a la guerra a Ucraïna i a l'explosió del volcà de La Palma --com en el cas dels plàtans, ja que se n'ha reduït l'oferta.

L'OCU ha visitat més d'un miler d'establiments de 65 ciutats d'Espanya per comparar els preus dels seus productes entre el maig del 2021 i el del 2022, tant en el cas d'un cistell bàsic com en el d'un d'econòmic, i també els que ofereixen a internet.

Dels 239 productes analitzats, només n'han trobat 12 que hagin abaixat els preus, com el xampú, o algunes fruites exòtiques com l'alvocat i el kiwi, que s'han abaratit una mica, entre un 5 i un 10%.

El preu d'un mateix cistell es pot doblar, segons on es compri. Comparar preus és bàsic, doncs, per estalviar.

Palma, Barcelona i Girona, les més cares

L'OCU parteix d'una despesa mitjana per llar de 5.568 euros l'any. L'estalvi mitjà, segons on es compri, és de gairebé mil euros l'any (994 euros), però en els casos més extrems es pot aconseguir un estalvi de més de 3.500 euros si es fa una bona tria.

Entre les ciutats on l'OCU ha trobat més diferències de preus segons l'establiment on es compri hi ha Madrid (3.529 €), Saragossa (1.717 €), Girona (amb 1.589 € de diferència per a una mateixa compra segons la botiga), València (1.528 €), Barcelona (1.389 €) o Badalona i Santa Coloma de Gramenet (1.351 €).

Les diferències per fer una mateixa compra per internet, segons la botiga online triada, superen els 2.300 euros.

On menys diferències hi ha segons on es compri (sobre els 500 euros d'estalvi) és a les ciutats de Conca, Segòvia i Pontevedra.

Segons l'estudi, Vigo i Ciudad Real són les ciutats més barates per omplir el cistell, mentre que Palma, Barcelona i Girona encapçalen la llista de les més cares, juntament amb Madrid, que la lidera.

I dins d'una mateixa ciutat, és a Madrid on s'han trobat les diferències de preus més grans per fer-hi la mateixa compra. Segons l'establiment que es triï, l'estalvi pot ser de 3.529 euros, i és que també és a Madrid on hi ha el supermercat més car de tots els estudiats, un Sánchez Romero que hi ha al carrer Arturo Soria i que forma part del grup El Corte Inglés.

Les compres per internet, en botigues com Amazon, també es troben entre les més cares.

I per comunitats, La Rioja, Extremadura, Galícia i Múrcia és on la compra és més barata, i Balears i Catalunya, on és més car omplir el cistell.

L'OCU demana mesures urgents

Davant l'augment continu dels preus, l'OCU ha demanat mesures urgents per abaratir la compra d'aliments i productes bàsics, com crear una cistella de productes essencials assequible --una proposta que ja va fer, sense gaire èxit, la ministra de Treball, Yolanda Díaz-- o posar un topall a alguns aliments concrets.

També proposa una rebaixa de l'IVA de l'alimentació i distribuir un xec d'aliments per a les famílies vulnerables i nombroses per fer front a l'encariment del cistell de la compra.