Austràlia, primer país que prohibeix les xarxes socials als menors de 16 anys: què diu la llei
Les claus de la llei que veta l'accés a Facebook, Instagram, Reddit, Snapchat, X i TikTok a infants i adolescents de menys de 16 anys
Austràlia s'ha convertit en el primer país que prohibeix l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.
El Senat australià ha aprovat aquest dijous, amb 34 vots a favor i 19 en contra, una llei pionera que ha comptat amb el suport de part de l'oposició. Ho ha fet l'endemà que el text rebés l'aval de la cambra baixa per una àmplia majoria: 101 diputats hi van votar a favor i 13 en contra.
A qui prohibeix l'accés a les xarxes socials?
El projecte de llei prohibeix l'accés a les xarxes socials de totes les persones menors de 16 anys, incloses les que ja tenen comptes oberts.
Quin és l'objectiu de la llei?
La normativa vol protegir els infants i els adolescents de l'assetjament i de possibles problemes de salut mental causats a les xarxes socials.
Quines xarxes socials afecta?
Les xarxes socials incloses a la llei són Facebook, Instagram, Reddit, Snapchat, X i TikTok, que passen a formar part de la categoria "plataformes de xarxes socials amb restriccions d'edat".
Hi ha excepcions?
Sí, YouTube, per exemple, no està prohibida perquè està considerada una plataforma de baix risc. Les aplicacions de missatgeria i els jocs en línia tampoc s'inclouen a la llei.
Quan entrarà en vigor?
Es preveu que la llei entri en vigor d'aquí a 12 mesos. Abans, Austràlia té previst aprovar un nou sistema de verificació de l'edat.
Com es podrà verificar l'edat dels usuaris?
Encara no se'n saben els detalls. Fins ara, ha transcendit que la Comissió Australiana de Seguretat Electrònica s'encarregarà de publicar normatives perquè les plataformes digitals i les xarxes socials estableixin "mesures raonables" per restringir l'accés als menors.
La intenció és que aquest control es faci a través de dades biomètriques, tot i que el dubte és si serà efectiu i com funcionarà. Algunes opcions que s'estudien són un càlcul de l'edat a partir d'una selfie de vídeo que s'analitza biomètricament i després s'elimina, la verificació d'edat penjant documents identificatius a un proveïdor extern que envia un "token" de confirmació a la plataforma, o bé una inferència d'edat en què l'adreça de correu electrònic d'un usuari es contrasta amb altres comptes.
De moment, el govern australià ha contractat diversos enginyers de programari perquè estudiïn com fer complir la llei. Aquests enginyers, amb experiència en programari de defensa o electoral, utilitzaran l'experiència a la xarxa dels seus propis fills per trobar un mecanisme, segons expliquen en un reportatge de l'agència Reuters. Entre els mesos de gener i maig, es farà un assaig amb uns 1.200 australians escollits a l'atzar.
Quines sancions hi ha per incomplir la llei?
La llei preveu multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians (de més de 30 milions d'euros) per a les plataformes que infringeixin la llei i permetin que els menors tinguin compte a les xarxes socials.
En cap cas se sancionarà ni els usuaris ni els pares, segons va explicar fa dies el primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese.
Què hi diuen els gegants tecnològics?
Algunes de les grans companyies digitals, com Meta i Google, han demanat aquesta setmana que la llei s'endarrereixi fins que el govern australià acabi les proves tecnològiques per a la verificació de l'edat, que podrien incloure dades biomètriques.
Per la seva banda, X creu que la llei és "alarmant". En una carta publicada abans de la votació, assegura que pot tenir "un impacte negatiu en els drets humans dels infants i els joves, incloent-hi el dret a la llibertat d'expressió i l'accés a la informació".
A més, defensa que hi ha "seriosos dubtes sobre la legalitat" de la llei i que sigui compatible amb "els tractats internacionals de drets humans, dels quals Austràlia és signant".
El dia que el govern australià va presentar la iniciativa al Parlament, el propietari d'X, el magnat Elon Musk, va piular que la llei semblava "una manera de controlar per la porta del darrere l'accés a internet de tots els australians":
Seems like a backdoor way to control access to the Internet by all Australians https://t.co/694yCzWOaB
Elon Musk (@elonmusk) November 21, 2024
Què n'opinen els experts?
La pionera llei australiana planteja principalment el repte de com s'aconseguirà fer complir el requisit de l'edat mínima, però els experts consultats per TV3 la valoren positivament.
Marc Masip, psicòleg i fundador de Desconect@, celebra que la llei posi el focus en les plataformes i no en l'usuari. "Cal un control perfecte i no arribarà per part de les institucions ni per part de les famílies, perquè no tenen capacitat per fer-ho", assenyala.
Masip fa anys que defensa que una combinació de legislació i educació per aconseguir reduir l'ús del mòbil, i ho compara amb el descens del consum de tabac que hi va haver amb la llei antitabac:
"Tant de bo l'exemple d'Austràlia arribi a Europa".
Pel professor de Social Media de la UOC Ferran Lalueza, un element clau és com fer servir dades biomètriques sense entrar en la intimitat dels usuaris:
"Jo tinc un punt d'escepticisme, perquè fins ara no s'ha aconseguit i perquè, si s'utilitzen, per exemple, dades biomètriques, aquí treballem amb unes dades que tenen una especial protecció".
Lalueza es mostra esperançat que, si finalment es troba una eina que funcioni, permeti aconseguir que els usuaris puguin fer "un ús moderat de les xarxes socials sense haver d'incórrer en la prohibició absoluta".
Quins són els arguments dels contraris a la llei?
La llei ha generat molt de debat a la societat australiana. Segons els darrers sondejos, un 77% de la població dona suport a la llei, com la majoria de mitjans de comunicació. El grup News Corp, per exemple, ha impulsat una campanya a favor de la prohibició amb el títol "Let them be kids".
David Shoebridge, diputat del Partit Verd, l'ha qualificat de "perillosa" i ha assenyalat que alguns organismes responsables de salut mental, agències governamentals i defensors dels drets humans han alertat dels riscos d'implementar-la. Shoebridge ha alertat que la llei pot impactar en els joves vulnerables, com ara els del col·lectiu LGTBIQ+ de zones rurals, que troben suport a les xarxes socials, i també en la privacitat de tots els usuaris, també els adults.
Acadèmics i grups pels drets dels joves i adolescents també han advertit que la prohibició podria deixar sense xarxes de suport els adolescents LGBTQ+ i migrants.
Fins i tot la Comissió Australiana de Drets Humans ha advertit que la llei podria violar els drets humans dels joves en interferir amb la seva capacitat de participar en la societat.
Per la seva banda, defensors del dret a la privacitat alerten que la norma pot suposar un risc més gran per a la ciberseguretat dels australians, ja que serà necessari que les plataformes recullin més dades i més complexes per donar servei als usuaris.
En un comunicat, l'ONG Amnistia Internacional lamenta que la llei no aborda un "problema fonamental", que és que les empreses propietàries de xarxes socials "es beneficien de continguts nocius, algoritmes addictius i vigilància" als usuaris.
Altres països han regulat l'accés dels menors a les xarxes socials?
Austràlia és l'últim país que impulsa iniciatives legislatives per protegir els menors d'edat dels riscos de les xarxes socials.
La llei aprovada al parlament australià se suma a les de països com Espanya, que va fixar l'edat mínima per obrir un compte a les xarxes socials als 14 anys i, posteriorment, la va elevar als 16 en un projecte de llei del Consell de Ministres pendent d'aprovar-se al Congrés. França i Noruega també han aprovat lleis per fixar una edat mínima per accedir a les xarxes socials, tot i que no han aconseguit un mecanisme eficaç de fer-les complir.
El reglament europeu sobre aquesta qüestió estableix els 16 anys com l'edat mínima per tenir un compte a les xarxes socials, tot i que està permès que els estats membres estableixin qualsevol límit d'edat a partir dels 13 anys.
Des del febrer d'aquest any, la Comissió Europea manté oberta una investigació sobre com els menors estan protegits a TikTok, una aplicació prohibida als mòbils oficials dels seus treballadors.
La Unió Europea disposa de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals i la Llei de Serveis Digitals, que promouen l'adopció de mesures apropiades per protegir els infants a internet, de la verificació d'edat a l'eliminació de contingut inapropiat.
A Puerto Rico, des d'aquest mes de juliol, l'edat mínima per activar un compte a qualsevol xarxa social són els 18 anys.
Una mesura similar s'aplica a Texas, on s'exigeix a les plataformes que garanteixin que els menors de 18 anys no puguin accedir a continguts considerats perjudicials o obscens.
Per la seva banda, Nova York va denunciar cinc grans xarxes socials per "alimentar una crisi de salut mental juvenil" i s'ha convertit en el primer estat que regula per llei els algoritmes de les xarxes socials.
Aquest any, 14 fiscals estatals, tant demòcrates com republicans, han demandat TikTok per perjudicar la salut mental infantil. L'any passat, una coalició de 41 fiscals va acusar del mateix Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp.
