Austràlia rebutja en referèndum reconèixer el dret dels aborígens

Austràlia ha rebutjat aquest dissabte modificar la Constitució del 1901 per reconèixer els drets dels pobles aborígens i crear un òrgan consultiu que representi les anomenades "primeres nacions". Una proposta, anunciada el passat mes d'agost, que pretenia donar-los veu al poder legislatiu i executiu en els afers que els afectessin, sense que la seva opinió fos vinculant.

Així i tot, el "no" s'ha imposat amb el 59,8% dels vots, en un referèndum obert a l'electorat de tot el país, i en almenys cinc dels sis estats australians, segons el 70% de l'escrutini fet fins ara als més de 8.000 col·legis electorals que hi ha a tot el país.

Perquè l'esmena prosperés, necessitava una majoria de vots favorables en el referèndum fet a tota la nació i una victòria del "sí" en almenys quatre dels sis estats que formen Austràlia.

El referèndum, en el qual podien participar 17 milions d'electors, es proposava la creació d'un òrgan anomenat "la veu" com a representació aborigen al Parlament. Es tractava d'un ens sense poders vinculants i amb membres triats per les comunitats indígenes. El capítol que es volia incloure a la Constitució portava com a títol "Reconciliació amb els pobles aborígens i els illencs de l'estret de Torres".

El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha reconegut que no s'esperava aquest resultat i que la d'avui "és una nit difícil per a molts indígenes australians", però que "respecta absolutament" la decisió dels electors i el procés democràtic triat per dirimir aquesta qüestió.

Donar veu als pobles indígenes era una promesa electoral d'Albanese, que havia demanat als seus compatriotes que fessin "història" i votessin "sí" en aquest referèndum.

"Som el país més gran de la Terra. Serem una mica més grans si reconeixem els pobles originaris australians", ha dit el primer ministre, en començar la jornada.

Els partidaris del "sí" veien aquesta esmena com una obligació inexcusable i un deute pendent amb les comunitats aborígens, mentre que els del "no" asseguraven que només serviria per dividir la societat i alentir la presa de decisions.

Els aborígens, que han estat víctimes constants de persecució, despossessió i discriminació des de la colonització britànica, no arriben al 4% de la població australiana, que és de 27 milions de persones.

Austràlia és l'única nació industrialitzada amb un passat colonial que no reconeix els indígenes en la seva Constitució. Els aborígens són el poble indígena més estès a Austràlia. Fa dos anys, el país va variar una paraula del seu himne nacional pel seu passat aborigen i va canviar "joves lliures" per "units i lliures", en referència a les considerades primeres nacions australianes.

El passat mes de setembre, 25.000 persones es van manifestar a Melbourne a favor del "sí" en aquest referèndum. Però també n'hi va haver centenars que es van afegir a una marxa, una setmana més tard, en contra de fer cap esmena a la Constitució que els reconegués el dret de ser consultats.

Alerta d'Amnistia Internacional per la discriminació dels aborígens

Amnistia Internacional denuncia que Austràlia continua "discriminant els pobles aborígens" i els infants indígenes.

En el seu informe anual, l'entitat alerta que el percentatge que presos aborígens i naturals de les illes de l'estret de Torres és "desproporcionadament alt" i que l'any passat 21 persones indígenes van morir mentre estaven sota custòdia.

També assegura que el país continua detenint nens i nenes de només 10 anys, i que el 50% dels menors que van ser detinguts l'any passat eren indígenes, encara que la població aborigen només representi el 6% de la població d'entre 10 i 17 anys de tot el país.

A més, l'entitat alerta que s'ha traslladat 17 menors a la presó de Casuarina, un centre de màxima de seguretat per a adults, i de casos d'autolesions entre aquests menors.

També recorda que, fa un any, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va concloure que la falta de mesures per part del govern australià per protegir de manera adequada la població indígena de les illes de l'estret de Torres contra els efectes del canvi climàtic "violava els seus drets a gaudir de la seva cultura i a no patir ingerències arbitràries a la vida privada, la família i la llar".