Austràlia revisarà el cas Kathleen Folbigg pels dubtes científics que matés els 4 fills

Austràlia revisarà per segona vegada el cas de Kathleen Folbigg, una mare condemnada el 2003 per matar els seus quatre fills. La revisió arriba arran dels dubtes sobre la causa de la mort dels quatre infants, que podria haver estat natural, provocada per una mutació genètica.

El jutge ha de decidir si després de la investigació independent que s'ha fet, existeix "un dubte raonable" que els infants no van morir a mans de la seva pròpia mare, per derivar el cas al Tribunal Penal d'Apel·lacions, segons ha explicat el fiscal de Nova Gal·les del Sud, que va sol·licitar la nova investigació.

Kathleen Folbigg va ser condemnada el 2003 a 30 anys de presó per l'homicidi del primer fill i per l'assassinat dels altres tres. Les morts de Caleb, Patrick, Sarah i Laura van passar entre el 1989 i 1999. El més gran tenia 18 mesos quan va morir i el més petit, 19 dies. 
 

Apel·lacions i dubtes científics

La que els mitjans de comunicació van batejar com la pitjor assassina en sèrie d'Austràlia sempre ha defensat que és innocent i ha apel·lat sense èxit en diverses ocasions.

El 2018, hi va haver una primera revisió judicial que va ser rebutjada un any més tard, igual que la següent apel·lació el març del 2021, quan el fiscal es va negar a indultar Folbigg i va demanar que es fes una investigació "transparent, pública i justa" per aclarir els fets.

Els advocats de Folbigg han argumentat la seva innocència arran de nous informes i evidències científiques, que podrien explicar la mort per causes naturals i genètiques. 

Un estudi científic publicat a la revista Eurospace el 2020 va indicar que les dues nenes de Folbigg haurien mort a causa d'una rara mutació genètica anomenada CALM2, heretada de la mare, que causa la mort sobtada cardíaca.

Pel que fa als dos nens, tenien cadascun dues mutacions genètiques potencialment letals que provoquen "epilèpsia letal d'inici precoç". Un hauria heretat la mutació de la mare, mentre que l'altre probablement l'hauria heretat del pare. Segons l'informe, aquests casos requereixen més investigacions, ja que el pare no va consentir a donar mostres del seu ADN per a l'estudi.

Cap dels quatre nadons va mostrar signes d'asfíxia a l'autòpsia.

Els científics conclouen que els nous coneixements sobre les causes de les morts sobtades en nadons fan que calgui revisar el cas de Kathleen Folbigg i el d'altres casos similars.

"La comprensió creixent de les arrítmies cardíaques hereditàries obliga a una reavaluació dels fonaments mèdics, mai qüestionats, sobre els quals diverses mares van ser declarades culpables d'infanticidi basant-se en supòsits en lloc d'evidències. La revolució genòmica anuncia una nova era per a l'avaluació de les morts sobtades de nadons i nens recurrents en algunes famílies per considerar la presumpció d'innocència per a aquestes famílies tràgicament desafortunades."

L'any passat, noranta científics experts en trastorns genètics, entre ells dos Premis Nobel, van signar una petició demanant el perdó i l'alliberament de Folbigg a la governadora general de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley, en considerar que hi ha fortes evidències científiques que en demostren la innocència.

Entre els científics firmants hi ha la immunòloga i genetista espanyola Carola García Vinuesa, que ha tornat a defensar la innocència de Kathleen Folbigg per raons científiques: "En lloc d'un indult, s'ha anunciat una investigació sobre les condemnes de Kathleen Folbigg per matar els seus fills basant-se en l'evidència genètica. Tot i que això allarga l'empresonament d'una dona innocent, esperem que l'exoneri", ha assegurat en un tuit: