Austràlia vol cobrar un impost a Google, Facebook i altres plataformes per finançar mitjans

El govern d'Austràlia vol posar un impost a grans plataformes i buscadors com Facebook, Google o TikTok que destinarà a finançar els mitjans de comunicació del país.

Ho ha dit aquest dijous el ministre de Serveis Financers, Stephen Jones, que ha precisat que l'objectiu és que les plataformes renovin els acords que tenen amb aquests mitjans:

"L'objectiu real no és recaptar diners, sinó incentivar que hi hagi nous acords entre plataformes i empreses de mitjans de comunicació a Austràlia."

En aquest sentit, Jones ha afirmat que el nou impost s'aplicarà a partir de l'1 de gener a les plataformes que tinguin més de 150 milions d'euros de beneficis a Austràlia, i que serà molt baix si hi ha acords:

"La taxa inclourà una generosa compensació pels acords comercials que es tanquin voluntàriament entre les plataformes i les empreses de mitjans de comunicació."

No volen renovar els acords vigents

És un moviment del govern laborista per forçar que les plataformes renovin els acords que va aconseguir una llei del 2021 que les obligava a compartir amb els mitjans els beneficis que obtenen amb les notícies.

En un primer moment Meta s'hi va negar i va bloquejar la possibilitat de publicar enllaços en les seves xarxes socials, Facebook, Whatsapp i Instagram, tot i que després va tancar acords amb diversos mitjans.

Però recentment ha dit que no vol renovar-los, i ara ha reaccionat amb un comunicat dient que l'impost "no té en compte la realitat de com funcionen" les seves aplicacions:

"La majoria de la gent no hi ve per obtenir contingut de notícies, i els editors de notícies decideixen de manera voluntària publicar-hi contingut perquè reben valor en fer-ho."

És a dir, que consideren que no han de pagar, igual que Google, que també ha reaccionat afirmant que l'impost "posa en risc la viabilitat dels acords amb els editors de notícies a Austràlia".

"Donar suport al periodisme australià"

En un esforç de presentar l'impost de manera positiva, Jones ha insistit via X/Twitter (que, per cert, no hauria de pagar l'impost) que els acords són la manera de "donar suport al periodisme australià":

"Si les plataformes digitals continuen donant suport al periodisme australià mitjançant acords comercials, poden accedir a una generosa reducció de la seva responsabilitat."

Pugna per repartir els beneficis

És una pugna que ve de lluny, la del repartiment de beneficis entre els gegants de les xarxes socials i d'internet --la majoria dels Estats Units--, i els mitjans de comunicació que hi difonen les seves notícies.

Forma part de la crisi estructural que ha suposat internet per al model de negoci tradicional dels mitjans, que ha comportat la desaparició de bona part dels beneficis per publicitat, que s'han quedat les plataformes.

El 2014, això va provocar que, en resposta a la llei de propietat intel·lectual aprovada llavors, Espanya fos el primer país on Google decidís tancar el servei Google News de cerca de notícies.

A Espanya es va restablir fa 3 anys, però pel camí les plataformes s'han hagut d'enfrontar a demandes judicials, multes multimilionàries i altres mesures en molts països perquè cedeixin part dels beneficis.

En resposta, l'any passat Meta va bloquejar els enllaços a notícies a les seves xarxes socials al Canadà i va eliminar la pestanya de notícies de Facebook en països com el Regne Unit, França o Alemanya.

El nou impost que vol posar Austràlia arriba poc després d'una mesura pionera d'aquest país que ha aixecat molta polseguera: ha prohibit per llei que els menors de 16 anys puguin accedir a les xarxes socials i interactuar-hi.