Àustria s'encamina a un govern liderat per l'extrema dreta, després de fracassar l'alternativa

Fa 25 anys, el 2000, catorze països de la Unió Europea van suspendre les relacions polítiques amb Àustria en protesta per l'entrada de l'extrema dreta en el seu govern. Ara, els ultres estan a prop de liderar-lo.

Aquest dilluns, el president federal del país, Alexander van der Bellen, ha encarregat al líder d'extrema dreta Herbert Kickl que formi govern. I els conservadors, amb qui hauria de fer coalició, ja han mostrat la seva predisposició a acabar pactant-hi.

Un gir de guió que arriba després que hagin fracassat les negociacions entre, precisament, conservadors i socialistes per formar-ne un d'alternatiu.

Totes dues formacions treballaven inicialment per barrar el pas als extremistes del Partit de la Llibertat d'Àustria, l'FPÖ, que van situar-se com a primera força a les eleccions, però aquest cap de setmana s'ha constatat la impossibilitat d'entesa.

El president Van der Bellen, que més d'un cop s'ha mostrat en contra de les idees d'extrema dreta, ha expressat aquest dilluns que no ha tingut cap més opció que optar per aquesta via:

"La meva feina és esbrinar si hi ha una majoria estable per al país. Puc tenir certs desitjos i idees sobre la composició d'aquesta majoria, però el respecte al vot dels electors exigeix ​​que respecti la majoria escollida."

Pacte entre extrema dreta i populars o eleccions

Àustria, doncs, es troba en un període d'inusual inestabilitat política, que pot desembocar en un pacte de govern entre l'extrema dreta i els conservadors o en unes eleccions anticipades.

Si fem cas de les enquestes, el més probable és que hi hagi acord, ja que les prospeccions diuen que l'extrema dreta guanyaria encara amb més contundència.

Els comicis del 29 de setembre van situar l'extrema dreta del Partit de la Llibertat d'Àustria, l'FPÖ, com a primera força amb un 28,9% dels vots, al davant del Partit Popular (l'ÖVP) de Nehammer, 26,3% dels vots, i dels socialdemòcrates, 21%.

A més, la participació en els comicis va ser alta, fregant el 78%.

Discurs antiimmigració 

L'FPÖ, hereu del nazisme, té un discurs molt contundent contra la immigració i uns postulats socioeconòmics en línia amb altres governs d'extrema dreta com els d'Itàlia, Hongria o Eslovàquia.

El seu líder, Herbert Kickl, té 56 anys i és conegut pel seu to populista i radical. A  les eleccions es va presentar als seus votants com el "volkskanzler" (canceller del poble) i va acusar la resta de formacions polítiques de "volksverräter" (traïdors a la pàtria).

En cas de convertir-se en canceller, no seria la primera vegada que Kickl entra al govern austríac, ja que va ser ministre de l'Interior entre el 2017 i el 2019, període en què l'FPÖ ja va governar en coalició amb els conservadors de l'ÖVP.