Autònoms o assalariats: el model laboral dels treballadors de Deliveroo a judici
Comença a Madrid la vista contra la plataforma de repartiment a domicili, acusada per la Seguretat Social de no pagar les cotitzacions dels seus "riders"
Aquest divendres ha arrencat a Madrid el judici que haurà d'aclarir el vincle laboral que els treballadors de Deliveroo de la capital espanyola tenen amb l'empresa, dedicada al repartiment de menjar a domicili.
El tribunal haurà de determinar si més de 500 repartidors de l'àrea de Madrid han treballat com a falsos autònoms, com defensa Ia Seguretat Social, que va interposar una demanda en què acusa la multinacional britànica de frau per l'impagament de les cotitzacions.
La portaveu de Deliveroo, Carolina Pérez, ha dit a l'entrada al judici que els seus repartidors, coneguts com a "riders", volen ser autònoms de forma voluntària per no perdre la flexibilitat:
"La condició d'autònoms és el que els dona a ells el control i la llibertat que volen. Ells poden elegir si treballen o no, i si decideixen treballar poden decidir quan, quantes hores i amb qui treballen".
José María Martínez, de CCOO ho veu de manera molt diferent:
"L'empresa té tot el poder, els treballadors no són autònoms perquè els fixen els torns i les càrregues de treball. En definitiva, son dependents".
CCOO i UGT també han denunciat la precarietat d'aquests repartidors i han demanat que els respectin els seus drets laborals. Desenes de treballadors de l'empresa s'han concentrat davant el tribunal que jutja l'empresa per denunciar les seves condicions de treball.
Precedents a València i Barcelona
El judici de Madrid no és el primer que Deliveroo afronta a Espanya. L'any passat un jutjat de València ja va emetre una primera sentència que considerava un treballador seu com a fals autònom i obligava l'empresa a readmetre'l.
Segons el jutge valencià, l'empresa havia creat una ficció jurídica per fer-lo passar per autònom, però amb un règim equivalent a un contracte laboral. El treballador repartia menjar en bicicleta, i aportava el vehicle i el telèfon mòbil propis, però estava sotmès a uns horaris fixats.
A Barcelona, la Inspecció de Treball també va considerar que els "riders" tenen una relació laboral i no pas mercantil amb Deliveroo. Per això l'any passat va reclamar 1,3 milions d'euros de les quotes que no va abonar a la Seguretat Social entre agost de 2015 i desembre de 2017.
Segons la Inspecció de Treball, és Deliveroo qui organitza de forma exclusiva i en la seva totalitat la prestació del servei dels repartidors, i nega que els "riders" tinguin una possibilitat real d'actuar amb l'autonomia organitzativa que correspon a la figura del treballador autònom.
