"Autopistes" i grans ciutats sota la selva: els maies estaven més avançats del que es creia

Per arribar a la conca del Mirador a Guatemala cal travessar uns 40 quilòmetres de selva a peu, --amb jaguars, serps i tota mena d'insectes--,  o bé, fer amb helicòpter uns 100 quilòmetres en un vol de 35 minuts. Una excursió digna d'aventurers, impossible durant l'època de pluges entre maig i novembre.  

Més fàcil ho tenien els maies que hi van viure fa 3.000 anys. Els arqueòlegs, que treballen des de fa dècades a la zona, han descobert, amagats sota una extensió de 2.200 km2 de densa natura, 417 ciutats maies que daten al voltant de l'any 1.000 aC.

Els investigadors també han trobat gairebé 180 quilòmetres de calçades que en aquella època connectaven les ciutats. Una xarxa de comunicació que els investigadors ja consideren "el primer sistema d'autopistes del món".

A més d'aquesta extensa xarxa de carreteres i ciutats, s'han descobert sofisticats complexos cerimonials, sistemes hidràulics i infraestructures agrícoles, el que suggereix que l'antiga civilització maia era molt més avançada del que es pensava.

Això fa replantejar la creença que la civilització maia preclàssica (de l'any 1.000 aC al 250 dC) "eren només "caçadors-recol·lectors, bandes nòmades, que plantaven blat de moro", diu Richard D. Hansen, arqueòleg de la Universitat d'Idaho, i principal autor de l'estudi publicat al Cambridge University Press.

Hansen és el director del projecte de la Conca del Mirador i president de la Fundació per a la Recerca Antropològica i els Estudis Ambientals (FARES), una ONG científica de recerca de la història antiga dels maies. 

"Ara sabem que el període preclàssic va ser d'una complexitat i una sofisticació arquitectònica extraordinàries, amb alguns dels edificis més grans de la història mundial que es van construir durant aquest temps."

La cultura maia va arribar al màxim esplendor entre el 250 i el 900 dC, el període clàssic, a partir del qual va entrar en decadència fins a l'any 1200 dC. Aquesta civilització va abastar una gran àrea de Mesoamèrica, al sud de Mèxic, Guatemala, el Salvador, Hondures i Belize.

A El Mirador, el 1930 es va descobrir el complex piramidal de La Danta, de 72 metres, 600 de llargada i 300 d'amplada --pel seu volum, considerada la piràmide més grans del món, més que la de Gizeh a Egipte--, i que sobresurt per sobre la selva guatemalenca de Petén, a tocar de la frontera en Mèxic.

Fins fa pocs anys només s'havia descobert el que és visible, però gràcies al sistema LiDAR (Light Detection And Ranging), un sistema avançat de radar que permet cartografiar una zona recoberta per denses capes de vegetació, els investigadors han trobat l'evidència que els maies tenien un sistema econòmic, polític i social ben organitzat i molt avançat ja fa uns dos mil·lennis.

Les revelacions dels mapes 3D sota la selva

Fa des del 2015, que l'equip de Hansen i els seus col·laboradors cartografien amb LiDAR la conca d'El Mirador i publiquen els seus avanços arqueològics.

El LiDAR és una eina s'ha tornat vital pels arqueòlegs, que abans basaven els seus estudis en dibuixos fets a mà.

Abans del LiDAR, en 10 anys, només havien identificat uns 50 llocs d'importància. "Ara hi ha més de 900 assentaments" diu Enrique Hernández, arqueòleg de la Universitat de San Carlos a la ciutat de Guatemala i coautor del document, al Washington Post.

En aquesta conca, segons l'estudi, s'han identificat 775 assentaments maies antics, i centenars d'altres que al voltant d'almenys 417 llocs formaven ciutats, pobles i llogarets, en sis nivells de diferents períodes preclàssic mitjà i tardà.

La ciutat de Balamnal

Un dels descobriments més impactants que ha permès el LiDAR són les noves troballes que s'han fet a la ciutat de Balamnal, d'entre mil a dos mil anys d'antiguitat, que es va descobrir el 2009.

Ara s'ha vist que la ciutat era molt més gran del que es creia, on hi havia nombrosos edificis majestuosos, grans temples i múltiples carrers i calçades que comunicaven totes les poblacions de la zona.

"La ciutat és una de les més grans d'El Mirador, amb calçades que irradien cap a altres llocs més petits, cosa que suggereix la seva importància administrativa, econòmica i política en el període preclàssic", explica Hansen.

L'arqueòleg afegeix que arran de les imatges LiDAR es plantegen preguntes sobre com una societat que viu en una jungla tropical a Amèrica Central "es va convertir en una de les civilitzacions antigues més grans del món, mentre que una altra societat que viu a Borneo, a Indonèsia, encara caçava i recol·lectava exactament al mateix entorn".

Un projecte turístic

A uns 80 quilòmetres al sud d'El Mirador de Petén hi ha les ruïnes de Tikal, un dels jaciments urbans més grans de la civilització maia. Aquestes restes arqueològiques del període clàssic van ser declarades Patrimoni de la Humanitat el 1979, per la UNESCO. Ara és un parc nacional que visiten milers de persones cada any. 

Amb aquest precedent Hernández pensa que el Mirador podria convertir-se en el nou Tikal. "Podria ser una mica grandiós. No vull que els meus fills diguin, 'Oh, recordo El Mirador, era un lloc agradable, els jaguars hi vivien'. Ara el podem salvar és el moment adequat per fer-ho", diu i afegeix que cal un acord entre el govern i les organitzacions arqueològiques i els ciutadans.

Aquestes són algunes de les primeres conclusions extretes, però amb tot el que han descobert, ara els científics els queda molta feina per fer, Primer preveuen estudiar les 417 ciutats identificades.

"Tenim feina per estona", diu Hernández que ha passat diversos mesos cada any durant les dues últimes dècades excavant a El Mirador.  "És una tasca gran; és cara, però val molt la pena", conclou Hansen.