Aval a les protestes a Hong Kong: el bloc prodemocràtic arrasa a les eleccions

Les protestes de Hong Kong dels últims mesos reben l'aval de les urnes. El moviment prodemocràtic s'imposa de manera aclaparadora a les eleccions municipals fetes aquest diumenge i això suposa un toc d'atenció per al règim de Pequín i la manera com ha gestionat la crisi a l'excolònia britànica.

Unes eleccions locals sense una transcendència aparent s'han acabat convertint en un plebiscit sobre la gestió del govern de Carrie Lam; a més, amb una participació rècord del 71,2%, que suposa gairebé tres milions de votants en una ciutat d'uns 7,5 milions d'habitants.

I amb el recompte acabat, el bloc demòcrata acapara 388 dels 452 seients en disputa, un ascens meteòric perquè gairebé triplica els que va aconseguir a les municipals del 2015.

Les autoritats xineses han prohibit presentar-s'hi al líder de l'anomenada Revolució dels Paraigües del 2014, Joshua Wong, que també és secretari general d'un dels partits sorgits d'aquell moviment.
 

L'activista Joshua Wong saludant després del gran triomf del bloc prodemocràtic (Reuters/Leah Millis) 
 

Eufòria entre els seguidors del candidat reformista Kelvin Lam (Reuters/Thomas Peter) 

La magnitud del triomf dels prodemòcrates es visualitza encara més amb les xifres que ha obtingut el bàndol proxinès: només 59 escons davant dels gairebé 300 que tenia. Els independents han aconseguit 5 escons.


Carrie Lam: "El resultat reflecteix el descontentament dels votants"

Els candidats reformistes esperen que aquests resultats forçaran el govern a escoltar les exigències dels manifestants. De fet, la cap del govern de Hong Kong, Carrie Lam, ja ha admès, en un comunicat, que aquest resultat "reflecteix el descontentament" dels ciutadans":

"Escoltarem de manera humil les opinions de la gent i reflexionarem seriosament sobre els problemes que tenim. (···) El govern enfortirà la cooperació amb els regidors per resoldre els problemes dels districtes que preocupen a la gent"

Tot i la contundència dels resultats, Carrie Lam no s'ha pronunciat, de moment, sobre la possibilitat de dimitir.

Fa pràcticament mig any que es repeteixen les manifestacions massives, que van començar per protestar contra un projecte d'extradició a la Xina, anul·lat uns mesos després, però van sumar noves demandes com el sufragi universal i una autonomia més gran, de manera que la pressió sobre Carrie Lam ha anat augmentant.

Després de les nombroses mobilitzacions i dels aldarulls, aquestes eleccions s'han fet en un ambient de calma, sense incidents destacats. Més de 30.000 agents antidisturbis han vigilat les urnes.