Aval internacional a l'assaig a l'Apolo: els concerts amb mesures Covid són segurs

El primer assaig clínic sobre l'eficàcia dels tests i de les mesures preventives contra la Covid en un esdeveniment cultural, dut a terme al desembre a la sala Apolo de Barcelona, ha rebut l'aval científic: s'acaba de publicar a la revista The Lancet Infectious Diseases.

El fet que entre els assistents al concert no es produís cap cas de Covid-19 ja s'havia explicat a finals de desembre, però calia que els experts el revisessin i que es publiqués per demostrar el rigor i la fiabilitat de la metodologia i els resultats.

L'estudi l'ha liderat el doctor Josep Llibre, de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i hi han participat investigadors de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l'IDIBELL (Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge). Ha estat finançat pel Primavera Sound i per la iniciativa #Joemcorono.

El recital es va celebrar el 12 de desembre del 2020 a la sala Apolo de Barcelona. Per fer l'estudi es va fer unes primeres proves a 1.047 persones d'entre 18 i 59 anys. Se'n van excloure les que havien donat positiu per Covid o havien estat en contacte amb un positiu, les que tenien factors coneguts de risc per a la Covid i les que en aquell moment vivien amb gent gran.

Finalment, van quedar 960 persones amb una edat mitjana de 33,6 anys. El 82% eren homes i el 18% dones.

Es van dividir en dos grups: els d'un assistirien al concert i els de l'altre farien de grup control. Finalment, alguns no es van presentar al concert o bé no van fer el seguiment en el grup control. Per això, van quedar 465 persones que van entrar a la sala i 495 com a control. Totes van ser visitades al cap de vuit dies i se'ls va tornar a fer un test de mucosa.

Cap contagiat entre els assistents i dos en el grup control

Els resultats van mostrar que vuit dies després de l'esdeveniment cap dels assistents al concert van donar positiu per Covid i que hi va haver dos casos en el grup control. Això últim concorda amb el que es podia esperar en una situació epidemiològica com la que vivia Barcelona en aquell moment (221 casos per 100.000 habitants).

En declaracions al 324.cat, el doctor Llibre assenyala que "aquest va ser el primer estudi controlat realitzat al món en un concert interior amb assistència massiva de públic":

"En el moment en què el vam plantejar, aquestes activitats en què el públic està dempeus i pot ballar i cantar sense distància física estaven prohibides. Alguns detractors van criticar que s'aprovés la seva realització."

Però els resultats demostren que "amb el cribratge massiu de tots els assistents i treballadors amb tests d'antígens de SARS-CoV-2 realitzats el mateix dia, amb mascareta obligatòria i una ventilació i recanvi d'aire optimitzats", no va haver-hi transmissió de Covid durant el concert i "els resultats han estat implementats arreu":

"A Barcelona hem portat a terme el concert del Palau Sant Jordi amb 5.000 assistents, confirmant que amb la mateixa estratègia no hi havia cap increment de casos de Covid entre els assistents els 14 dies posteriors al concert. Al Regne Unit hem col·laborat amb el Servei de Salut Pública per endegar un programa de fins a 15 estudis pilot per avançar en el coneixement generat. També a Holanda s'ha endegat un programa d'estudis pilot."

I afegeix aquesta afirmació:

"Podem dir que aplicant cribratge previ d'antigen, mascareta obligatòria i ventilació optimitzada, es poden portar a terme grans activitats culturals en espais interiors amb assistència massiva de públic sense distanciament físic i sense ser 'activitats de cadira' amb seients preassignats."

L'acte va durar cinc hores i, de mitjana, cada assistent va estar dintre del local dues hores i 40 minuts. Es va fer un test a tots els participants unes dotze hores abans de l'acte i a tots els assistents se'ls va prendre la temperatura a l'entrada. Era obligatori portar tota l'estona una mascareta N95 i hi havia dispensadors per a higiene de mans a diversos llocs.

La sala estava ben ventilada –amb totes les portes obertes tota l'estona. Es van evitar cues, les begudes se servien en una sala a part i a fora hi havia una zona per a fumadors amb aforament controlat i distanciament físic.

Cal destacar que als assistents, tot i la mascareta, se'ls permetia cantar, cosa que, com s'ha vist en altres estudis, afegeix un risc per la possibilitat que el virus viatgi a distàncies més llargues.

Josep Llibre explica al 324.cat que aquestes mesures creen "una bombolla segura amb independència de la transmissió poblacional que hi hagi en aquell moment".

A més, els tests d'antigen capturen totes les variants circulants fins ara de SARS-CoV-2 "perquè no estan dirigits a proteïnes de l'Spike, que és on muta predominantment el SARS-CoV-2".

A part del benefici social i fins i tot psicològic de poder dur a terme aquests actes, l'article ressalta els aspectes econòmics:

"El 2019, els festivals musicals van tenir uns ingressos estimats de més de 5.500 milions de lliures (6.400 milions d'euros) a Espanya i uns 2.500 milions de lliures (2.900 milions d'euros) a Catalunya. La cancel·lació o ajornament d'aquests esdeveniments el 2020 van produir pèrdues econòmiques substancials i les restriccions en la seva celebració o capacitat es mantenen vigents el 2021."

Per això l'estudi demostra que aquestes mesures tindrien un impacte econòmic positiu. Tot i així, també tenen un cost i unes dificultats logístiques, ens explica el doctor Llibre:

"Cribrar amb tests ràpids d'antigen té un cost i aquest cost s'haurà de repercutir total o parcialment entre els assistents. Alguns promotors financen part del cost o reben subvencions d'organismes públics".

Al mateix temps, la situació evoluciona i cada vegada hi ha més gent vacunada. El doctor Llibre creu que probablement no caldria cribrar els que ja estan completament vacunats i això "facilitaria el cribratge i seria un estímul per a aquells indecisos que encara no s'han vacunat":

"El cost del test ràpid d'antigen en si és baix, uns 4 €, però tota l'estructura gegantina per cribrar un nombre molt elevat d'assistents (per exemple, 25.000 en el cas del festival Cruïlla) en un sol matí té un cost addicional. Crec que és una estratègia transitòria que podrem obviar quan tots estiguem ja vacunats si la incidència es redueix fins a nivells inapreciables. Però això encara ho hem de veure."

En un comentari publicat a la mateixa revista, Rosanna Peeling i David Heymann, de la London School d'Higiene I Medicina Tropical, afirmen que aquest treball és "un important recordatori de la necessitat de realitzar estudis ben dissenyats i que la innovació en l'ús de tests diagnòstics continua". Però també que aixequen nous interrogants, com ara si les mascaretes serien una mesura suficient o què passaria en esdeveniments on assistissin persones de diversos països.

Sobre aquest últim tema, el doctor Llibre ens fa aquesta valoració:

"La regulació internacional sobre els viatges dels catalans a fora o la recepció de turistes d'altres països amb alta endèmia encara està poc definida. En general, s'acabarà acceptant que els que estan completament vacunats puguin viatjar sense restriccions, com ja han regulat els servies de salut pública (Centers for Disease Control, CDC) dels Estats Units. A la Unió Europea és una mica més complicat, perquè els diferents països no acaben de posar-se d'acord encara amb el "passaport immunitari" definitiu, si només inclourà la vacuna o bé també la demostració de tenir anticossos després de posar la malaltia, i, sobretot, han de definir a què tindran accés els vacunats de manera clara. No és un tema senzill."

En tot cas, aquest estudi, ja revisat i publicat, i altres com el del Palau Sant Jordi i els que es fan al Regne Unit, demostren que el camí de la seguretat en aquests actes està obert, com conclouen els autors de l'article:

"Futurs assaigs fets en diferents escenaris de la pandèmia de Covid-19 haurien de confirmar la seva seguretat i caracteritzar la contribució de cadascuna de les mesures preventives preses en aquesta àmplia intervenció. Els nostres descobriments obren el camí per reactivar activitats culturals aturades durant la Covid-19, cosa que podria tenir unes implicacions socioculturals I econòmiques importants."