Avança la llei de Macron perquè la comunitat islàmica "no s'aïlli dels valors francesos"

La llei amb la qual es vol provar de contenir l'avenç de l'extremisme violent de pretext religiós a França segueix el seu curs de deliberació parlamentària. Ho va anunciar aquest dimecres el govern francès, entre acusacions de l'esquerra i part de la comunitat islàmica, que la consideren electoralista i islamòfoba. Però també genera inquietud en part dels diputats del partit que governa.

Des que el president francès Emmanuel Macron la va presentar a l'octubre, la llei ha canviat tres vegades de nom. Ja no és la llei contra els separatismes, ni contra l'islamisme, sinó "en defensa dels valors republicans". Joc d'equilibris que es va subratllar en aquesta compareixença. Així ho va expressar dimecres el primer ministre francès, Jean Castex:

"Aquest projecte no és un text contra les religions, ni contra la religió musulmana en particular. És, per contra, una llei de llibertat, una llei de protecció, una llei d'emancipació davant del fonamentalisme religiós."

Aquesta és la resposta del govern francès als últims episodis de terrorisme de pretext religiós a França, d'entre els quals destaca l'assassinat de Samuel Paty, un professor degollat per haver mostrat les caricatures de Mahoma que va publicar Charlie Hebdo fa uns anys en una classe sobre llibertat d'expressió.

Un dels punts més controvertits de la norma proposada és que donarà poders especials a les autoritats locals per combatre l'extremisme religiós.

Aquest canvi legislatiu implica que, si s'aprova la llei, els imams es formaran a França. Una norma que, de fet, té molta tradició a països com Turquia, on és l'estat qui controla el temari d'estudi dels futurs predicadors islàmics.

Així es vol evitar que potències estrangeres exerceixin la seva influència mitjançant la formació dels sacerdots musulmans o que visions més excloents i rigoristes de l'islam com el wahhabisme penetrin a la societat francesa.

La reforma legislativa també preveu posar límits al finançament forà. I a banda, les organitzacions islàmiques que rebin fons públics hauran de signar un acord de secularitat i aquelles que promoguin idees contràries als valors republicans francesos podran ser dissoltes.

El govern, a més, invertirà uns deu milions d'euros per finançar la investigació sobre la cultura i civilització islàmiques.
 

Crítiques

Algunes veus a França i arreu s'han alçat contra les mesures proposades. En un reportatge de la cadena de televisió Al Arabiya, per exemple, un imam francès de nom Abdul Ali Mamoun considerava que aquest canvi legislatiu s'explica per la competició electoral entre el partit de govern i l'extrema dreta de Marine Le Pen.

Macron va contestar a algunes de les crítiques rebudes amb una columna publicada al Financial Times el 4 de novembre passat on assegurava que l'existència de col·lectius i individus que prediquen l'odi contra la República Francesa és una realitat que no poden ignorar.

"Llegiu a les xarxes socials els missatges que van acabar amb la mort de Paty [el professor assassinat]. Visiteu els districtes on nenes d'edats d'entre tres i quatre anys vesteixen el vel integral, separades dels nens, i des de ben petites separades de la resta de la societat, criades en l'odi contra els valors francesos", escriu el president en la seva columna.

I es justifica en termes semblants als de Castex:

"Ens oposem a les mentides, al fanatisme, a l'extremisme violent. No a una religió."

Amb aquesta carta, Macron responia a una columna d'opinió publicada el dia abans que el prestigiós diari va acabar retirant per les imprecisions que contenia i en què s'acusava el govern francès de donar ales a la islamofòbia.

Malgrat els matisos i les explicacions, les pràctiques que es volen perseguir apunten a la comunitat islàmica, a determinats sectors considerats amenaçadors. També es vol prohibir l'escolarització a casa, i penalitzar els certificats de virginitat i la poligàmia. I fer-ho evitant més acusacions d'islamofòbia contra el govern: les atiades des de l'exterior pel president turc Recep Tayyip Erdogan, però també les franceses.

El text inquieta diputats del partit que la promou. I el seu impulsor n'és conscient.

"És un text que busca pacificar els esperits i donar forces a la República", va sostenir dimecres el ministre de l'Interior, Gerald Darmanin.

Darmanin podrà intentar convèncer els seus, però no l'esquerra parlamentària, que considera estigmatitzador el text. El debat de la llei, al gener, es preveu intens.