Avantatges i inconvenients d'aprendre per àmbits o conservant la divisió entre matèries

Treballar de manera menys memorística i fusionant matèries és el que implementaran els nous currículums que es començaran a aplicar a partir del curs que ve a tots els centres.

Per reflexionar sobre què implicarà aquest canvi, hem volgut conèixer l'experiència de dos instituts: l'Institut Sant Pol de Mar, amb una llarga experiència en l'aprenentatge per àmbits --és a dir, agrupant diverses matèries-- i l'Institut de Vilanova del Vallès, que defensa que ensenyar per competències es pot fer sense desfer assignatures.

Tres matèries alhora

Els alumnes de l'Institut Sant Pol de Mar estan acostumats a aprendre de manera transversal. A primer d'ESO, per exemple, han replicat una obra d'art de l'antiguitat, l'han contextualitzat i han creat una dansa ritual en un projecte que ha implicat visual i plàstica, ciències socials i música.

El director del centre, Enric Abadal Maestro, explica que "el que fem és programar no només la nostra matèria, sinó tres matèries conjuntament, de tal manera que els alumnes treballen de manera globalitzada durant unes vuit setmanes al curs".

És el que s'anomena l'aprenentatge per àmbits, en què es treballen al mateix temps diverses matèries que estan relacionades. Una organització que també permet tenir més d'un professor a l'aula.

A segon d'ESO, la professora de tecnologia i matemàtiques, Anna Armengol, ha dissenyat un projecte sobre les energies juntament amb la docent de física. "T'enriqueixes de com explica un físic les energies i ho complementes amb un tecnòleg", valora.

"D'aquesta manera no les veuen només com un contingut de tecnologia, sinó com un concepte transversal", afegeix Armengol.

En el treball per projectes, insisteix Abadal Maestro, "no es deixa els alumnes sols", sinó que el docent actua com a guia perquè assoleixin els objectius de manera autònoma.

La dificultat d'aquesta organització, assenyala Abadal Maestro, és que "som dissenyadors de materials d'aprenentatge i això requereix un temps i unes hores de coordinació que no tenim". Tot i així, assegura que resulta "molt engrescador" per al docent i que "veure els alumnes motivats recompensa l'esforç".

Nou concepte de classe magistral

Quan no treballen per àmbits, a l'Institut Sant Pol de Mar també recorren puntualment a les classes magistrals, als exàmens i als llibres. A l'Institut de Vilanova del Vallès, en canvi, són la base i defensen l'organització tradicional per assignatures.

"La matèria l'ha de fer l'especialista, perquè s'ha de sentir segur davant la classe i perquè és la manera que els alumnes arribin a les màximes cotes d'aprenentatge", manifesta Josep Garcia, director del centre.

El curs passat, a causa de la pandèmia, alguns professors van impartir diverses matèries per mantenir els grups bombolla i diu que "l'experiència, en general, no va ser gaire positiva".

Pel que fa a la metodologia, Joan Ramon Pla, professor de física i química, subratlla que "el concepte de classe magistral no és el que tenim en ment moltes vegades". Recalca que no ha de ser unidireccional: "Jo interpel·lo els meus alumnes, comentem vídeos i lectures, els plantejo problemes, fem activitats en grup, presentacions orals…", exemplifica.

Cap al treball per àmbits

Els nous currículums, que es començaran a aplicar l'any que ve, reserven 4 hores setmanals a secundària per plantejar projectes fora de les assignatures. Són les anomenades "hores de gestió autònoma" i surten de retallar un 15% totes les matèries, sense que en desaparegui cap.

Alguns sectors parlen de pèrdua de continguts, mentre que per a d'altres el canvi suposa una oportunitat per personalitzar el currículum i adaptar-lo a cada centre.

Des de l'Institut de Vilanova del Vallès, el professor Joan Ramon Pla veu una "falsa dicotomia entre competències i coneixement, quan una no pot sobreviure sobre l'altra", i defensa que s'obri un "debat serè" sobre què funciona en el treball per projectes i què funciona en les classes magistrals.

El director de l'Institut Sant Pol de Mar, Enric Abadal Maestro, creu que per obrir aquest debat cal tenir clar "què volem que aprenguin i com volem que ho aprenguin".

Tot i les discrepàncies respecte a què cal donar més pes, uns i altres consideren que "la clau és diversificar els aprenentatges" i no renuncien a cap metodologia.