Avantprojecte de llei perquè els fiscals, i no els jutges, dirigeixin les investigacions

El Ministeri de Justícia proposa que siguin els fiscals, i no pas els jutges d'instrucció, els que dirigeixin les investigacions dels delictes. És el que recull l'avantprojecte de la nova llei d'enjudiciament criminal, que també prohibeix que els partits polítics, les organitzacions públiques i els sindicats exerceixin d'acusació popular.

D'aquesta manera, els jutges passarien a tenir un paper d'àrbitre en els procediments judicials per garantir el respecte dels drets, i es reservaria als fiscals la capacitat d'informar sobre el procés.

Què hauria passat si la llei hagués canviat abans de l'1-O?

Si les modificacions que proposa l'avantprojecte de la nova llei d'enjudiciament criminal haguessin entrat en vigor abans del judici del procés, hi hauria hagut canvis significatius.

Per començar, la investigació no l'hauria dirigit el jutge instructor, Pablo Llarena, sinó la Fiscalia. És una de les principals novetats que contempla l'esborrany de la nova normativa, a la qual TV3 ha tingut accés. Si el document prospera, els jutges seran mers àrbitres per garantir el respecte dels drets de tots els implicats. Deixarien de rebre les denúncies i els atestats judicials.

Els fiscals, per contra, s'encarregarien de demanar a la policia judicial la investigació, i al jutge, que s'adoptessin mesures cautelars.

Un segon canvi destacable: es prohibeix que les persones jurídiques públiques, els partits polítics i els sindicats exerceixin d'acusació popular. Així, per exemple, en el judici del procés, Vox no hauria pogut fer d'acusació.

També hi ha canvis en les mesures cautelars. Hi haurà dos tipus de detenció: preventiva, semblant a l'actual, i la detenció per a execució d'actes i resolucions, per a diligències concretes, que durarà 24 hores com a màxim.

El fiscal podrà dictar la llibertat immediata dels detinguts. També estarà a les seves mans la intervenció de trucades i la capacitat d'informar sobre el procés judicial. Sense la seva autorització, ni els governs ni els òrgans policials podran explicar detalls d'una causa.

Suport dels jutges progressistes

Per l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democratica, la reforma és necessària.

"No és res estrany, és el que s'està aplicant de manera moderna i és el que es recomana", explica la magistrada María del Prado Escoda, part d'aquest col·lectiu. "El jutge ja no adoptarà cap funció de policia ni d'investigador, sinó que únicament haurà de resoldre recursos: haurà de ser un jutge de garanties", segueix Escoda.

L'actual llei d'enjudiciament criminal és del 1882 i s'ha reformat en diverses ocasions. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha anunciat que portarà en les pròximes setmanes l'avantprojecte de la nova llei al Consell de Ministres.