Avis xinesos commouen convertint-se en personatges icònics de la història de l'art

La vitalitat d'uns avis xinesos ha commogut les xarxes amb una iniciativa molt especial: reviure els seus desitjos de joventut a través de convertir-se en personatges icònics de la història de l'art.

La Chen Zhuhua admet que és analfabeta i que mai s'havia sentit atractiva, fins que es va convertir en la nena que trena una corona de flors del clàssic de William Adolphe Bouguereau. Per ella, un viatge en el temps per complir somnis no realitzats:

"No tinc seguretat en mi mateixa. Sóc analfabeta i no sóc guapa. Quan vaig veure la foto em vaig emocionar. Tinc 92 anys. Em vaig casar als 18, però sense vestit de núvia. Portàvem només roba no gaire gastada."

 

Els avis del projecte, d'entre 73 i 92 anys, s'han escarrassat per trobar l'atrezzo amb l'ajuda dels cuidadors d'una residència de Xangai. Menys ha estat més, també, en la reproducció de "La noia de la Perla".

La Shen Huili explica que la roba no és res especial. Els cuidadors de la llar n'hi van trobar dels mateixos colors que al quadre i també li van arreglar els cabells.

Amb 91 anys, Zhuang Shibiao es considera de mitjana edat i, per uns instants, un infant. Explica que molts li deien que s'assemblava al noi del quadre que menja una poma. Així que el van escollir.

"Vaig aguantar la poma com em van dir i em vaig quedar ben quiet."

La idea va néixer en veure un projecte similar amb criatures, i es van animar. El seu esforç s'ha fet viral a la plataforma Douyin, TikTok a la Xina. S'han basat en clàssics de l'art occidental de totes les etapes, pintures que han volgut imitar no només estèticament.

Qiao Yihao, directora de la llar d'avis, diu que els avis van ser molt exigents durant el rodatge. Imitaven les figures dels quadres una vegada i una altra. Fins i tot quan els fotògrafs ja estaven satisfets amb el resultats obtinguts, ells volien millorar-los

Per creure-s'ho, no cal ser una jove ballarina d'èxit, com la del retrat d'Isadora Duncan, ni una dama renaixentista captada per Leonardo da Vinci acaronant el seu ermini. N'hi ha prou de descobrir l'ànima de qui hi ha darrere del quadre, i per a això, l'experiència sí que és imprescindible.