Ayuso-Casado, el fantasma d'Aguirre i el déjà-vu de la lluita pel poder al PP

Va ser la frase de la convenció del Partit Popular a València. De manera solemne, Isabel Díaz Ayuso s'adreçava en la seva intervenció al líder del PP: "Pablo, et vull deixar clar, absolutament clar, que sé on és el meu lloc, el meu lloc és a Madrid, perquè necessitem que siguis el president del govern d'Espanya". Somriures, abraçades i fotografia conjunta. La presidenta de la Comunitat de Madrid i Pablo Casado segellaven una treva que tothom sabia que duraria ben poc.

No ha passat ni un mes i la batalla pel poder al partit es més cruenta que mai. De manera oficial, la discrepància és per la data del Congrés que ha d'escollir la direcció del PP de Madrid, ara mateix en mans d'una gestora. L'argument, però, és una excusa. Les diferències no són només de calendari, sinó de fons. Díaz Ayuso vol aconseguir el control del PP madrileny al més aviat possible. Casado, en canvi, no vol que Ayuso lideri el partit. És simplement una qüestió de poder.

La presidenta madrilenya defensa que els resultats de les eleccions autonòmiques del 4 de maig li atorguen tota la legitimitat per aspirar a dirigir el partit a Madrid. Ayuso apel·la al vot de la militància, a les primàries. En canvi, la direcció estatal del PP aposta per una fórmula en què l'última paraula la tinguin els compromissaris, més controlables per l'aparell del partit. El pols està obert i cap de les dues parts està disposada a cedir.

La guerra té un rerefons complex. L'entorn de Casado veu en Díaz Ayuso un perill, una figura empoderada amb intencions de fer el salt a la política estatal, de disputar el lideratge a l'actual president del PP. Si Ayuso obté el control del partit a Madrid, tindrà sota la seva batuta un dels territoris més importants i amb més delegats en cas d'un hipotètic congrés estatal de la formació política. La presidenta madrilenya ha passat de ser "l'amiga de tota la vida" de Casado, a convertir-se en una amenaça.

Des de la seu del carrer Génova de Madrid, seu central del PP, faran tot el possible perquè Ayuso no aconsegueixi la presidència de la formació a Madrid. Guanya pes com a alternativa que l'alcalde de la capital de l'Estat, José Luis Martínez-Almeida, pròxim a Casado, acabi presentant també la seva candidatura. Fins i tot la direcció estatal està disposada a avalar una tercera via: ni Ayuso ni Almeida. Qualsevol fórmula és vàlida, per al PP, sempre que impliqui que la presidenta de Madrid es quedi a la Puerta del Sol, seu del govern autonòmic, sense més poder a nivell intern.

La pugna oberta, inevitablement, recorda capítols ja viscuts a la formació política. Quan Esperanza Aguirre, també com a presidenta de la Comunitat de Madrid, es va convertir en un autèntic contrapoder de Mariano Rajoy, i va amenaçar fins i tot de disputar-li el lideratge de la formació política.

Una història amb massa paral·lelismes amb la situació actual. Aleshores, la disputa pel lideratge va enfrontar la presidenta madrilenya amb l'alcalde de la ciutat, Alberto Ruiz-Gallardón. Una agra convivència que va durar molts anys i que ara van camí de repetir Díaz Ayuso i Martínez-Almeida.

De moment, no s'albira solució a la crisi interna del PP. Les posicions continuen enquistades i els equips de Casado i d'Ayuso adverteixen que no faran marxa enrere. Un pols que preocupa al partit; cada cop hi ha més veus que lamenten que el soroll els penalitza, els castiga electoralment. Recorden que la setmana que el govern espanyol ha superat el primer tràmit dels pressupostos gràcies als partits independentistes, s'ha parlat més, en canvi, dels problemes interns del Partit Popular.