Tempesta a Madrid: Ayuso anuncia eleccions anticipades i l'oposició, mocions de censura

Terrabastall polític i incertesa a Madrid després que la mesa de l'Assemblea, el Parlament regional, ha admès a tràmit, amb els vots de Ciutadans, les mocions de censura que el PSOE i Més Madrid han presentat contra Isabel Díaz Ayuso. Justament, Díaz Ayuso ha anunciat aquest dimecres, a les 14.30, la convocatòria d'eleccions anticipades el dimarts 4 de maig.

La mesa entén que l'Assemblea no està dissolta perquè la convocatòria electoral no s'ha publicat encara al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid, i entra en contradicció amb l'anunci de l'avançament electoral.

Ara mateix, no queda clar si es podran fer els comicis. La qüestió clau és què ha estat abans: si les mocions de censura o el decret de les eleccions.

Un terratrèmol que ha començat a Múrcia

La presidenta madrilenya ha optat per avançar els comicis per impedir que el que fins ara ha estat el seu soci de govern, Ciutadans, donés suport a la moció de censura del PSOE, tal com ha passat aquest mateix dimecres al matí a Múrcia.

Aquesta moció a Múrcia ha fet sacsejar el tauler polític de Madrid i també el de Castella i Lleó, on també governen Cs i el PP.

En una compareixença de quatre minuts en què no ha acceptat preguntes de la premsa, Díaz Ayuso ha assegurat que convoca eleccions contra la seva voluntat d'esgotar la legislatura, però pel bé de Madrid i pel bé d'Espanya.

"Si no prenc aquesta decisió, Ciutadans i el PSOE haurien presentat una moció de censura i causat el desastre de la Comunitat de Madrid."

Díaz Ayuso ha acusat el PSOE i Cs de provocar una "inestabilitat institucional" que l'ha obligada a convocar eleccions.

"Madrid necessita un govern estable, idees clares, solucions ambicioses, estabilitat i sentit d'estat", ha dit. I ha afegit que "en les actuals circumstàncies, [això] no es pot assegurar".

L'embolic podria acabar als tribunals

Més Madrid ha registrat la moció a les 13.00 i el PSOE ho ha fet a les 13.07. Segons fonts del govern madrileny, Díaz Ayuso ha firmat el decret de convocatòria electoral a les 12.25. A partir d'aquí, argumenten, la decisió "queda decretada" i "qualsevol moció de censura és posterior".

No ho ha entès així la mesa de l'Assemblea, on el PP, Cs i el PSOE tenen dos representants cadascun i Vox, un.

La mesa ha considerat que no hi havia motiu per rebutjar l'admissió de les mocions, perquè el decret electoral no està vigor fins que es publiqui al Butlletí Oficial.

Fonts de presidència del govern madrileny han acusat els grups del PSOE i ciutadans de "prevaricació" per haver validat la tramitació de les mocions. Argumenten que la mesa s'ha convocat "de manera irregular, sense temps ni documentació".

Segons informa l'agència EFE, l'escrit sobre la dissolució de la cambra i la convocatòria d'eleccions ha entrat al Registre General de l'Assemblea a les 16.10, quan ja havia acabat la reunió sobre les mocions de censura.

Ll'Estatut d'Autonomia de Madrid estableix que la dissolució avançada de l'Assemblea i la consegüent convocatòria d'eleccions per part de la presidència no estan permeses si s'està tramitant una moció de censura.

En una nota de premsa, el PP assegura que el decret es publicarà aquest dijous en el butlletí oficial madrileny, el BOCM, com estableix l'article 42 de la Llei Electoral de Madrid, i això atorga prioritat a aquesta iniciativa política sobre les de l'oposició.

Davant d'aquest embolic, fonts parlamentàries consideren probable "que això acabi als tribunals".

La Junta de Portaveus de l'Assemblea de Madrid ha suspès el ple d'aquest dijous amb el suport del PP, Cs i Vox per "diversos motius". La Junta s'ha reunit per deliberar sobre les mocions presentades per Més Madrid i el PSOE.

Destitució dels consellers de Ciutadans

La presidenta madrilenya ha signat el decret de cessament de tots els consellers de Cs del govern autonòmic. Això comporta que el PP passi a governar en solitari amb només 30 escons de 132.

Un dels destituïts és l'exvicepresident de la Comunitat de Madrid Ignacio Aguado, que ha considerat que la dirigent popular ha comès "una traïció" emparant-se en "excuses per donar satisfacció a unes ambicions i capricis personals electorals". 

Moció de censura a Múrcia

La intenció de Díaz Ayuso de dissoldre l'Assemblea madrilenya l'havia avançada al matí el vicepresident madrileny.

L'anunci de l'avançament electoral per part de Díaz Ayuso ha arribat poc després que Cs ha anunciat la presentació d'una moció de censura al president de Múrcia, Fernando López Miras, del Partit Popular, amb el qual governaven fins ara en aquesta comunitat, per apartar-lo del càrrec. La moció tirarà endavant gràcies a un acord de Cs amb el PSOE i Podem.

Dues mocions a Madrid

A aquesta sorpresa, se n'hi ha afegit, de seguida, una altra: els socialistes han anunciat que ja havien presentat al registre de la Comunitat de Madrid una moció de censura contra Díaz Ayuso, amb Ángel Gabilondo com a candidat a la presidència.

No ha estat l'única moció presentada a la Comunitat de Madrid: Més Madrid, la formació liderada per Íñigo Errejón, també n'ha anunciada una, amb Mónica García com a candidata.

La llibertat de Madrid

La presidenta madrilenya ha assegurat en la compareixença informativa que un govern del PSOE significaria augment d'impostos, destrucció del teixit empresarial i adoctrinament a les escoles.

Ha defensat que a Madrid "disfrutem d'una llibertat i d'uns drets que no es tenen a tot Espanya", i ha afegit que "aquesta manera de viure a la madrilenya és única".

"No puc permetre que Madrid perdi seva llibertat; per això poso el meu càrrec a disposició dels madrilenys."

En aquest mateix sentit, Díaz Ayuso ha tancat la seva intervenció dient: "Vull que, ara, els madrilenys siguin els que triïn entre socialisme o llibertat".

Moció a Castella i Lleó

Tot just una mica després de la compareixença de Díaz Ayuso anunciant l'avançament electoral a Madrid, el PSOE ha anunciat la presentació d'una moció de censura a les Corts de Castella i Lleó per fer fora el govern del PP i Cs.

Múrcia i Andalusia

A Múrcia, com fins a aquest dimecres a Madrid, el PP i Cs governen en minoria gràcies al suport parlamentari de Vox, la formació d'extrema dreta, que té 4 escons, de 45. La majoria absoluta són 23 escons, i el PP (16) i Cs (6) en sumen 22.

La moció de censura a Múrcia ha tensat la relació entre Cs i el PP, una tensió que a Madrid ja ha esclatat amb l'anunci de Díaz Ayuso.

On no tindrà conseqüències és a Andalusia, on el PP i Ciutadans també governen junts amb el suport de Vox. El president de la Junta i del PP andalús, Juanma Moreno, i el líder de Cs a Andalusia han comparegut conjuntament per anunciar que volen esgotar la legislatura i han proclamat que el seu és un govern "sòlid". Tampoc perilla el pacte a l'Ajuntament de Madrid. 

Sánchez pilota les negociacions amb Cs

Inés Arrimadas, presidenta de Cs, i Pablo Casado, president del PP, s'havien compromès que els pactes a Andalusia, Madrid i Múrcia serien per a tota la legislatura.

El PSOE ha analitzat la situació a Ferraz, amb presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que es podria reunir amb Arrimadas per explorar vies d'acord. 

En cas que hi haguessin eleccions el 4 de maig, els socialistes hauran de triar candidat perquè es dona per fet que Gabilondo serà Defensor del Poble. Entre els noms que sonen, el de Margarita Robles, que s'ha limitat dir que es veu "com a ministra de Defensa". 

El PP, mentrestant, ha obert les portes del partit als dirigents de Ciutadans que s'hagin sentit "defraudats" amb Arrimadas.